Resultats de la cerca

Es destacà especialment l’anomenat Canterbury Hall, de Charles Morton, que per aquest motiu n'ha estat considerat el fundador Fou el primer a cobrar drets d’entrada —en lloc d’una consumició—, fet que el distingí de l’anomenat cafè concert Aquesta mena d’espectacles s’estengué a mitjan s XIX i assolí una època d’apogeu entre el 1890 i el 1925, en què sorgiren grans figures, com Josephine Baker, Maurice Chevalier, etc Actualment funcionen, a Londres, el Palladium, i a París l’Olympia, entre d’altres

Començà a practicar als billars del Cafè Novedades i del Tívoli, i s’especialitzà en xapó i en billar a tres bandes La temporada 1942-43 es feu membre del Club de Billar Barcelona Durant els anys quaranta i cinquanta, en diverses ocasions es proclamà campió de Catalunya de xapó i de tres bandes També es proclamà campió Espanya de xapó en sis ocasions 1961-64, 1966, 1967 i aconseguí el segon lloc en tres bandes 1968 A més, participà en competicions internacionals, com la Copa d’Europa a tres bandes 1968

Fou campió de Catalunya amateur de fons en carretera 1993 Competí en la categoria d’aficionats amb els equips Cunit-Mozia 1992-93, Café Fortaleza 1994, Orbea 1995-96 i Lous-Cristaleria Vinarocense 1997 Fou professional entre el 1998 i el 2002 Disputà la Vuelta a Espanya 1998, el Tour de França 2000, en què guanyà en l’espe-cialitat per equips i el Giro d’Itàlia 2001, 2002 Defensà l’Avianca Telekom de Colòmbia 1998 i el Kelme 1999-2002 Una vegada retirat, presidí la Penya Ciclista Baix Penedès i fou seleccionador català cadet

Fundat al final dels anys vuitanta, l’any 2000 desaparegué pel tancament del seu local, el bar Venècia Reaparegué l’any 2009 al nou cafè bar Venècia Participa en el Campionat de Catalunya i d’Espanya i alguns dels seus membres participen en competicions d’àmbit internacional Ha organitzat proves del Top32 Espanya PDC Europe i proves del Campionat de Catalunya Disposa de tres dianes principals, on es disputa el campionat de Lliga Catalana, i de set dianes a la part exterior de la sala, on tenen lloc competicions populars

Hom hi pot distingir quatre regions fisiogràfiques la serralada costanera la depressió central, on se situen els principals centres industrials, que acaba a la depressió del llac Valencia la serralada interior i la regió dels Llanos El clima hi és tropical i l’estació de les pluges va del maig a l’agost Els rius més importants són el Tuy i el Guarico L’ocupació principal és la ramaderia Entre els productes agrícoles destaquen el cafè, el cacau, la canya de sucre, el tabac, l’arròs, les bananes i el blat La capital és Maracay

Situat a la vora dreta de l’estuari del Sena, és el segon port de França, amb un important comerç transatlàntic, principalment amb l’Amèrica del Nord Les installacions portuàries es desenvolupen actualment aigües amunt, cap a Harfleur i Tancarville Importa fusta, cautxú, cafè, cotó, fruita i fuel Exporta productes agrícoles, maquinària i automòbils És un centre industrial construcció naval, indústria petroquímica, mecànica de precisió, de cautxú sintètic i d’automòbils La ciutat alta, cap al nord, és exclusivament residencial districtes obrers de Caucrianville, Mare-Rouge i Mont-Gaillard

Deixeble de Manuel Penella i Raga, Robert Segura i Salvador Giner Fou pianista del Cafè Espanya, de València Estrenà sarsueles i sainets lírics, com Les barraques 1899, De València al cel, etc, d’algunes de les quals escriví també el llibret Anà a Madrid, on formà part de la companyia lírica de Tomás Bretón Tornà a València, on dirigí el Teatre Russafa hi estrenà La fiesta de la campana, Rejas y votos i la sarsuela Porta-Coeli El 1916 estrenà Educandas y dragones i el 1917, El amo del mar

Tècnic municipal de Sarrià, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers La seva obra més important són les Escoles Pies de Sarrià 1891-93, bé que els plans —a causa de la incompatibilitat— són signats per Eduard Mercader i Secanella Altres obres seves són el Pla d’Alineacions de Sarrià 1888, la casa Martínez, al passatge d’Isabel, a Gràcia 1890, el xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles 1890, el cafè Alhambra, al passeig de Gràcia 1900, i la casa Tintoré, als carrers de Bailèn i Mallorca, a Barcelona 1901

Bona part de la seva obra, com Tauben im Gras ‘Coloms a l’herba’, 1951, Das Treibhaus ‘L’hivernacle’, 1953 i Der Tod in Rom ‘La mort a Roma’, 1954, ha merescut opinions molt divergents Tot i ésser una anàlisi inexorable dels mals de l’època, fou acusat d’un escepticisme destructiu i d’un nihilisme extravagant Es dedicà, per això, als llibres de viatges, com Nach Russland und anderswohin ‘Cap a Rússia i altres llocs’, 1958 i New York 1977 Conreà també el relat Romanisches Café ‘Cafeteria romànica’, 1972 i Jugend ‘Joventut’, 1976

Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio 1927 Treballà en films realitzats a França, a Itàlia, a Alemanya, a Espanya i a l’Argentina, i generalment interpretà papers en comèdies o en films de pseudofolklore andalús El novio de mamá 1934, Nobleza baturra 1935, Morena Clara 1936, Carmen la de Triana 1938, La copla de la Dolores 1947, Café cantante 1951