Resultats de la cerca

Desenvolupà la seva activitat a Catalunya, on guanyà, entre altres curses, el Trofeu Borràs 1967, el Trofeu Capità General de Catalunya 1969 i la Volta als Pirineus 1969 El 1970 fou campió d’Espanya Competí com a professional amb els equips La Casera-Bahamontes 1971-73 i Super Ser 1974 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1971 i disputà dues edicions del Tour de França 1973, 1974 Guanyà el Gran Premi Cuprosan 1972

Procedent del Plus Ultra, debutà a primera divisió amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1956-60 Jugà d’interior i d’extrem en 60 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 6 gols Fou internacional aficionat en tres partits durant els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955

Pertanyia al Collegi Català d’Àrbitres i la temporada 1982-83 debutà a segona divisió Després estigué quatre temporades a primera 1988-92, on dirigí 34 partits Posteriorment tornà a segona fins que es retirà, l’edició de 1994-95

Lateral esquerre, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1975-83 procedent del Real Madrid Disputà 195 partits de Lliga com a espanyolista i marcà 2 gols Jugà una vegada amb la selecció estatal 1978 i una altra amb la catalana 1976 Després de l’etapa amb l’Espanyol es retirà i feu d’entrenador

S’inicià el 1971 a Terrassa Com a amateur es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de pes wèlter el 1978, i formà part de la selecció espanyola Passà a professional com a pes mitjà Un cop retirat es dedicà a entrenar, i, des del 1993, és tècnic i vicepresident del Club de Boxa Terrassa

Resident a Barcelona des del 1990, disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996, en els quals assolí la medalla de plata en 400 m, i Sydney 2000 Es proclamà campió d’Europa de relleus 4 × 400 m 1993 També guanyà vuit medalles de plata en Campionats d’Europa, quatre en 400 m i quatre en 800 m 1993, 1995, 1997, 1999 Es retirà el 2000

Lateral, jugà amb el BM Granollers i el Futbol Club Barcelona 1996-99 Amb l’equip vallesà guanyà la Copa EHF dues vegades 1995, 1996, i amb el Barça aconseguí tres Copes d’Europa, tres Lligues, tres Supercopes d’Europa, dues Copes del Rei 1997, 1998 i dues Supercopes d’Espanya 1996, 1997 Fou setanta vegades internacional amb la selecció espanyola

Començà a competir amb el Club Natació Reus Ploms el 1974 Com a amateur passà pels equips Kelme, EC Barcelona i Cirsa, i fou campió d’Espanya de fons 1980 i de contrarellotge per equips 1984 Guanyà les voltes a Tarragona i Llagostí Un cop deixà la competició fou director dels equips del Club Ciclista Mollet

Establerta a Catalunya des de petita, fou campiona de Catalunya de 100 m tanques 1988 i de 400 m tanques 1989, i participà dos cops en el rècord de Catalunya de 4 × 400 m, primer amb el seu club, l’Agrupació Esportiva L’Hospitalet 1989, i després amb la selecció catalana 1991 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola, participà en els Campionats d’Europa 1990 i guanyà una medalla de bronze de 400 m tanques als Campionats Iberoamericans 1990

El seu sobrenom artístic prové d’un vers de Lorca Nascut al poble del costat del poeta granadí, la seva admiració per l’escriptor ha marcat una bona part de la seva trajectòria Després de La garra y el Ángel 1997, Amargo 1999 i Poeta en Nueva York 2002, espectacle dedicat a Lorca, rebé el reconeixement amb nombrosos premis, com el Max d’arts escèniques del 2002, guardó que li ha estat atorgat quatre vegades Aquest espectacle barreja dansa flamenca amb dansa contemporània, flamenc amb blues , creació escènica i treballs videogràfics d’estètica expressionista la codirecció musical…