Resultats de la cerca
Es mostren 396 resultats
Josiah Wedgwood
Arts decoratives
Ceramista anglès.
S'inicià en l’ofici treballant com a terrissaire amb el seu pare Fundà la fàbrica de ceràmica Etruria 1759, d’una gran importància a l’època, en la qual treballaren destacats artistes Inventà un vernís de color verd i una característica terrissa de color de crema En una primera època, les porcellanes eren mats, amb blanc i blau de basalt a la manera de camafeus, en forma de vasos que imitaven els de l’antiguitat clàssica, o retrats en camafeu Posteriorment la manufactura produí també porcellana vitrificada, amb flors, paisatges i temes xinesos, fins a l’època victoriana, que creà obres de…
Luigi Russolo
Música
Compositor, constructor d’instruments i pintor italià.
Membre del futurisme, publicà alguns manifestos, el primer dels quals fou L’arte dei rumori 1913, on propugnava la creació d’una expressió musical adscrita a aquest moviment Russolo defensava una música no basada en les notes sinó en sons que evoquessin els sorolls presents en la vida diària, com ara els de les màquines Es proposà crear una orquestra futurista que pogués fer realitat aquest projecte, una orquestra constituïda per instruments diferents En aquest sentit, inventà alguns instruments futuristes com el sibilatore , l' ululatore , el russolofono i l' arco enarmonico L’any 1932…
Hermes
Música
Déu grec, fill de Zeus i Maia, anomenat Mercuri pels romans.
Una de les seves primeres fetes fou robar el ramat d’Admet, guardat per Apollo Després de sacrificar uns quants animals del ramat als déus, amb els budells i una closca de tortuga construí la que es considera la primera lira Apollo trobà Hermes i li exigí el retorn dels animals, però finalment consentí a cedir el ramat a Hermes en canvi de la lira, el so de la qual el fascinà D’aquesta manera Hermes es convertí en pastor i inventà altres instruments, com la flauta i la flauta de Pan Zeus el convertí en el seu missatger i sovint se’l representa amb unes sandàlies alades Era considerat el déu…
Eratòstenes
Astronomia
Geografia
Matemàtiques
Astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Director de la biblioteca d’Alexandria La part principal de la seva obra són els escrits sobre astronomia, matemàtiques i geografia Mesurà la circumferència terrestre amb un error d’uns 90 km respecte a les estimacions actuals, i també l’obliqüitat de l’eclíptica per mitjà de l’observació de la diferència existent entre les altures del Sol durant els solsticis d’estiu i d’hivern Estudià el problema de la duplicació del cub i inventà un sistema mecànic per tal d’obtenir, donats dos segments, llur mitjana proporcional Ideà l’anomenat garbell d’Eratòstenes , que proporciona el mètode per a…
Georges Charpak

Georges Charpak
© L’Irfu, Institut de Recherche sur les lois Fondamentales de l’Univers
Física
Físic francès d’origen polonès.
Naturalitzat francès el 1946, es graduà com a enginyer de mines 1948 i es doctorà en física nuclear el 1955 al Collège de France Fou membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquest país des del 1985 El 1948 inicià la seva carrera científica al Centre National de la Recherche Scientifique , on treballà fins el 1958, quan passà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear de Ginebra Dedicat a la física de partícules, concebí els detectors de partícules que el feren conegut dins de la seva disciplina El 1968 inventà la cambra proporcional multifils, de gran importància per a l’estudi del comportament de…
Alexander Graham Bell
Alexander Graham Bell
© Fototeca.cat
Física
Físic i inventor nord-americà d’origen escocès.
Abandonà els estudis musicals per tal de dedicar-se a la fonètica Emigrà al Canadà 1871 i posteriorment als EUA, d’on adoptà la ciutadania Fou professor de fisiologia vocal a la Universitat de Boston Els seus treballs sobre el so, motivats pel problema de l’ensenyament dels sordmuts, respecte al qual escriví diverses obres, el portaren a construir un telègraf harmònic Fou l’inventor d’un mètode de gravació per al fonògraf d’Edison el 1876 inventà el telèfon, la prioritat del qual invent li fou discutida i defensà en diversos processos Tanmateix, després d'anys d'investigacions, el 2002 el…
Pelegrí Casanova i Ciurana
Biologia
Filosofia
Metge otòleg i propagador del darwinisme.
Estudià medicina a València i Madrid i fou deixeble, a Jena, d’Ernst Haeckel Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València 1875-1919, de la facultat de medicina de la qual fou degà 1896-1919 Inventà un miringotom trepanador que permetia d’obtenir una obertura permanent en el timpà Rigorós evolucionista, tingué una gran influència i féu de València el centre peninsular de difusió de l’evolucionisme el 1909 participà en la commemoració del centenari del naixement de Darwin celebrada a València Reconegut lliure pensador, la seva biblioteca contenia, al costat dels clàssics de l’…
Màrius Folch Llovera

Màrius Folch Llovera
Museu Colet
Espeleologia
Espeleòleg.
S’inicià a mitjan anys cinquanta i participà en activitats realitzades al massís del Garraf per la Secció d’Exploracions Subterrànies SES del Club Esquí Puigmal, del qual és soci Impulsà la Secció d’Investigacions Espeleològiques del Centre Excursionista Àliga i inventà el carburer d’acetilè d’autopressió, el qual rep el nom de carburer Folch El seu ofici d’artesà el convertí en l’especialista del grup a l’hora de reparar i renovar les eines per a la pràctica espeleològica Ha explorat la cova del Tornero Guadalajara i la cova Graderas Terol És un dels pioners de les exploracions a la serra…
Ramon Farré Antonio

Ramon Farré Antonio
Museu Colet
Escalada
Escalador.
S’inicià a la secció excursionista de l’Escola Industrial de Terrassa i, posteriorment, formà part de l’Agrupació Excursionista Abat Oliba i del Centre Excursionista Rafael Casanova Després de la Guerra Civil Espanyola, es vinculà al Centre Excursionista de Catalunya i al Club Muntanyenc Barcelonès, del qual presidí el Grup d’Alta Muntanya 1945-48 Escalà la Cadireta 1945, juntament amb Barberà i Farrés Inventà les pitonisses de fissura i fabricà material d’escalada Fou instructor i director de cursos d’escalada de la Federació Espanyola de Muntanyisme durant els anys quaranta, i fou el…
mecànica
Tecnologia
Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics.
Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple, la Terra constituït per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina