Resultats de la cerca

Fou campiona absoluta d’Espanya d’estiu de 200 m estil individual 2004 amb el CNE Gandia Després nedà per al CN Sant Andreu, amb el qual renovà aquest títol el 2005 i en conquerí de nous el de 200 m estil individual 2008 i els d’hivern de 200 m 2006 i de 400 m 2005, 2006 Participà en els Jocs Mediterranis 2005 i arribà a fer cinquanta-dues actuacions internacionals

Estudià medicina a Palma i a Gandia, on es doctorà 1756 Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela 1762 Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la Universitat de Caracas 1763, en la qual fou confirmat per Carles III 1777 amb el títol de protometge de la província de Veneçuela El 1971 li fou retut homenatge a la Universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país

Jesuïta, ensenyà gramàtica a Girona, filosofia a l’estudi de Gandia i teologia a Saragossa, on fou mestre de Baltasar Gracián Fou rector dels collegis de jesuïtes de Perpinyà, de Girona, de Tarragona i de Barcelona Durant el Corpus de Sang 1640, collaborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors defensà incondicionalment la causa de la generalitat El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d’Aragó

Fill segon d' Alfons de Gandia i de Foix , el seu pare li cedí el marquesat de Villena i el casà amb una filla illegítima —Joana de Castella— del seu amic el rei Enric II De jove 1367 havia estat custodiat, amb el seu germà gran Alfons, en garantia pel rescat del pare Visqué a Castella, i morí al camp de batalla El seu fill fou  Enric de Villena i de Castella

La iniciativa de posar a l’abast dels investigadors allò que els dipòsits documentals valencians de tot tipus contenen partí del professor Josep Trenchs i Òdena, aleshores catedràtic de paleografia i diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València Fins al moment s’han publicat els treballs d’ordenació, inventari i catalogació, parcialment o en la seva totalitat, de nombrosos arxius eclesiàstics diocesans, parroquials, monàstics, de l’administració provincials, municipals, d’institucions benèfiques i assistencials, portuàries, de collegis, etc Dins d’aquesta…

És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del segle XX,…

Actualment, n'és reservada l’erecció al papa El superior del capítol és anomenat prior, degà o abat Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals com Roda de Ribagorça i Eivissa El concordat espanyol del 1851 limità nominalment les collegiates reconegudes, que prengueren el nom de parròquies majors Als Països Catalans les collegiates deriven de les antigues canòniques regulars canònica, secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592 Les collegiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses de Catalunya…

Jesuïta 1545, assistí com a procurador general d’Aragó a la primera congregació de l’orde a Roma 1558 Fou rector dels collegis de Gandia, Coïmbra i de la Penitenciaria de Roma, i prepòsit de les províncies d’Aragó 1560 i de Toledo Escriví nombrosos tractats espirituals en castellà, entre els quals un Catecismo de la doctrina cristiana València, sd i Itinerario de la perfición spiritual , escrit vers el 1600 i publicat en italià Florència, 1607 Messina, 1627

Fou elegit cap dels unionistes el 1348 a la mort de Dalmau de Cruïlles en un moment ja molt crític, després de la derrota a Épila dels unionistes aragonesos i la presència de l’exèrcit reial al País Valencià Amb tot, aconseguí de prendre el Puig, Puçol i Riba-roja i d’atacar Morvedre Després de la capitulació de València, es refugià a Gandia, però fou pres a Corbera i portat a València on fou arrossegat i penjat

Fill natural d’Alfons, segon duc de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d’Arenós Intervingué en les empreses italianes d’Alfons el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça 1435 Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464 Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei