Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
cabra dels Alps
Cabra dels Alps
adv7440 (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, que ateny 1,5 m de llargada i uns 70 cm d’alçada, de pelatge aspre i espès, d’un color bru rogenc; les banyes solen tenir una longitud de 70 cm en els mascles i 50 cm en les femelles.
Habita als Alps, per sobre del límit de la vegetació arbòria i baixa fins a l’estrat arbori a l’època freda
morralet
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes, de la família dels sepiòlids, de petites dimensions (5-6 cm), de cos curt i rabassut i aletes laterals arrodonides.
La coloració és vermellosa en l’animal viu És una forma litoral, molt freqüent a la Mediterrània, que habita als fons sorrencs
grifó
grifó
Jon Nelson (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 55 cm, que té plomatge gris amb franges negres a les parts superiors, blanc tacat de bru fosc a les inferiors, i les potes i la cera del bec d’un groc viu.
De sempre ha estat molt apreciat en falconeria Habita a l’extrem nord d’Euràsia i Amèrica És excepcional als Països Catalans
llàntia
Zoologia
Braquiòpode de l’ordre dels testicardins, de la família dels terebratúlids, de conquilla oval, llisa i transparent, de 3 a 4 cm de llargada.
Habita sobre conquilles de molluscs i restes de coralls, a partir dels 100 m de profunditat N'hi ha a la Mediterrània
noueta
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels protobranquis, de la família dels nucúlids, que té la conquilla circular, amb un diàmetre d’1 cm, aproximadament, i amb les vores finament dentades.
És un animal de característiques molt primitives, sobretot en l’estructura de les brànquies Habita colgat a la sorra o al fang
mussol banyut
mussol banyut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes
, de la família dels estrígids, de 35 cm, que té les parts superiors tacades d’ocraci i bru grisenc, les inferiors ocràcies amb llistes fosques i presenta dos plomalls erèctils al cap.
És migrador parcial Habita a tot Europa, fins als 68ºN És comú a la Catalunya continental i migratori rar a les Illes
pixota negra
Pixota negra
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Holotúria de la classe dels holoturioïdeus, d’uns 20 cm de longitud; pell negra, gruixuda i tova, coberta per unes set files de papil·les còniques; boca terminal, i tres files de peus ambulacrals a la cara inferior, plana.
Habita els fons marins, fangosos o sorrencs, fins als 100 m de fondària És anomenada també pardal de moro i corallot negre
petxinot de sang
Petxinot de sang
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids, de 8 a 11 cm de llarg, i de valves ovoides, llises, regulars i molt gruixudes.
Els dos sifons, molt llargs i carnosos, són soldats entre ells fins a la meitat de llur extensió Habita a la sorra
argues
Aracnologia
Petit àcar hematòfag de l’ordre dels àcars, paràsit temporal d’ocells (especialment de coloms i de gallines) i de mamífers.
No habita permanentment damunt l’hoste, sinó només quan ha de menjar, per la qual cosa fa de mal combatre És cosmopolita
wapiti
Mastologia
Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels cèrvids, d’una mida considerable (arriba a fer 1,70 m d’alçada màxima, i uns 500 kg de pes), amb banyes molt llargues (els mascles) i pelatge d’hivern que és una barreja de colors brunenc, groc i negre.
Habita a Alaska i a Sibèria, i per a alguns autors és simplement una subespècie de cérvol diferent de l’existent a Europa