Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
L’esòfag
Anatomia humana
L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul que separa la…
carandaí
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les palmes, de grans fulles palmades, amb aspecte de margalló alt i esvelt, originari del nord del Brasil i d’altres zones tropicals de Sud-amèrica.
Les fulles són recobertes d’una capa de cera pulverulenta i grisa, que és emprada per a fer llustre per al calçat, etc
Argonne
Vall
Massís de França que, amb una longitud d’uns 40 km, s’estén entre la vall superior de l’Aisne i la vall de l’Aire, i forma el límit natural entre la Xampanya i la Lorena.
Té un relleu rocós cobert per una espessa capa de gres, amb grans boscs de roures Les principals poblacions són Vouziers i Clermont-en-Argonne
pont de neu
Meteorologia
Unió generalment fràgil de la part superior de les esquerdes d’una glacera produïda normalment per la neu ventada.
Pel fet de quedar el forat invisible és causa d’accidents de muntanya en cedir la fina capa de glaç al pes d’una persona
Scapino
Teatre
Personatge del teatre italià que representa el servent mentider, intrigant, negligent i embriac.
Es vesteix amb casaca, calces i capa de ratlles vermelles i blanques Molière el feu protagonista d’una de les seves comèdies Les fourberies de Scapin
horitzó bioestratigràfic
Paleontologia
Superfície de separació entre estrats que indica algun canvi bioestratigràfic.
També designa una capa prima, caracteritzada per un determinat contingut fòssil, que hom pot reconèixer en una àrea geogràfica extensa i que permet una correlació entre unitats bioestratigràfiques
amusgo
Etnologia
Individu d’una tribu mixteca que ocupa una franja estreta enmig dels estats de Guerrero i d’Oaxaca de Mèxic fins a la costa del Pacífic (est uns 13 000 individus).
Pertany a la família lingüística otomang Practica l’agricultura i és molt hàbil en la confecció de teixits Forma la segona capa de la població, després dels maia
palatografia
Fonètica i fonologia
Mètode d’investigació instrumental emprat en fonètica per a obtenir una imatge de la zona de contacte entre la llengua i el paladar en una articulació donada.
La marca del contacte és aconseguida aplicant sobre la llengua una fina capa d’una substància acolorida que deixa una petja al paladar en produir-se un moviment articulatori
gèmmula
Biologia
Gemma perdurable que es forma en les esponges.
Originada en el mesènquima, és composta per una capa de cèllules externes que engloben una massa d’amebòcits En condicions favorables la gèmmula dóna lloc a una esponja completa
corregiment de Talarn
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia l’antiga sotsvegueria de Pallars El primer corregidor designat fou el tinent coronel Ignacio de Asonjo el 1736 fou designat corregidor vitalici de capa i espasa Pedro Ibáñez Cuevas