Resultats de la cerca

Reprengué la política conqueridora de Liutprand i posà fi a la dominació bizantina al nord d’Itàlia ocupant Ravenna El seu avanç alarmà el papa Esteve II, que cercà l’ajut de Pipí el Breu Aquest derrotà Aistolf i l’obligà a cedir al papa les seves conquestes, que constituïren l’origen dels futurs estats pontificis

President del consell de ministres hongarès 1941-42 Tingué una participació important en l’entrada d’Hongria a la Segona Guerra Mundial Declarà la guerra a la Unió Soviètica el 27 de juny de 1941, i uns quants dies més tard els aliats declararen la guerra a Hongria Després de la derrota fou condemnat a mort i executat

Fill de Víctor Amadeu II Durant la guerra de Successió de Polònia s’uní a França i a Espanya contra Àustria, derrotà els imperials a Guastalla i n'obtingué Novara 1738 però en la guerra de Successió d’Àustria s’alià amb Maria Teresa contra Espanya i conquerí una part del Milanesat fins a Pavia 1748

President el 1827, derrotà 1828-29 els conservadors de Guatemala i esdevingué president de les Províncies Unides de Centreamèrica 1829, 1830 i 1835, aliat amb els liberals del Salvador La secessió de Guatemala 1839-40 l’obligà a exiliar-se El 1842 tornà a Costa Rica i intentà de refer la Federació Centreamericana, però fou afusellat durant una revolta

Des del 1562 es dedicà al comerç d’esclaus entre Àfrica i les colònies hispàniques i practicà el contraban i la pirateria Comandà una de les naus de l’esquadra que derrotà l’Armada Invencible 1588 Comandà amb Frobisher l’expedició a Portugal del 1590 i amb Francis Drake la flota enviada a les Antilles, on morí

Duc de Lauderdale Representant dels covenanters a Anglaterra, negocià amb Carles I el reconeixement del presbiterianisme Adherit al partit reialista, fou fet presoner 1651-60 a la batalla de Worcester Des del 1663 tingué un paper important en els afers escocesos nomenat secretari d’estat per a Escòcia 1669, hi restablí el poder reial i derrotà els covenanters 1679

Fill del comte Edmund de Lancaster, pel seu casament amb Alice de Lacy rebé els comtats de Salisbury i Lincoln Cap de l’oposició dels barons 1312, la derrota del rei Eduard II a Bannockburn ocasionada pels escocesos 1314 augmentà la seva influència S'oposà al favoritisme dels Despensers 1318-21, però fou derrotat i executat

Participà en la guerra contra Irlanda 1692 i en la de Successió d’Espanya, en la qual derrotà la flota d’Índies i se n'apropià el tresor Vigo, 1702 fracassà en l’intent de prendre Barcelona maig del 1704 i conquerí Gibraltar després de derrotar Diego Salinas agost del 1704 El 1697 fou elegit diputat whig

Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València El 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència 1812, fet que provocà una crisi de govern

Membre de la dinastia de Justinià, fou adoptat com a fill per Justí II, el qual el nomenà cèsar 574 Consagrat emperador, alhora que consolidava la situació interna de l’estat, derrotà els perses 578-81 i aconseguí ampliar les fronteres de l’Imperi amb l’ajut del seu gendre Maurici, que el succeí en el tron