Resultats de la cerca

El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus dies dugué una vida retirada, dedicada a la…

Migcampista al planter del Futbol Club Barcelona Després de jugar tres temporades en el Barcelona Atlètic ingressà al primer equip 1977-82, amb el qual disputà 124 partits i marcà 14 gols Guanyà dues vegades la Recopa 1979, 1982 i la Copa del Rei 1978, 1981 Després milità en el Figueres 1986-88 Un cop retirat, formà part de la secretaria tècnica del FC Barcelona

Dirigí el setmanari Barcelona Deportiva , en què feia la crònica de la jornada futbolística del diumenge, i fou redactor en cap de La Prensa a Barcelona Rebé la medalla de plata de la Delegación Nacional de Deportes 1972 i la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1974, entre altres distincions

Fou campió universitari de Catalunya d’handbol d’onze 1946-49 i de set 1950-52, i també d’Espanya d’onze 1947, 1948 En atletisme fou campió de Catalunya universitari 1949 en 400 m llisos Fou director mèdic de la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Munic 1972 i membre de la Comissió Mèdica del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Instrumentà la medicina de l’esport en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat Fou director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume 1962-73, on aglutinà una generació de metges que impulsaren de manera definitiva la medicina de l’…

Cobrí els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, nombroses competicions de ciclisme i diverses edicions dels Campionats del Món d’atletisme i de la Copa del Rei de vela, entre altres esdeveniments Collaborà a Mundo Deportivo , La Vanguardia , El País i l’Agència EFE, entre altres mitjans

Vinculat des del 1926 al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, el 1929 fou campió de Catalunya de iols i subcampió d’Espanya en vuit amb timoner Presidí la Federació Espanyola de Rem 1934 i la federació catalana 1966-67, així com el RCMB 1976-78, que posteriorment el nomenà president d’honor Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Resident a l’Empordà i membre del Pitch & Putt de Gualta, es proclamà campió del món individual 2009 en l’especialitat joc per cops També guanyà el Campionat de Catalunya de joc per forats 2009 i per parelles 2009, juntament amb José Santos Sánchez Debutà amb la selecció catalana l’any 2006, amb la qual guanyà la medalla d’or 2006 i la de bronze 2008 de la Copa del Món i la medalla d’or 2010 i la de plata 2007 del Campionat d’Europa Rebé el premi a l’Alt Rendiment de Catalunya 2008, 2009 i l’Orde del Mèrit al millor jugador de l’any en el rànquing de la Federació Catalana de Pitch-and-…

Fou membre del Club Ciclista Vila-seca i el Club Ciclista Tarragona Com a juvenil fou campió d’Espanya de persecució 1978 Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1980 i el Gran Premi Inauguració 1983, tots dos de carretera Fou professional durant tres temporades amb els equips Teka, Kelme i CR Es retirà el 1986

S’inicià el 1968 al PPCD Vilanova A les ordres de Manuel Cañabate, fou nou vegades campió de Catalunya cinc en llançament de pes 1978, 1979, 1982, 1983, 1984 i quatre en llançament de disc 1976, 1978, 1979, 1981 També fou medallista de bronze en el concurs de llançament de pes del Campionat d’Espanya 1980 i diverses vegades internacional amb la selecció catalana A més del CA Vilanova, també competí amb l’AE l’Hospitalet 1988-89 i el CA Vic, ja com a veterà

Des de jove residí a Madrid, on intervingué com a periodista en el liberalisme revolucionari, fins que, desenganyat, es decantà cap a un conservadorisme cada cop més extremat i es retirà temporalment de la política Aleshores exercí com a crític teatral, publicà nombrosos contes i la novella El final de Norma 1855 El 1860 escriví un Diario de un testigo de la guerra de África i, l’any següent, De Madrid a Nápoles , on reflectí les seves impressions de viatger De retorn a Madrid fou elegit diputat a Corts i membre de l’Academia Española En aquesta època escriví les millors novelles El sombrero…