Resultats de la cerca
Es mostren 1216 resultats
Eleccions als Països Baixos
Els Països Baixos celebren eleccions generals, en les quals s’imposa novament el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia VVD del primer ministre, Mark Rutte, amb 33 escons En segon lloc se situa el Partit de la Llibertat PVV del populista Geert Wilders 20 i, a continuació, els cristianodemòcrates de la CDA i els liberals Demòcrates 66 D66, amb 19 escons cadascun La participació és del 80% Aquestes eleccions han estat precedides d’una gran preocupació, ja que es temia que s’imposés el missatge antiimmigració i euroescèptic de Wilders L’endemà Rutte inicia negociacions per…
La Xina aprova la llei de seguretat
Després de ser aprovada per la cambra legislativa i signada pel president Xi Jinping, la Xina aprova la Llei de seguretat, establerta per ser aplicada sobretot a Hong Kong La llei inclou quatre delictes secessió, subversió contra el govern central, terrorisme i collaboració amb agents estrangers que posin en perill la unitat nacional La llei s’incorpora a l’estatut especial de Hong Kong i també preveu que, en cas de conflicte amb les lleis estatals, aquestes tenen precedència L’oposició considera la nova llei el final de l’autonomia de Hong Kong i de la seva limitada democràcia…
Centre Nacionalista Republicà
Política
Entitat política catalanista fundada a Barcelona el 1906 per elements polítics dissidents de la Lliga Regionalista.
Les seves figures més representatives foren Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Santiago Gubern i Eduard Calvet Representava la línea liberal del catalanisme polític, i propugnava l’autonomia de Catalunya, el sufragi universal i l’organització política republicana, d’acord amb el seu lema “Nacionalisme, Democràcia, República” Jaume Carner en fou el primer president, amb Felip Rodés de secretari El seu portaveu fou la revista “El Poble Català”, convertida en diari el mateix 1906 Participà en les eleccions de la Solidaritat Catalana 1907 El 1910, presidit per…
Carme Llorca i Vilaplana
Literatura
Escriptora en castellà.
Doctora en filosofia i lletres, fou professora a l’Escola Oficial de Periodisme a Madrid i en 1974-75 presidí l’Ateneu d’aquella ciutat Alternà els seus treballs de ciències de la informació amb la investigació històrica, fruits de la qual foren Europa, en decadencia 1949, El mariscal Bazain en Madrid 1950, Isabel II y su tiempo 1956, Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana 1966, El sistema 1970, Las mujeres de los dictadores 1978, etc En 1982-86 fou diputada al parlament espanyol per AP i, del 1986 al 1994, al parlament europeu pel mateix partit Collaborà en la premsa…
Luis Jiménez de Asúa
Història
Política
Polític castellà.
Professor de dret penal a Madrid 1918, durant la Dictadura fou desterrat a Las Chafarinas 1926 Membre del partit socialista, presidí la comissió parlamentària encarregada de redactar la constitució de la República 1931, i fou diputat 1931, 1933, 1936 i vicepresident primer de les Corts 1936 Ambaixador a Praga durant la guerra civil, el 1939 s’exilià a l’Argentina A la seva mort ocupava el càrrec de president de la República de l’exili És autor, entre altres obres, de Proceso histórico de la Constitución española 1932, La Constitución política de la democracia española 1942 i La Constitución…
Enrique Tierno Galván
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Catedràtic de dret polític des del 1948, el 1965 fou expulsat de la universitat per la seva oposició al franquisme, i exercí dos anys la docència als EUA Militant del PSOE, en fou expulsat per discrepàncies ideològiques i el 1968 fundà el Partido Socialista del Interior, esdevingut el 1974 Partido Socialista Popular , que presidí i pel qual fou diputat el 1977 En integrar-se el PSP en el PSOE 1978 hom l’elegí successivament president honorari d’aquest partit, novament diputat i alcalde de Madrid 1979 i 1983 Marxista crític, escriví, entre altres obres, Humanismo y sociedad 1964, Leyes…
Geòrgios Papandreu
Història
Política
Polític grec.
Fundador del partit socialdemòcrata, hagué d’exiliar-se durant la dictadura de Metaxàs Lluità contra els alemanys 1941-44 i, a Egipte, fou el cap del govern grec a l’exili Com a representant de la Unió del Centre, fou primer ministre 1963, però entrà en rivalitat amb Constantí II , que el destituí 1965 Retirat de la vida política, amb la implantació de la dictadura dels coronels 1967, la seva figura esdevingué un símbol de la democràcia En morir, el seu enterrament constituí una de les primeres manifestacions públiques d’oposició al sistema feixista vigent aleshores Era pare del …
Patrice Emery Lumumba

Patrice Emery Lumumba (1960)
© UN Photo/Eskinder Debebe
Història
Política
Polític congolès.
Fill d’un camperol, treballà com a funcionari de correus i d’una companyia belga Dirigent sindical, el 1958 fou un dels fundadors del moviment nacional congolès, que presidí des del 1959 Participà activament en la lluita per la independència del Congo Belga i ajudà a la formació d’un estat lliure, unitari i progressista Nomenat primer ministre poc abans de la independència 30 de juny de 1960, hagué d’afrontar la secessió de Katanga i Kassai Durant la guerra civil demanà ajut a l’ONU i s’esforçà a conservar la unitat i la democràcia nacionals, però fou destituït, empresonat i…
Costa d’Ivori 2018
Estat
A les eleccions municipals celebrades a l’octubre, el president Alassane Ouattara, al front de l’Agrupació dels Republicans RDR i de la coalició que reclama la ideologia de Félix Houphouët-Boigny, el primer president del país mort el 1993, l'Agrupació dels Houphouëtistes per la Democràcia i la Pau RHDP va obtenir el control de 92 municipis El Partit Democràtic de Costa d’Ivori PDCI, encapçalat per Henri Konan Bédié, en va aconseguir 50, i els candidats independents, 56 La consulta va ser una prova davant les presidencials, previstes per al 2020 El gener del 2019, el RHDP…
Eduardo Frei Ruiz-Tagle
Política
Polític xilè.
Fill d’ Eduardo Frei Montalva , participà en l’oposició democratacristiana a la dictadura d’ Augusto Pinochet 1973-89, el 1993 guanyà les eleccions presidencials per la coalició Concertación de Partidos por la Democracia i succeí en el càrrec el també democratacristià Patricio Aylwin Les mesures liberalitzadores impulsades durant el seu mandat acceleraren el creixement econòmic i, en el pla polític, intentà distanciar la seva gestió de les demandes de revisió de la dictadura militar En deixar la presidència de Xile, el març del 2000, assumí el càrrec de senador vitalici El gener del 2010, al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina