Resultats de la cerca

Fou una de les primeres entitats especialitzada, quasi en exclusiva, en el ciclisme de pista Gestionà l’antic velòdrom de Sants durant les dècades de 1910 i 1920 Entre les seves organitzacions foren habituals les curses d’americana i les 24 hores internacionals

Dedicà especial atenció al futbol, en les diferents categories, tot i que tractà també altres esports com l’atletisme, la boxa o el ciclisme De periodicitat setmanal, sortia els dilluns El número constava de quatre pàgines i es publicà almenys fins el 1927

Creat el 1896, era un local de 4000 m 2 situat al carrer de València Destinat a ser utilitzat pels afeccionats al ciclisme, incorporà un petit velòdrom Fou seu de la Unió Velocipèdica Catalana i Antoni Baixeras en fou el primer president

Les tres primeres edicions, sota l’organització de la Federació Catalana de Ciclisme, foren en territori català amb sortida sempre des de Terrassa i final a Tàrrega, Roses i Roda de Berà Posteriorment, es disputaren quatre edicions més entre Mallorca i Menorca

Professional des de l’any 1944, destacà com a gran corredor en resultar campió d’Espanya 1948 —campionat que, al llarg de la seva carrera, guanyà en les modalitats per regions 1947, 1948, 1949, 1954, 1957, 1958, 1960, de muntanya 1947, 1948, 1949, de velocitat 1949, 1951, 1957, 1959-62 i de pista americana 1952 El 1948 també guanyà el Gran Premi Marca de ciclisme El 1952 fou el guanyador de la Volta Ciclista a Catalunya, i el 1955, del Grand Prix Midi Libre, a França Des d’aleshores es convertí en una figura internacional El 1957 guanyà la cursa Milà-San Remo, victòria que repetí…

S’inicià en el ciclisme de carretera l’any 1964 assolint triomfs al Gran Premi Catalunya, al Trofeu Joan Baptista Soler i al Campionat d’Espanya, en què formava part de la selecció catalana Els anys 1973 i 1974 fou professional amb l’equip Monteverde

Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com ara el Gimnàstic, en les modalitats d’atletisme, futbol, bàsquet o ciclisme Altres entitats, com el Reial Club Nàutic o el Lawn Tennis Club Tarragona, en quedaren al marge

Fou quatre vegades campió de Catalunya 1995-98 i una d’Espanya 1996 Amb la selecció espanyola, aconseguí dues medalles de bronze en els Campionats del Món 1993, 1995 El 2006 entrà com tècnic de la comissió de trial de la Federació Catalana de Ciclisme

Treballà a El Periódico de Catalunya i Dicen Impulsà la creació de l’Escalada a Montjuïc i la Setmana Catalana Exercí de cap de premsa en els Campionats del Món de ciclisme de Barcelona 1984 El Tour de França el condecorà amb la seva medalla

Fou el guanyador de la primera edició del Campionat de Catalunya de persecució 1950, títol que revalidà dos anys després 1952 Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1955 Entre el 1989 i el 1994 exercí de delegat de Barcelona de la Federació Catalana de Ciclisme