Resultats de la cerca
Es mostren 1616 resultats
paixtu
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, escrita en alfabet àrab.
Idioma oficial de l’Afganistan afganès —amb el persa dari—, és parlat per uns 27000000 d’individus distribuïts entre l’Afganistan i el NE del Pakistan Influït literàriament pel persa i l’urdú, les obres més antigues daten del s XIII les més notables són les del místic panteista Bāyāzīd Anṣārī mort el 1585, les del seu detractor Aḥūnd Darweza segle XVII i els poemes de Khušhāl Khān mort el 1689, conegut com el pare del paixtu Actualment abunda la poesia popular cantada per recitadors professionals, anomenats ḍum
Yosef ben Ya‘qob
Literatura
Poeta hebreu, conegut en àrab per Abū‘Amur ibn Salh.
Deixeble d’Iṣḥaq ibn Gayyat, és autor de nombroses poesies profanes i religioses, la majoria de les quals avui perdudes
Yosef ben Ḥasday
Literatura
Poeta jueu, conegut en àrab per Abu ‘Amr ibn Ḥasday.
És autor d’una cèlebre qasīda en hebreu 1045 dedicada al visir Šemuel ibn Nagrella
amīr al-mu’mīnīn
Història
Títol àrab donat al califa com a sobirà dels creients.
Fou atorgat per primera vegada a ‘Umar Després d’ell el portaren tots els califes omeies i abbàssides, ultra d’altres sobirans que no reuniren les condicions exigides pel dret musulmà Se l’atribuïren diverses dinasties nord-africanes i els omeies i almohades d’Al-Andalus els almoràvits, per llur contraposició als califes de Bagdad, s’autodenominaren amīr al-muslimin , ‘emir dels musulmans’ Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d’Ifrīqiya, pels mamelucs d’Egipte i pels marínides del Marroc, i els soldans otomans en feren ús fins el 1922 El mot ha sofert modificacions dels historiadors…
abbàssida

Califes abbàsides de Bagdad
Història
Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad.
El primer califa fou Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ , descendent suposat d’al-'Abbās ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, oncle de Mahoma Aquesta família feu de la secta religiosa dels haiximites una branca del xiisme l’instrument polític que el 750 destronà Marwān, darrer califa de la dinastia dels omeies de Damasc De primer s’installaren a Kūfa però en ésser fundada Bagdad el 762, hi traslladaren la capital En el califat abbàssida se succeïren trenta-set sobirans que regnaren cinc segles justos La dinastia abbàssida intentà de mantenir la unió del gran imperi de l’islam per mitjà d’una reforma religiosa…
Abū Tammām
Literatura
Poeta sirià en llengua àrab, fill d’un taverner cristià.
És autor d’una antologia de poetes preislàmics anomenada Ḥamāsa ‘Bravura’ Fou mestre del poeta al-Buḥturī
Abū-l-Baqā’ al-Rundī
Literatura
Poeta en llengua àrab, de Ronda, al regne de Granada.
És autor d’una cassida, coneguda per Nūniyya , on canta la pèrdua de les ciutats andaluses conquerides per Jaume I de Catalunya-Aragó i per Ferran III de Castella-Lleó Fou traduïda per Valera imitant el metre de les cobles de Jorge Manrique Més tard hom hi afegí d’altres versos que ploren les pèrdues d’altres ciutats
‘Iṣām al-H̱awlānī
Història
Conqueridor àrab de les Balears i primer valí (904-12).
Malgrat que les Illes havien sofert diverses ràtzies per part dels musulmans, no fou fins a l’expedició d’'Iṣām que foren incorporades a l’emirat de Còrdova Urbanitzà la ciutat de Mallorca segons el model de Bagdad, i hi construí posades, mesquites i banys segons ibn Haldūn Probablement de la seva època daten l’Almudaina i els banys de l’actual carrer de Serra
lingua franca
Lingüística i sociolingüística
Terme general per a una segona llengua emprada com a mitjà de comunicació entre parlants de dos o més grups sense una llengua comuna.
Per exemple, el llatí a l’edat mitjana o l’àrab al món musulmà
Naǧran
Ciutat
Ciutat oasi de l’Aràbia Saudita.
És al S del país, prop de la frontera amb la República Àrab del Iemen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina