Resultats de la cerca
Es mostren 2719 resultats
Leyte
Illa
Illa de les Filipines, al centre de l’arxipèlag, en el grup de les illes Visayas, entre Samar i Mindanao.
La capital és Tocloban La població viu del conreu de l’arròs, del blat de moro i del coco Hi ha jaciments de sofre
lesguià | lesguiana
Etnologia
Individu d’un poble caucasià de cultura anatòlica i llengua caucàsica que habita al vessant septentrional de la serralada del Caucas.
El poble lesguià és integrat per nombroses tribus musulmanes i cristianes, que viuen del conreu de la terra i de la cria de cavalls
aràlia del japó
aràlia del Japó
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Arbust originari de la Xina i del Japó, de fulles persistents tot l’any, coriàcies, d’un verd fosc, lobulades, i flors en panícula piramidal.
Pel seu fullatge és emprada com a planta ornamental Suporta el conreu en tests i pot viure en llocs poc illuminats planta d’interiors
gira-sol
gira-sol
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, d’1 a 3 m d’alt, d’arrel fibrosa, de fulles alternes, grosses, cordiformes i dentades i de capítols de fins a 40 cm de diàmetre, amb les lígules grogues.
Procedeix de Mèxic, però el conreu és estès per totes les regions temperades Les llavors forneixen un oli de cuina excellent i són comestibles
orxata
Orxata de xufa
Alimentació
Beguda refrescant que és una emulsió feta amb xufles o ametlles, etc., pelades i aixafades, sucre i aigua.
El fet que la xufla sigui un conreu característic de l’Horta ha fet que l' orxata de xufla hagi esdevingut una especialitat valenciana
Al Bāṭinah
Divisió administrativa
Regió d’Oman, situada al Nord de l’estat, a la vora del golf d’Oman.
És relativament fèrtil i poblada El recurs econòmic principal és el conreu d’arbres fruiters, especialment palmeres datileres El nucli urbà més important és Ṣuḥār
els Reguers
Vista de Reguers (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tortosa (Baix Ebre) situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels ports de Tortosa.
Rega el territori la séquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà oliveres ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
Pescia
Ciutat
Ciutat de la província de Pistoia, a la Toscana, Itàlia.
És centre comercial i d’una contrada dedicada al conreu d’espàrrecs i de flors Bisbat catòlic La catedral, barroca 1693, té un campanar gòtic 1306
colitx
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de tiges generalment glabres i ramificades, fulles ovades o lanceolades, flors amb el calze inflat, persistent, travessat per 20 venes paleses, i els pètals bífids, amples, blanquinosos.
Fa fruits capsulars tres vegades més llargs que els carpòfors que els sostenen És planta molt comuna a les terres de conreu, en llocs pedregosos, etc