Resultats de la cerca
Es mostren 30718 resultats
consistir
Tenir, una cosa, la seva essència en una altra cosa, ésser constituïda per aquesta altra.
carboxihemoglobina
Bioquímica
Derivat de l’hemoglobina que resulta de la combinació d’aquesta amb monòxid de carboni.
Per efecte de tal combinació l’hemoglobina perd la capacitat de transportar oxigen, puix que la unió entre el CO i el ferro de la molècula és més forta que la del ferro amb l’oxigen La carboxihemoglobina es produeix en les intoxicacions d’òxid de carboni, pel fet que aquest, per la seva gran avidesa per l’hemoglobina, pot desplaçar l’oxigen de la seva combinació oxihemoglobínica
castellanada
Falta greu de castellà comesa especialment per un català en parlar o escriure aquesta llengua.
Ismā‘īl
Islamisme
Setè i últim imam de la secta xiïta ismaïlita, del qual aquesta derivà el nom.
Designat successor pel seu pare, Ǧa'fār al-Sādiq, més tard fou destituït dels seus drets per aquest mateix Quan Ǧa'fār al-Sādiq morí 765, mort també ja aleshores Ismā'īl, un grup d’adeptes que sostenia que la primera designació era irrevocable el reconegué per imam
antifebrina
Farmàcia
Nom farmacèutic de l’acetanilida, derivat de l’ús d’aquesta substància com a antipirètic.
accessió
Dret civil
Dret que té el propietari d’una cosa de fer seu tot el que aquesta produeix (accessió discreta) i tot el que li és incorporat naturalment o artificialment (accessió contínua natural o industrial).
Les coses poden produir fruits naturals collites o rebre la incorporació d’altres pel treball de l’home edificació, plantació, o per accions de la natura alluvió, avulsió, mutació del llit d’un riu, formació d’illa En els béns mobles hom distingeix l’adjunció, la commixtió, i l'especificació El fonament del dret d’accessió és el principi jurídic que la cosa accessòria segueix sempre la principal, bé que certs tipus especials d’accessió es resolen legislativament segons criteris diferents En certs casos d’accessió edificació, plantació i d’altres pot haver-hi dret a indemnització, segons que…
braç fonocaptor

braç fonocaptor
(CC0)
Electroacústica
En un tocadiscs, braç que sosté la càpsula fonocaptora en un dels extrems i permet que la punta de lectura d’aquesta es desplaci pel damunt del disc seguint el camí fixat per l’avenç del solc.
L’altre extrem, o bé pivota sobre un suport vertical braç radial , i fa descriure a l’agulla una trajectòria corba, o bé es desplaça sobre una guia horitzontal, i aleshores li fa descriure una trajectòria recta i sempre perpendicular a la tangent als solcs braç tangencial El braç acostuma a ésser de forma tubular, i es fa prou lleuger perquè siguin mínimes les forces d’inèrcia que puguin distorsionar els moviments de la punta de lectura, però a la vegada amb la massa suficient perquè mai no arribi a ressonar amb les vibracions d’aquesta Prolongant-se més enllà del seu suport,…
insinuació
Dret
Dret català
Requisit formal, exigit per a la validesa definitiva d’una donació, que consistia en la presentació d’aquesta davant el jutge per obtenir-ne la confirmació i la subsegüent anotació, en virtut d’acte judicial autoritzant-la, en un registre de la secretaria del jutjat.
Té l’origen en una constitució, de la cort de Barcelona del 1503, que exigia que les donacions universals o de la major part del patrimoni del donador, o bé que excedissin de l’import o valor de 500 florins, fossin insinuades o enregistrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria on fossin atorgades Fins a la promulgació de la compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, que abolí aquesta obligació, les donacions eren enregistrades als jutjats de primera instància del partit o de la demarcació on havia estat fet l’atorgament
Sant Julià d’Altura
Antic terme i parròquia del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), situat entre aquesta població i Matadepera.
Es troba dins la seva demarcació el barri sabadellenc de Ca N'Oriac La parròquia existia ja el 1042 i tenia dins la seva demarcació l’antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada 1136-1310, que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el Viver o casa Baier La seva església parroquial fou reconstruïda al s XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l’anterior Formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que aquest es disgregà el 1904 i Sant Julià s’uní aleshores a Sabadell
baronia de la Llacuna
Història
Jurisdicció senyorial pertanyent als Cervelló, senyors de Vilademàger (Anoia), que empraren aquesta denominació vers el 1347.
Passà als Alagó, barons d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli El 1831 la jurisdicció era compartida entre el marquès d’Aitona duc de Medinaceli i el marquès de Moja
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina