Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
noueta
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels protobranquis, de la família dels nucúlids, que té la conquilla circular, amb un diàmetre d’1 cm, aproximadament, i amb les vores finament dentades.
És un animal de característiques molt primitives, sobretot en l’estructura de les brànquies Habita colgat a la sorra o al fang
mussol banyut
mussol banyut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes
, de la família dels estrígids, de 35 cm, que té les parts superiors tacades d’ocraci i bru grisenc, les inferiors ocràcies amb llistes fosques i presenta dos plomalls erèctils al cap.
És migrador parcial Habita a tot Europa, fins als 68ºN És comú a la Catalunya continental i migratori rar a les Illes
cabra dels Alps

Cabra dels Alps
adv7440 (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, que ateny 1,5 m de llargada i uns 70 cm d’alçada, de pelatge aspre i espès, d’un color bru rogenc; les banyes solen tenir una longitud de 70 cm en els mascles i 50 cm en les femelles.
Habita als Alps, per sobre del límit de la vegetació arbòria i baixa fins a l’estrat arbori a l’època freda
morralet
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes, de la família dels sepiòlids, de petites dimensions (5-6 cm), de cos curt i rabassut i aletes laterals arrodonides.
La coloració és vermellosa en l’animal viu És una forma litoral, molt freqüent a la Mediterrània, que habita als fons sorrencs
ullastre

Ullastre
Antoni Salvà (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Arbust o petit arbre, de la família de les oleàcies, d’1 a 6 m d’alt, de branques espinescents i anguloses, de fulles perennes, lanceolades, oposades i coriàcies, de flors blanques, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en drupa.
L’ullastre var sylvestris és la planta silvestre de l’olivera var europaea Habita als sòls secs de les terres mediterrànies meridionals
grifó

grifó
Jon Nelson (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 55 cm, que té plomatge gris amb franges negres a les parts superiors, blanc tacat de bru fosc a les inferiors, i les potes i la cera del bec d’un groc viu.
De sempre ha estat molt apreciat en falconeria Habita a l’extrem nord d’Euràsia i Amèrica És excepcional als Països Catalans
argues
Aracnologia
Petit àcar hematòfag de l’ordre dels àcars, paràsit temporal d’ocells (especialment de coloms i de gallines) i de mamífers.
No habita permanentment damunt l’hoste, sinó només quan ha de menjar, per la qual cosa fa de mal combatre És cosmopolita
foca

Foques comuns
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Nom donat a diversos gèneres de mamífers de la família dels fòcids, de l’ordre dels carnívors, subordre dels pinnípedes, com Phoca, Cystophora, Monachus, etc.
La foca comuna Phoca vitulina és un animal de cos rabassut, membres curts i cap força gros, amb el nas allargat La pell és d’un color groguenc o grisenc, amb taques blanquinoses i grises al dors i clares al ventre Habita en aigües poc pregones, prop de les costes arenoses, en grups d’uns vint individus, i penetra de vegades en els rius L’acoblament té lloc d’agost a octubre, i la gestació dura 11 mesos el part és a terra, i en neix normalment un únic cadell S'alimenta sobretot de peixos bacallà, peixos plans, salmònids, etc, i completa la dieta amb crustacis, calamarsos i també ocells…
tètol

Tètol de Hudson
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua i el bec és lleugerament…
xatrac rosat

Xatrac rosat
barloventomagico (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 38 cm, semblant al xatrac, però més blanquinós i amb un tint rosat al pit durant la primavera.
Habita en indrets localitzats de les costes europees, especialment les atlàntiques, i hiverna al sud d’Àfrica És migratori rar als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina