Resultats de la cerca

Habiten en llocs secs i entren en letargia per sota dels 12°C S'alimenten de fruits, petits invertebrats i àdhuc algun rèptil, com les serps Llur sistema de defensa és molt particular, car es fan una pilota exposant les punxes a l’enemic L' eriçó clar E algirus es diferencia de l' eriçó fosc E europœligus pel fet de tenir les orelles més grosses i les punxes de damunt del cap dividides en dues porcions per un solc Aquestes dues espècies habiten als Països Catalans

El seu nom deriva de l’escola sienesa, ja que era un color molt usat per aquesta escola

Estudià cant i piano al Conservatori de Nàpols Debutà el 1918 en un breu paper de Gli Ugonotti al teatre San Carlo de la mateixa ciutat i tres anys després assolí un gran èxit a Torí representant Brangäne a Tristany i Isolda De seguida s’especialitzà en papers wagnerians, gràcies al seu timbre fosc, que també li permeté interpretar els papers de Dalila, Amneris Aïda , Rubira Neró o Herodies Salome El 1925 cantà a Barcelona, el Caire, Buenos Aires i Lisboa, i en temporades posteriors ho feu també a Sud-àfrica

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls molt semblants als del zircó Té una duresa de 4,5 i una densitat de 4,4 a 4,8 És un mineral radioactiu Té un color de marró fosc a negre i un esclat vitri És opac La modalitat coneguda com a orangita , de color ataronjat, és transparent o translúcida La torita i l’orangita no corresponen mai a la fórmula química teòrica, perquè sofreixen una descomposició radioactiva que, com en el cas del zircó, n'altera la composició

Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental

Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries

És la forma d’alta temperatura del sulfur d’argent superior a 179°C a temperatures inferiors es forma l'acantita Els cristalls cúbics conserven la forma en disminuir la temperatura És de color gris plom fosc, de lluïssor metàllica que es torna mat en oxidar-se, tova i bastant pesant Es presenta en octàedres o en agregats holoaxials Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 7,2-7,4 És la mena més important de l’argent es troba sovint associada a la galena galena argentífera És abundant a Mèxic

De primer campanulat i després estès, té un bony més fosc al centre amb solcs irregulars al marge, de 2 a 4 cm de diàmetre, làmines gruixudes i espaiades i la cama alta i tenaç La carn fa una olor suau, agradable, i en cru té gust d’avellana Creix típicament als prats, on sol formar grans erols o carreretes Comestible de gran qualitat, s’asseca fàcilment En aquesta forma és emprat com a condiment i és més conegut amb el nom de “moixernó”, que estrictament hauria d’ésser reservat a Tricholoma gambosa

Té el cap petit i les banyes cilíndriques amb solcs transversals El pèl, llarg i llanut, és de color marró fosc Habita als altiplans del Tibet, fins als 6 000 m Els iacs en estat salvatge actualment molt escassos poden atènyer fins a 1,9 m d’alçada a la creu els mascles i 1,6 les femelles Els iacs domèstics són més petits, i tenen una gran importància en la subsistència tradicional dels tibetans i altres pobles, als quals forneixen de carn, llet, llana i, a partir dels excrements assecats, combustible