Resultats de la cerca

Competí com a professional entre el 1919 i el 1926 Fou campió d’Espanya 1922, 1926

Mig, ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol 1956-62 Jugà 153 partits de Lliga i marcà 24 gols El 1962 l’equip espanyolista descendí a segona divisió per primer cop a la seva història, i fou traspassat al València Després jugà al Club Esportiu Europa 1965-66, on penjà les botes Fou tres vegades internacional B i tres més sub-21 Formà part de la selecció catalana 1960

Dirigí l’Escola Lee Young de Parets del Vallès Exercí de seleccionador espanyol i fou director tècnic de l’àrea de pumse de la Federació Espanyola de Taekwondo Ocupà una vocalia a la junta directiva de la federació catalana i fou director d’exàmens de cinturó negre de la mateixa federació

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya en embarcació de quatre sense timoner 1989

S’inicià a Madrid, cap al 1925, i fou seleccionat per participar amb l’equip estatal a les Olimpíades 1931 Posteriorment, aconseguí el títol de mestre 1932 i es proclamà campió d’Espanya 1943 en superar Ramón Rey Ardid El 1946 participà en el matx radiofònic d’escacs entre Argentina i Espanya D’altra banda, fundà i dirigí la revista mensual El ajedrez español 1934-36 Al setembre del 1955, tornà a la revista i en dirigí la nova edició

El seu palmarès inclou una medalla d’or, una de plata i una de bronze en el Campionat del Món, una medalla de plata en 100 m i una de bronze en salt de longitud en els Jocs Paralímpics de Toronto 1976 i una de bronze als d’Arhem 1980 En els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 entrà la torxa a l’estadi de Montjuïc

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al Barcelona Atlètic 1984-87 amb aparicions esporàdiques al primer equip, com en la Copa de la Lliga guanyada l’any 1986 Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1987-88, amb el qual debutà a primera divisió el 1987 i disputà 30 partits en la categoria Després, anà a la Unió Esportiva Figueres 1988-89, el Burgos 1989-91, la Unió Esportiva Sant Andreu 1991-92 i el Futbol Club Santboià, on es retirà

Militar de carrera, fou traslladat a Barcelona el 1945 i s’afilià a la Federació de Tir Olímpic Espanyol de Barcelona Despuntà en tir de pistola i es proclamà campió d’Espanya d’oficials d’exèrcit 1948 També guanyà el Campionat d’Espanya per equips formant part de la Quarta Regió Militar i aconseguí la medalla de bronze en pistola de velocitat al Matx Ibèric 1951 Fou secretari de la junta d’educació física de la Quarta Regió Militar durant vint-i-cinc anys, des d’on també impulsà el judo Fou durant uns anys vicepresident de les federacions catalana i espanyola de judo També fou vocal del Tiro…

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès Es proclamà cinc cops campió d’Espanya de lluita grecoromana en categoria de 78 kg 1948-52 i un cop en categoria de 97 kg 1953

Competí amb els equips Santamaría 1947-48, Club Ciclista Barcelonès 1950, Reial Club Deportiu Espanyol 1951 i Fiorelli 1953 Fou segon al Trofeu Masferrer 1950 i tercer al Gran Premi de Catalunya 1951 El 1953 competí al Tour de França amb l’equip espanyol