Resultats de la cerca

Promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d’acollir barraquistes de la Diagonal, el Morrot, el Somorrostro, Sant Sebastià amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1952 Format per blocs d’habitatges, té greus deficiències de construcció, d’urbanització i de serveis públics Li dóna nom un polvorí del segle XVII que es conserva És voltat per pedreres del Foment d’Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya

S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcelles a terminis Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics

El territori baixa del S serrat de l’Albesa, 782 m al N, direcció que segueix l’Adasig L’economia és extensivament agrícola les terres conreades es troben al llarg de la vall del riu 75 ha Hi predomina la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha també arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratge El bosc ocupa unes 30 ha La major part dels habitatges són utilitzats com a residència secundària El poble , que agrupa tota la població del municipi, és bastit a 297 m alt, a l’esquerra del riu, al voltant de l’església parroquial

Port fluvial, a l’Obi, i important nus ferroviari de Sibèria, sorgí el 1893 en ocasió de la construcció del transsiberià És un important centre industrial metallúrgia, construccions mecàniques, indústria lleugera i alimentària, però sobretot es destaca com a centre científic i cultural filial siberiana de l’Acadèmia de Ciències de Rússia La seva “ciutat de la ciència” Akademgorodok , que inclou universitat fundada el 1959, instituts d’investigació, així com habitatges residencials, fou construïda en 1957-66 per a acollir una nombrosa comunitat científica té, a més, centres d’…

Conjunt d’habitatges socials construïts pel règim franquista l’any 1954 D’un bon principi se l’anomenava Generalísimo Franco però aviat passà a ser conegut popularment com Corea Constava de 568 pisos projectats per l’arquitecte Antoni Roca Cabanellas i ocupen una zona de 22000 m 2 Els pisos, actualment força degradats, oscillen entre els 30 i els 50 m 2 Diferents equips de govern de l’Ajuntament de Palma hi començaren projectes de rehabilitació o d’enderroc, però no se n'enllestí cap El batlle Mateu Isern PP aturà l’últim intent de rehabilitació que promogué la socialista Aina…

 Es tracta d’un terme d’origen periodístic sorgit al principi de la primera dècada del s XXI, poc després de l’adopció i implementació de l’euro com a moneda europea, i que s’empra sovint associat als joves Aquests baixos salaris combinats amb els alts preus dels habitatges lloguer i compra poden complicar extraordinàriament les possibilitats d’emancipació juvenil El mileurisme ha afectat a quasi la totalitat dels joves que, independentment de la seva titulació i experiència, s’incorporen al mercat de treball També d’empra, de manera més genèrica, per a qualsevol altra persona…

Torre de defensa existent a mitjan segle XI, que oferia protecció a la població de Sant Jaume ses Oliveres —Sanctum Jacobum de Aqualata —, tot centrantne, precisament, els habitatges, a la vegada que afrontava per orient amb camps de conreu, sobretot vinyes, i era a prop dels camins que anaven cap a Igualada i cap al riu Anoia Pertanyia als senyors d’Òdena fins que Guillem Bernat d’Òdena en feu venda al monjo Enric, al maig del 1057, i a partir d’aleshores entrà a formar part dels béns del monestir de Santa Maria de Montserrat

La seva Ciutat Industrial 1901-04, projecte de ciment armat, de ferro i de vidre, és el primer intent d’urbanisme racionalista, adaptat a les particularitats de l’home de l’era industrial Aplicà els seus conceptes a Lió 1904-14, on construí edificis públics exemplars i barris d’habitatges enquadrats en un pla unitari escorxadors de La Mouche 1909-13, estadi olímpic 1913, hospital E Herriot 1915 i el barri anomenat dels EUA començat el 1928 Defensà una arquitectura renovada, però basada en normes formals immutables La seva obra, d’una alta qualitat tècnica, és una constant i…

Exercí també com a escultor i mestre fuster Es casà amb una filla de l’impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d’impremta Bro —que vengué després—, de terres a Pujals dels Cavallers i de diverses cases de Girona Fou delegat pels gremis, el 1833, conjuntament amb Lluís Barnoya i Damià Roger, a la junta especial que preparà les festes celebrades a la ciutat pel jurament d’Isabel II Construí diversos habitatges particulars al carrer del Vern, on posseïa també una casa al número 10

Titulat a Barcelona el 1910 Començà amb l’estil modernista del temps, però aviat evolucionà cap a formes més clàssiques Arquitecte municipal, reformà —collaborant amb AFlorensa— la casa de la ciutat de Barcelona 1929 i en bastí l’escala d’honor Intervingué en la restauració de la sala del Tinell i de l’actual Museu Marès antic convent de Santa Clara El 1927 construí el convent del carrer de Santa Coloma-la Riera d’Horta i diverses cases d’habitatges, entre les quals les del xamfrà del carrer del Dos de Maig amb el del Consell de Cent 1924