Resultats de la cerca
Es mostren 2936 resultats
Nova Granada
Geografia històrica
Virregnat dependent de la monarquia hispànica que comprenia el territori dels actuals estats de Colòmbia, l’Equador, Veneçuela i Panamà i una part del Perú i del Brasil.
Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà
llibertat de l’aire
Transports
Dret
Dret aeronàutic
Dret a la lliure navegació aèria.
Fins el 1919 era establert que l’aire i la circulació aèria eren lliures A partir del Conveni de París 1919 i Chicago 1944 és vigent el principi de la sobirania de l’estat subjacent, però amb acceptació d’unes regles de llibertat de pas per als avions estrangers hom accepta, però, la llibertat sobre l’alta mar
principi de Maupertuis
Física
Forma simplificada del principi de Hamilton de la mecànica analítica que permet de trobar la trajectòria d’una partícula sense cap referència al temps, posat que la funció de Hamilton de la partícula no depengui explícitament del temps.
Enunciat primitivament per Maupertuis, de qui pren el nom, fou establert en forma matemàtica per Euler i Lagrange finalment, Jacobi el posà en la forma , on m és la massa de la partícula, E l’energia total, U l’energia potencial, quan la partícula és sotmesa a forces conservadores, i dl un element de longitud de la trajectòria
foraster | forastera
Dit de la persona que es troba en una localitat que no és la seva o que hi resideix temporalment.
Al País Valencià i a les Illes Balears hom empra aquest terme com a apellatiu que designa les persones de l’Estat espanyol no originàries dels Països Catalans que s’hi han establert, especialment els immigrats de parla castellana, i també llurs modes i llurs costums i àdhuc la llengua, com, per exemple, parlar en foraster
biblioclasta
Arxivística i biblioteconomia
Destructor de llibres; el qui els destrueix sistemàticament, o mutila els d’una biblioteca pública.
Al llarg de la història molts llibres han estat prohibits, perseguits i cremats per individus contraris a certes idees, creences o institucions La literatura d’anticipació Huxley, Ray Bradbury ha creat mons biblioclastes on tota la informació és donada a través de sistemes audiovisuals i els llibres són tractats com a enemics de l’ordre establert
Louis Niedermeyer
Educació
Música
Compositor i pedagog musical suís.
Establert a París, malgrat l’ajut de Rossini no assolí èxits amb les seves òperes, com Stradella 1836 i Marie Stuart 1844 El 1853 reorganitzà l’antiga acadèmia musical d’AEChoron i la batejà amb el nom d’École Niedermeyer En sortiren un gran nombre de compositors, com Gabriel Fauré, André Messager, Edmond Audran i altres
Jaume Fines
Metge.
Establert a Perpinyà, on fou cap de l’hospital civil, es dedicà a la meteorologia President de la Comissió Meteorològica dels Pirineus Orientals 1863, installà estacions d’observació en diversos punts de la regió, i a partir del 1879 organitzà l’Observatori Meteorològic de Perpinyà i en dirigí el butlletí Publicà Notes sur la climatologie du Roussillon 1883
Ramon Belart i Miquel
Escultura
Escultor.
Establert a Palma, Mallorca 1810, treballà amb l’escultor Josep Folch en el panteó del marquès de la Romana Tornà a Montblanc el 1814, i treballà per a Montblanc, Poblet, Valls, Reus, etc Sobresurten els seus crucifixos com el de Santa Maria de Montblanc La seva obra es ressent de les limitacions imposades pels cànons neoclàssics
John Baskerville
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i editor anglès.
Establert a Birmingham, alternà la seva labor gràfica amb la de professor A més de la creació i el gravat de caràcters tipogràfics, coneguts amb el seu nom, li és atribuïda la invenció del paper vitella Juntament amb Bodoni, Fournier, Didot i Ibarra, fou un dels capdavanters del renaixement de les arts gràfiques a Europa al s XVIII
Gabriello Chiabrera
Literatura italiana
Poeta italià.
Establert a Roma, fou protegit de diversos nobles i del papa Urbà VIII Antagonista de Marino, introduí, influït per França, la mètrica clàssica en la poesia italiana Conreà l’anacreòntica, les odes pindàriques, etc, amb una llengua altisonant i d’una gran musicalitat externa És autor de Canzonette 1591, Il rapimento di Cefalo 1600, Gelopea 1604
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina