Resultats de la cerca

Arribà al Futbol Club Barcelona el 1964, procedent de la Fiorentina d’Itàlia Jugà al Barça com a davanter esquerre durant tres temporades 1964-67 i disputà 77 partits, en els quals marcà 30 gols Després, jugà al Sabadell 1967-69 en 35 partits, abans de tornar al seu país Fou campió de la Copa de Fires 1966 Fou trenta-sis vegades internacional amb el Perú

Lateral esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1988-93 procedent del Metaloplastica de Sabat Amb el Barça guanyà la Copa d’Europa 1991, quatre Lligues 1989-92 i una Copa del Rei 1990 Marxà al BM Granollers 1993-95, amb el qual obtingué la Copa EHF 1995 Amb la selecció iugoslava es proclamà campió olímpic a Los Angeles 1984 i tercer a Seül 1988 i guanyà un Mundial 1986

Centrecampista, es proclamà campió d’Espanya juvenil amb el Futbol Club Barcelona 1959 La temporada 1959-60 actuà amb l’equip amateur del Barça Després fou cedit al Mataró 1960-61 i al Racing de Santander 1961-62, amb el qual debutà a primera divisió Posteriorment jugà al Deportivo de la Corunya 1962-66, alternant la primera divisió amb la segona, i l’Osasuna 1966-68, abans de retirar-se

Interior, fitxà pel Futbol Club Barcelona a mitjan temporada 1948-49 després d’haver jugat amb els argentins Chacarita Juniors i Vélez Sarsfield, i el León mexicà Disputà 70 partits i marcà 30 gols amb la samarreta blaugrana Guanyà una Lliga 1949, una Copa 1951 i una Copa Llatina 1949, i deixà el club el 1951 És l’autor del gol número 1000 del Barça a la Lliga

Fou dirigida per José María Zubeldía i en foren redactors Ferran Font, Juan Segura Palomares, José Canalis i Ramon Melcón, entre d’altres Els reportatges gràfics i la fotografia de la portada eren de Pérez de Rozas i tingué els dibuixants Peñarroya i Beltrán Malgrat el que anunciava el subtítol, Semanario del deporte y de la actualidad , dedicava la majoria de les pàgines al futbol, en especial al Barça

Fill de qui fou jugador i entrenador del Barça, Josep Gonzalvo, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i jugà amb diversos equips, com el Sant Andreu Com a entrenador té una llarga trajectòria Sant Andreu, Figueres, Gramenet, Lleida, Mollerussa, Llevant, Terrassa, Gimnàstic de Tarragona, Castelló i Cadis, entre d’altres Posteriorment, s’ha dedicat a la tasca d’analista esportiu i comentarista a Televisió de Catalunya

Destacà com a defensa en les categories inferiors del Club de Futbol Gavà i fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, on acabà de formar-se Jugàa l’equip B del Barça 1985-88 i debutà a primera divisió amb el Valladolid 1988-89 També jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1989-94, el Valladolid 1994-95, el Deportivo Alavés 1995-96 i el CF Gavà 1996-99, on es retirà

S’incorporà al Futbol Club Barcelona després d’haver aconseguit el Trofeu Pichichi la temporada 1995-96 amb el Tenerife Jugà al Barça dues temporades 1996-98, en què sumà 91 partits i 26 gols Posteriorment, marxà al River Plate argentí Fou campió de Lliga 1998 i guanyà dues Copes del Rei 1997, 1998 i una Supercopa europea 1998 Fou internacional per Espanya en 22 ocasions i disputà un Mundial 1998

A l’abril del 1910 s’incorporà al Futbol Club Barcelona procedent del Club Fortuna Davanter centre, jugà amb el Barça durant quasi tres anys i disputà 62 partits i marcà 59 gols Fou capità de l’equip Guanyà un Campionat de Catalunya 1911, dos d’Espanya 1910, 1912 i la Copa dels Pirineus Orientals 1910, 1911, 1912 Al novembre del 1912 emigrà a l’Argentina i Xile

Base, fitxà pel FC Barcelona 1998-2004, procedent de l’Unicaja de Màlaga Amb el Barçà conquerí quatre Lligues ACB 1999, 2001, 2003, 2004, dues Copes del Rei 1999, 2003, una Copa Korac 1999 i la primera Eurolliga de la història del club 2003 Fou internacional absolut amb Espanya en 125 ocasions, i guanyà la medalla de plata 1999 i la de bronze 2001 en el Campionat d’Europa