Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
qüestió social
Cristianisme
Expressió amb què, en l’àmbit catòlic de la darreria del segle XIX i primera meitat del segle XX, hom solia referir-se al conjunt de problemes socials —injustícia del repartiment de les riqueses, situació degradada del proletariat, responsabilitat dels creients en la superació de les diferències de classe, etc.— la consciència dels quals havia estat desvetllada pel marxisme i que l’Església —que rebutjava aquest per principi— feu específicament seva per tal de corregir actituds seves anteriors i, alhora, evitar els que considerava extrems socialistes.
Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà —autonomia de l’àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc—, l’esperit d’arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII, restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos
Muxart. Espai d’Art i Creació Contemporanis

Casa Par, nou espai del Muxart. Espai d'Art i Creació Contemporanis
© Pere Grimau / Muxart Espai d'art i creació contemporanis
Museologia
Centre d’art situat a la Casa Par de Martorell (Baix Llobregat).
És un edifici d’origen medieval situat a la plaça de les Hores de la vila restaurat al llarg de l’any 2010 Fou inaugurat el 2011 amb l’objectiu de promoure la divulgació i la conservació d’un fons de 700 obres de l’artista Jaume Muxart Es tracta d’un espai museístic concebut com una zona de treball, arxiu i magatzem, que aspira a anar construint el discurs i la seva exposició estable amb la complicitat total dels visitants
Auditòrium de Palma
Història
Auditori de Palma construït en 1967-69 per l’industrial i melòman Marc Ferragut i Fluixà (1901-1981).
Bastit sense ajut institucional, fou inaugurat amb tres concerts de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per Herbert von Karajan Consta de la Sala Magna, amb capacitat per a 1 700 oients i un escenari de 800 m 2 , i la Sala Mozart, concebuda com a teatre i amb 331 localitats, a més de set sales més i diverses dependències És la seu dels concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears Actualment és dirigit pel fill del seu fundador, Rafael Ferragut
Club Nàutic Llançà
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Llançà.
Fundat al juliol del 1966, inicià la construcció d’un pantalà l’any següent Amb el pas dels anys esdevingué el port esportiu i pesquer del municipi, inaugurat el 1991 Practica la vela lleugera, la vela de creuer i la vela llatina, i també la pesca esportiva i activitats subaquàtiques Organitza diverses regates, entre d’altres, la regata de vela lleugera Trofeu Festes Verge del Carme – Memorial Jordi Canal Participa en el Campionat de Catalunya de fotografia submarina en apnea
Miquel Garriga i Roca

Façana neoclàssica de la casa de la ciutat de Mataró, obra de Miquel Garriga i Roca
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Per encàrrec de l’ajuntament féu un projecte d’eixample de Barcelona 1857, aprovat, però no realitzat, en ésser admès el d’Ildefons Cerdà Féu també l’aixecament d’un pla molt detallat del nucli de la ciutat, dividit en cent divuit quarterons i a l’escala 1250 Projectà el Gran Teatre del Liceu de Barcelona inaugurat el 1847 Entre els seus escrits sobresurt Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona 1854, on detalla l’edifici, desaparegut
Saló del Turisme i dels Esports
Esport general
Turisme i lleure
Certamen de turisme celebrat a Barcelona al juny del 1934.
Inaugurat com a annex de la setena Fira Internacional de Mostres de Barcelona, acollí institucions i entitats del foment del turisme d’arreu de Catalunya Tenia per objectiu la difusió i conservació de la bellesa natural i la riquesa arqueològica de Catalunya Hi destacà l’oficina de turisme de la Generalitat de Catalunya i, entre d’altres, hi participaren la Sociedad de Atracción de Forasteros, els sindicats d’iniciativa, la Unió Catalana de Federacions Esportives i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Gimnàs Anfruns
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Construït a mitjan dècada de 1880, fou inaugurat l’any 1891 Ubicat al carrer de Provença, al barri de l’Eixample Practicava la gimnàstica higiènica, la natació i oferia classes d’esgrima i de tir al blanc Fou dirigit per Pere Romeu, que hi exercí com a professor d’esgrima La secció de gimnàstica era dirigida per Josep Maria Arandes L’any 1892 impulsà la construcció del velòdrom de la Bonanova També conegut com Gimnàs Catalán, desaparegué al principi del segle XX
Jaume Armengol Clotet
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Migcampista que jugà a les files de l’Atlètic Terrassa Hockey Club entre el 1979 i el 1992 Guanyà la Copa d’Europa 1985, nou Lligues espanyoles consecutives 1983-91, vuit Copes del Rei 1984-88, 1990, 1991, 1992 i nou Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-91 Amb la selecció espanyola absoluta participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 Rebé una menció al mèrit esportiu 1988 Arquitecte de professió, dissenyà el xalet del Club Atlètic Terrassa inaugurat al desembre del 2009
Benalua
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), situat prop de la costa, a occident del nucli urbà, construït per una empresa privada (Societat dels Deu Amics) a partir del 1884, després de l’enderrocament de les muralles.
Durant la construcció hi foren trobades nombroses restes de la ciutat romana ss I al V, especialment ceràmica, una necròpoli tardana i una inscripció amb el nom de Lucentum Els carrers foren traçats en quadrícula, i les primeres cases eren de planta baixa i un sol pis El 1893 fou inaugurat el tramvia que l’unia al nucli d’Alacant L’església primitiva Sant Joan Baptista fou edificada a partir del 1889 l’actual és posterior al 1939 Fou erigida en parròquia el 1915
Surroca de Baix
Poble
Poble del municipi d’Ogassa (Ripollès).
Situat uns 3 km al S de Sant Martí de Surroca, es formà a partir del 1855 a causa de l’explotació de les mines de Surroca, d’hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter on fou bastida vers el 1889 l’església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torralles, dins el terme de Sant Joan
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina