Resultats de la cerca

Entre el 1549 i el 1552 treballà al servei de la princesa de Portugal, la infanta Juana, al castell d’Arévalo L’any 1553 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, càrrec del qual fou acomiadat per mala conducta el 1563 i substituït per Bernardino de Ribera Fou l’autor d’un comentari en llatí sobre el decret Docta sanctorum del papa Joan XXII, titulat De vita et honestate clericorum , on critica les noves formes de la polifonia litúrgica, l’ús d’instruments als temples i els excessos cromàtics de moltes composicions A la catedral de Toledo se n’han conservat algunes composicions

Primer marquès de Baiona 1625 i cavaller de Calatrava Era fill del vuitè comte de Benavente El 1621 fou nomenat cavaller de l’orde de Calatrava, i Felip IV el nomenà virrei de Sardenya 1625-31 El 1626 hi reuní un parlament extraordinari, les actes del qual foren redactades en català

Sisè comte de Benavente Fou amic personal de l’emperador Carles V, amb el qual participà en la conquesta de Tunis 1535, i lluità a gairebé totes les campanyes europees de l’emperador Fou padrí i tutor de Felip II de Castella, que el nomenà lloctinent de València 1566-72

Cavaller de Sant Jaume Vuitè comte de Benavente, títol que heretà del seu germà Luis, ambdós fills del sisè comte El 1580, en morir Enric II de Portugal, penetrà en territori portuguès amb 16 000 homes pagats per ell, per tal d’assegurar el triomf de Felip II, i s’apoderà de Bragança En 1598-1602 fou lloctinent de València —on organitzà el casament de Felip III i Margarida d’Àustria, el 1599— i en 1603-10 fou virrei de Nàpols Es casà primer amb Catalina Vigil de Quiñones, comtessa de Luna, i després amb Mencía de Requesens i Zúñiga, vídua del tercer marquès de Los Vélez

Es casà 1420 amb l’infant Enric, comte d’Empúries, germà d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó , i secundà la seva política de domini del regne castellà Empresonat el seu marit per Joan II 1422, es refugià a València fins que fou alliberat 1425 s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat Morí de part

Un dels operadors més destacats del cinema europeu contemporani, caracteritzà el nou cinema espanyol dels anys seixanta i, especialment, l’estètica d’alguns films de CSaura, J Camino i El espíritu de la colmena , de VErice A causa de la ceguesa deixà la professió el 1975

Enviat a Amèrica per sufocar la rebellió independentista, es distingí per la seva brutalitat fou derrotat a Boyacá per Bolívar 1819, amb el qual negocià Trujillo, 1820 Fou creat comte de Cartagena i marquès de la Puerta i fou capità general de Castella 1821 i de Galícia 1832

Lluità en la primera guerra Carlina i després d’ésser capità general de Balears juliol del 1866 — octubre del 1868, conspirà a favor del restabliment de la monarquia borbònica Amb la Restauració fou tinent general, director general d’enginyers i diputat afecte al partit conservador Alfons XII li concedí el títol de comte d’Oricain

Les seves Memorias del reinado de los Reyes Católicos editades el 1856 i el 1962 són la crònica contemporània més completa que existeix del regnat, la qual arriba fins l’any 1513 Utilitza Hernando del Pulgar, fonts legals, el Talmud , etc, però, sobretot, fonts orals i directes, com els papers de Cristòfor Colom, de qui fou amic personal

Jesuïta, fou autor de nombroses obres de contingut satíric A Historia del famoso predicador Fray Gerundio de Campazas ridiculitzà la ignorància dels predicadors barrocs fou publicada en dues parts la primera, el 1758, i la segona, que fou prohibida per la inquisició, el 1770 Traduí J Croiset Año cristiano i Lesage Gil Blas de Santillana En ésser expulsats els jesuïtes, partí cap a Bolonya