Resultats de la cerca

En companyia de l’apotecari Gregorio Rigo preparà i distribuí per subscripció nombroses exsiccata resultat de les seves campanyes d’herborització per diferents regions d’Itàlia i de l’Europa alpina i mediterrània El 1885 foren objecte de llurs campanyes les Illes Balears sobre les quals publicaren Stirpium in insulis Balearium anno 1885 collectarum enumeratio 1886, traduïda i publicada posteriorment a la “Revista de Menorca”

Adepte de l’escola analítica de Jordan, descriví nombroses espècies i formes amb encert desigual Herboritzà per la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes i publicà, juntament amb Paul Cousturier, una Florule de la république d’Andorre 1913 Fou també un dels primers a intentar la publicació d’una flora europea completa, que anomenà Flora Europae terrarumque adjacentium , de la qual publicà vint-i-set volums 1883-91, però que ha estat molt criticada a causa de la utilització d’uns criteris massa disgregadors d’un seguit d’espècies correntment admeses

Autor d’una Historia Stirpium 1542 que és la primera obra que intenta d’establir una nomenclatura botànica fixa i uniforme

Autor de Les quatre flores de France 1934-40, flora portàtil molt útil que ha estat l’instrument de formació de molts botànics

Publicà, entre altres obres, Epistola de sexu plantarum 1694, on recollí nombroses observacions sobre la germinació i sobre el sexe de les plantes, qüestions que fou el primer a estudiar experimentalment

Aconsellat per Jacques Gay i Alexander von Humboldt explorà les Balears 1825 i publicà, com a fruit d’aquest viatge, Enumeratio Plantarum quas in insulis Balearibus que pot ésser considerat el primer assaig de flora de les Illes ensems que una aportació, notable per a l’època 1827, a la geografia botànica mediterrània

Dedicà una gran part de la seva vida a la preparació i la confecció de Flora Pyrenaica , obra monumental i de publicació pòstuma 1897, bàsica per al coneixement de la flora dels Pirineus és autor també de Flora Virgiliana , on estudià la contribució botànica de l’obra de Virgili

La seva obra principal, Herbarum vivae eicones ad naturae imitationes summa diligentia et artificio effigiatea 1530-31, és una de les primeres que contenen la descripció, acompanyada de dibuix, de les plantes d’una regió europea

Després d’estudiar a Calcuta i a Anglaterra Cambridge, fou professor de física al Presidency College de Calcuta 1885-1915 El 1895 començà a estendre els experiments de Hertz al domini de les ones de ràdio molt curtes, per tal de palesar la natura idèntica de les ones electromagnètiques i de les radiacions lluminoses Estudià la fisiologia vegetal amb aparells dissenyats per ell mateix, especialment el creixement de les plantes i la influència dels factors externs sobre elles, i la similitud amb els processos vitals dels animals En retirar-se, fundà i dirigí 1917-37 el Bose Research Institute,…

Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la Catalunya del Nord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa 1895-1900 És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes 1900-06, molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran 1913, a la qual afegí un suplement el 1922