Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
arç blanc
arç blanc amb fruits
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre o arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, molt espinós, de fulles dividides en un nombre de lòbuls que va de tres a set; té flors blanques o rosades, oloroses, agrupades en ramells, i fruit arrodonit, vermell.
Viu a les bardisses i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa La seva fusta, compacta i dura, té diverses aplicacions en fusteria
aromer
Botànica
Arbust o arbre baix, de la família de les mimosàcies, molt espinós, de fulles doblement compostes, com les de les acàcia
veritables, i flors grogues i oloroses, agrupades formant glomèruls esfèrics anomenats, com la flor mateixa, aromes
; branques en ziga- zaga.
És corrent al migjorn valencià, on en fan tanques en general és conreat com a planta de jardí
lantana
Botànica
Jardineria
Arbust aromàtic, de la família de les verbenàcies, d’origen neotropical i conreat en jardineria, de fulles oposades, gruixudes, amb el limbe oval i serrat, inflorescències corimboses denses de flors grogues, o grogues i vermelles, i fruit en drupa de color negre.
cirerer de guineu
Cirerer de guineu
Muséum National d'Histoire Naturelle. Inventaire National du Patrimoine Naturel (cc-by-nc-sa-3.0)
Fructicultura
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 5 m d’alçada, amb fulles arrodonides, flors oloroses, blanques, agrupades en nombre de 3 a 10 en raïms corimbiformes, i fruits negres, ovoides i amargs, de 8 a 10 mm.
Planta submediterrània, viu a la muntanya mitjana, especialment sobre sòl calcari, particularment a la roureda de roure martinenc També és conreat com a arbre ornamental
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment
boixerola
Botànica
Arbust ajagut, de la família de les ericàcies, de fulles esparses, obovades i endurides, tot l’any verdes, flors d’un rosa blanquinós agrupades en ramells, i fruits, anomenats farinells, arrodonits i vermells a la maturitat, de la mida d’un pèsol.
Boreal, viu a l’alta muntanya, sobretot al matollar de bàlec i ginebró la varietat crassifolia , submediterrània, és de muntanya mitjana i forma tapissos a les muntanyes moderadament plujoses del Principat i del País Valencià
vimassa
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, d’1 a 2 m d’alçària, amb branques divaricades, amb fulles ovades, curtament cuspidades i de marge ondulat i pelós, amb estípules persistents, grosses i reniformes, i amb aments cilíndrics, que surten abans que les fulles.
Habita llocs torbosos o molt humits, a l’Europa central Als Països Catalans només es fa en torrents de l’estatge subalpí dels Pirineus
albada
Botànica
Petit arbust de la família de les papilionàcies de fulles simples, prop de les flors o a la base de la planta, i compostes, a la part intermèdia; les tiges, blanques i peludes, sostenen, a la part alta, ramells de flors, grogues i petites.
Es fa en les comarques litorals de la terra baixa mediterrània
miòpor
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les mioporàcies, de fulles coriàcies, més o menys suculentes, ovatolanceolades, de flors blanques amb taques purpúries i fruit en drupa de color negrós, originari d’Austràlia oriental i cultivat com a ornamental en parcs i jardins de les contrades marítimes.
bufera arbustiva
Botànica
Arbust, de la família de les solanàcies, que ateny de 2 a 3 m d’alçada, de fulles arrodonides, enteres, una mica crasses, verdes tot l’any, de tronc erecte i branques tortuoses i intricades, amb flors solitàries i fruits en baia bilocular, embolcallat pel calze acrescent.
Creix a les màquies de garrofer i ullastre, des de València fins al sud d’Andalusia, i també en algun punt de Mallorca i d’Eivissa, mai no gaire lluny del litoral