Resultats de la cerca

Per tal que es doni la figura jurídica del treballador, cal que hi hagi un contracte de treball entre aquest i l’empresari, però el sol fet de treballar per compte d’altri ja fa sorgir la figura del treballador El treballador pot ésser fix, eventual o temporer Com a contraprestació del seu treball, l’empresari satisfà un sou al treballador Són considerats treballadors els aprenents, encara que no rebin salari, els obrers i operaris, especialitzats o no, en oficis i professions manuals o mecàniques, els encarregats d’empreses i els caps de tallers o d’oficines, els…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, participà activament en la vida política balear durant els anys vuitanta en diverses opcions de centredreta Com a promotor cultural, fundà el Casal de Cultura i el Museu de Sóller 1958 Com a investigador, ha publicat diversos estudis sobre turisme i emigració dels mallorquins a Puerto Rico, és l’autor d’ El atlas de arquitectura naval de Don Juan Monjo , on es recreen diversos projectes de construcció d’embarcacions tradicionals, i collabora en el setmanari Sóller Està en possessió de la Medalla de Plata al mèrit turístic Entre les seves…

Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1914 i doctor per la de Madrid 1915, el 1916 obrí un despatx d’advo-cat a València i alhora s’encarregava dels negocis familiars, particularment de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies Actiu militant valencianista, al novembre del 1918 causà un gran escàndol quan en una reunió de “forces vives” a l’Ateneu Mercantil de València utilitzà el valencià per a expressar-se El mateix any es creà el partit Unió Valencianista Regional, proper a les tesis de la Lliga Regionalista Catalana i emparat per Lo Rat-Penati la Joventut Valencianista, dos dels…

Llicenciat en econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 El 1982 s’incorporà a l’empresa familiar de sales de cinema iniciada pel seu avi, Pere Sallent, el 1944, quan obrí una sala d’exhibició a Cerdanyola del Vallès, el Kursaal, negoci que continuà des del 1951 el seu pare, Josep Sallent, i que amplià amb la compra o gestió de petits cinemes de poblacions veïnes El 1962 amplià el Kursaal de 500 a 1800 butaques i hi incorporà un projector de 70 mm, entre altres innovacions, i el 1968 remodelà novament la sala En incorporar-se Pere Sallent a la direcció, hagué d’afrontar la…

Fill d’un financer, exercí d’advocat i, posteriorment, de recaptador d’impostos Protegí intellectuals com Voltaire i JJ Rousseau i músics com JF Marmontel i JPh Rameau A partir del 1731 celebrà freqüents concerts a la seva mansió parisenca, on l’orquestra que duia el seu nom es feu famosa per les seves excellents interpretacions Rameau la dirigí interpretant les seves pròpies composicions i les d’altres músics importants, tant francesos com italians Aquesta orquestra fou dirigida més tard per JW Stamitz i també per FJ Gossec La Pouplinière tocava l’orgue de maneta i la guitarra, i compongué…

Fou el darrer fill de l’emperador Leopold II i germà del seu successor, Francesc I, i arxiduc d’Àustria Els seus interessos en política foren pràcticament nuls, en part per la posició que ocupava en la línia successòria de la casa dels Habsburg Emprengué la carrera eclesiàstica i fou nomenat arquebisbe d’Olomouc, a Moràvia Gran amant de la música, a partir del 1803 es convertí en alumne de L van Beethoven, a qui admirava i a qui feu de mecenes Mantingué una relació molt estreta amb el compositor fins que aquest morí Beethoven, agraït, li dedicà un gran nombre d’obres, entre les quals…

Pertanyia a una família genovesa noble d’origen albanès provinent de Durrës i des de jove s’interessà per tot el que es relacionava amb el teatre El 1749 fou nomenat ambaixador de Gènova a Viena i el 1752 rebé el càrrec d’ajudant del comte Franz Esterházy, llavors director teatral a Viena, i quan aquest va dimitir, Durazzo quedà com a a únic director d’espectacles La seva gestió i les seves idees artístiques li comportaren l’enemistat d’algunes de les personalitats musicals de la Viena del moment, com ara el mestre de capella JA Reutter El 1760 fou nomenat cavagliere di musica , però hagué de…

Estudià a la Royal Academy of Music i fou violinista de la Royal Italian Opera en 1848-49 Home de múltiples interessos, al principi dels anys cinquanta del 1800 viatjà a Itàlia i estudià cant a Milà Debutà a Verona el 1854 amb el nom artístic d’Enrico Mariani Altra vegada a Londres, i després d’un rotund fracàs en la seva aparició durant una representació de Masaniello , decidí dedicar-se exclusivament a tasques empresarials Així, el 1861 produí al Lyceum Theatre l’òpera de G Verdi Un ballo in maschera , amb gran èxit de públic Al llarg dels anys assumí la direcció de diversos teatres el…

Fill del director d’escena del Covent Garden Augustus Harris, començà la seva vida professional amb la Companyia Mapleson com a director d’escena i productor Més tard, el 1879, treballà al teatre Drury Lane, on restà fins el 1894 A partir del 1888, i fins a la seva mort, dirigí el Covent Garden Mentre ell n’estigué al capdavant, les òperes, que fins llavors totes eren cantades en italià, començaren a interpretar-se en la seva llengua original, i el Covent Garden fou rebatejat amb el nom de Royal Opera House Contribuí notablement a la difusió de R Wagner

Vida Regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 El seu principal objectiu fou renovar l’activitat del teatre, obrir-lo a les avantguardes artístiques de l’època i sotir de la rutina d’un repertori que s’estava quedant obsolet Això es materialitzà amb la presentació d’òperes russes - Borís Godunov 1915, El príncep Ígor 1922 i La fira de Sorotxinski 1924-, l’actuació de noves veus -F Viñas, M Barrientos, H Lázaro, T Ruffo, M Fleta, etc-, i l’estrena d’òperes com El cavaller de la rosa i Intermezzo , de R Strauss 1925, Pelléas et Mélisande…