Resultats de la cerca
Es mostren 3217 resultats
Covent Garden
Música
Teatre per a òpera i ballet construït a Londres el 1732, sobre una antiga propietat conventual.
Händel en fou empresari 1732-37 i 1742-59 i hi estrenà obres seves Incendiat el 1808 i el 1856, l’actual edifici 1858 té una capacitat per a 2 090 persones El 1892 esdevingué el Royal Opera House
Bode-Museum
Museu
Museu d’art construït a Berlín entre els anys 1897 i 1904 per Ernst von Ihne.
D’estil neobarroc, en fou impulsor l’historiador de l’art Wilhelm von Bode, i rebé el nom Kaiser-Friedrich-Museum en honor del rei de Prússia i emperador alemany Frederic III, nom que conservà fins el 1956 Forma part del conjunt museístic de la ciutat anomenat Museuminsel , en referència als cinc grans museus a l’illa del riu Spree Altes Museum, Neues Museum, Alte Nationalgalerie i Pergamon, a més del Bode, que fou declarat patrimoni de la humanitat l’any 1999 Presenta tres grans seccions la d’escultures provinents sobretot de la collecció privada de Bode, que abasta gran part de la producció…
Castellbò de Baridà
Castell
Antic castell (desaparegut) del municipi de Martinet (Baixa Cerdanya) construït el 1207 pel bisbe d’Urgell.
punta de la Foradada
Cap
Cap de la costa meridional del País Valencià, dins el municipi de Pilar de la Horadada (Baix Segura), prop del límit històric amb Castella.
Ha pres el nom de l’antiga torre Foradada Hom hi ha construït un nucli turístic la Torre de la Foradada Aquest sector del terme, que rep el nom de camp de la Foradada , és centrat pel poble del Pilar de la Foradada
florentí
Lingüística i sociolingüística
Un dels dialectes toscans.
A l’edat mitjana contribuí a la formació de la llengua literària italiana anomenada toscana gràcies principalment a l’obra de Dant, de Boccaccio i de Petrarca Ha estat la base principal damunt la qual ha estat construït l’italià actual italià
el Mas de la Garriga
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Mas de les Garrigues), del Rosselló, conegut també amb el nom de Masriel, filial de Vilalonga (Llenguadoc).
Fou construït sobre un alou cedit al s XII a aquest monestir per Ermengol de Vernet i els senyors de Peracals Fou priorat del s XIII al s XV El 1593, quan ja no tenia comunitat, fou unit a Sant Martí del Canigó
Siuret

Siuret L’església de Santa Llúcia
© Laura Martínez Ajona
Poble
Poble disseminat del municipi de Vidrà (Osona), al S de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges.
Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà
Sila
Massís
Massís de la Itàlia meridional, que comprèn tot el NE de la Calàbria.
És constituït per materials cristallins i presenta una forma d’altiplà tallat bruscament sobre la vall del Crati al N Màxima altitud al Botte Donato 1 929 m És una regió plujosa i coberta de bosc on hom ha construït diversos pantans
tuba
Tuba
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica, amb tubuladura incurvada de metall, secció cònica i pavelló ampli.
D’aspecte semblant al bombardí, té quatre pistons Construït 1835 per GMoritz a Berlín, té actualment sis pistons i forma part de l’orquestra És anomenada també tuba baix , per a distingir-la de la tuba contrabaix , que sona a la quinta inferior
marquesat de Villasor
Història
Títol concedit a Sardenya el 1594 a Jaume d’Alagó i de Cardona, tercer comte de Villasor, baró de Sant Boi, lloctinent de capità general de galeres de Nàpols i Sicília, senyor d’Alcanalí i Mosquera i comanador a l’orde de Sant Jaume.
Passà als Silva, marquesos de Santa Cruz El comtat de Villasor havia estat atorgat, el 1539, a Jaume d’Alagó i de Besora, avi del primer marquès, senyor de la vila de Sorris, on posseïa un castell palau construït al s XV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina