Resultats de la cerca
Es mostren 1384 resultats
disfressa
Etnologia
Conjunt de mitjans materials que hom empra per a modificar exteriorment la seva personalitat.
Inicialment, i des de molt antic anà lligada a cerimònies pròpies de ritus religiosos, pràctica encara usual entre les tribus africanes i d’Oceania Els ornaments exteriors i l’ús de màscares n'han estat elements essencials, sovint amb mímica i canvis de veu D’aquestes cerimònies derivaren les primeres representacions teatrals A Europa hom adquirí el costum d’emprar la disfressa com a diversió balls de disfresses, hàbit que s’estengué a la fi de l’edat mitjana, malgrat l’oposició que hi feu l’Església, i esdevingué general els dies que precedien la quaresma carnaval Alguns cops hom empra la…
culteranisme
Literatura
Corrent literari del segle XVII castellà, derivat del conceptisme
.
Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina, metàfores sensorials i allusions mitològiques, històriques i geogràfiques Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món illusori de bellesa Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora el Polifemo i les Soledades , especialment, però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa,…
Francesc Romà i Rossell
Economia
Història del dret
Jurista i economista.
Advocat de pobres de l’audiència de Catalunya des del 1751 i dels gremis barcelonins fins que el 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid el 1776 fou nomenat regent de la de Mèxic Probablement la seva anada a Valladolid estigué lligada al seu Proyecto del abogado general del pueblo 1766, que intentava el nomenament d’un català com a coordinador, objectiu sostingut per Campomanes i Aranda, i al qual l’audiència de Catalunya s’oposà radicalment Publicà també Disertación histórico-político-legal por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona 1766 i Las señales de la…
Erland Josephson
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral suec.
La seva trajectòria es troba bàsicament lligada a l’obra d' Ingmar Bergman Det regnar pa var kärlek ‘Plou sobre el nostre amor’, 1946, Nara Livet ‘El dintell de la vida’, 1957, Vargtimmen ‘L’hora del llop’, 1967, Em passion ‘Passió’, 1970, Viskningar och rop ‘Crits i murmuris’, 1972, Scenner ur ett aktenskap ‘Escenes d’un matrimoni’, 1973, Ansikte mot ansikte ‘Cara a cara’, 1975, Fanny och Alexander ‘Fanny i Alexandre’, 1982, Efter repetitionen ‘Després de l’assaig’, 1984, Larmar och gör sig till ‘En la presèncis d’un pallasso’, 1997, o Saraband 2003 Amb altres films són Eva…
Santa Maria d’Oló
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oló Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que ha conservat fins ara La seva dependència anà lligada a les vicissituds del castell primerament depengué dels senyors del castell, la família Oló, després de la canònica de l’Estany i posteriorment de les Dignitats Reials El lloc és documentat des del 889, el castell des del 930 i l’església apareix esmentada el 999, quan es feu una deixa per a la seva dedicació, mentre que el 1077 se’n documenta una altra amb la mateixa finalitat El 1166 n’apareix una altra per a l’obra La…
Mare de Déu del castell de Rivert (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Capella romànica d’absis i nau, segurament escapçada a ponent, que es dreça al cim rocós que domina el poble de Rivert ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu del castell és al cim del rocam que domina el poble de Rivert JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG265799 Història Tot i que el topònim del lloc de Rivert i el seu castell són esmentats en la documentació als segles X i XI respectivament, d’aquesta esglesiola castellera no s’ha localitzat cap referència És ben segur, però, que la seva història estigué molt lligada a la de la fortalesa de Rivert MLIR Església És una…
Margarida d’Àustria
Història
Duquessa de Savoia.
Filla de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya La política d’aliança castellana i antifrancesa del seu pare la portà a casar-se amb el príncep Joan , fill dels Reis Catòlics, el 3 d’abril de 1497 Restà vídua aquell mateix any, i el 1501 contragué segones noces, amb el duc Filibert II de Savoia Cridada a governar els Països Baixos com a regent durant la minoritat del seu nebot l’emperador Carles V 1506-15, i després com a governadora 1517-30, es feu portaveu de la burgesia flamenca, lligada a la indústria tèxtil i a la llana anglesa Menà, en conseqüència, una política…
Kiribati 2013
Estat
L’illa es troba davant de diversos reptes ambientals, els principals dels quals, per la immediatesa, són, en primer lloc, l’augment de la població –fins a 100000 persones, la meitat de les quals es concentra a la capital–, en segon, com processar els residus i les aigües –que, segons l’ONU, contribueixen a la dispersió de malalties i a la taxa de mortalitat infantil més alta del Pacífic– i, en tercer lloc, combatre la salinització de la terra, lligada a l’increment del nivell del mar i que malbarata terres agrícoles, cosa que força que, en quart lloc, augmenti la dependència exterior d’…
Bielorússia 2014
Estat
El país va encarar amb un cert malabarisme diplomàtic els esdeveniments convulsos entre els seus països veïns, Rússia i Ucraïna És cert que l’aliança amb Moscou es va mantenir sòlida, com ho demostra el fet que Minsk va reconèixer la validesa del referèndum a Crimea i que va votar en contra de la resolució condemnatòria a Rússia a les Nacions Unides Però el president Aleksandr Lukaixenko va manifestar dubtes sobre la legitimitat del modus operandi rus, va qualificar l’annexió de Crimea d’un “mal precedent” i es va abstenir d’emetre una opinió sobre els pretesos drets de Rússia sobre territori…
cornal
Pesca
Corda d’uns dos metres de llarg lligada al costat del cop de l’ormeig, que serveix per a estirar-lo quan va molt ple.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina