Resultats de la cerca
Es mostren 813 resultats
Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn Sa‘d ibn Mardāniš
Història
Senyor de València i de Múrcia (1147-72).
De família muladí, el seu pare havia defensat Fraga 1134 dels atacs d’Alfons I de Catalunya-Aragó Mitjançant una hàbil política d’aliances amb els castellans i catalanoaragonesos de qui era tributari, aconseguí de dominar la Šarqiyya i gairebé tot Andalusia La seva filla Zaida es casà amb el califa almohade Abū Ya'qūb Yūsuf, i una altra filla ho féu amb el fill d’aquest, el també califa Abu Yūsuf Ya'qūb al-Manṣūr Signà profitosos tractats comercials amb Gènova i amb Pisa 1149 i administrà Almeria en nom d’Alfons VII de Castella El govern d’ibn Mardāniš, conegut pel rei Llop en…
Eulàlia Valeri i Ferret
Literatura catalana
Escriptora i mestra.
Bibliotecària i mestra, s’ha especialitzat en llibres per a infants cal destacar-ne Cada ocell al seu niu 1968, Veniu a buscar tresors 1971, El gegant Velihua 1975, Notxa 1977, Ploma daurada 1978, entre molts d’altres Ha collaborat en obres collectives, destinades, generalment, a l’educació bàsica, com Eina 1973 ha adaptat contes i faules per a l’escola com Dues cabretes 1982, La caputxeta vermella 1981 Epaminondas 1982, El lleó i la guineu 1983, En Pere i el llop 1987, entre d’altres, i ha preparat llibres de lectura com ara Olles, olles de vi blanc 1979 Ha conreat també la…
,
batllia de n’Orri
Localitat
Demarcació formada per les localitats que havien pertangut al terme del castell de Montsoriu, a la Selva.
Quan aquest castell deixà les funcions de termenat per a transformar-se, al s XIII, en residència dels vescomtes de Cabrera i llur fortalesa militar més preeminent, a la vegada que Hostalric amb el seu castell fou erigida en vila amb batllia pròpia, els restants pobles del terme de Montsoriu formaren una batllia dita de n'Orri , pel cognom dels seus batlles naturals fins al s XV, la qual era formada per les parròquies de Breda amb el monestir de Sant Salvador, Arbúcies, Lliors, Sant Pere Desplà, Cladells amb l’església de Sant Salvi, Sauleda, Sant Feliu de Buixalleu, Grions, Gaserans, Raminyó…
Castell de la Mola de Baró (Soriguera)
Art romànic
Tot i no haver deixat traces documentals ni arquitectòniques, aquest enigmàtic castell ha de cercar-se a les proximitats del lloc de Bar o les Cases de Baro, situat a 640 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la confluència amb el riu Escós L’única menció que ens ha arribat d’aquest castell se situa en el context del govern del comte Ramon de Pallars i és donada per l’historiador musulmà ibn Idharí L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, que havia derrotat el comte Guifré de Barcelona i havia emprès la fortificació del castell de Balaguer per…
premi El lector de l’Odissea
Premi literari de narrativa en llengua catalana que convocaren anualment, des del 1999 fins el 2018, la Llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Relació d'obres i autors guardonats 1999 La ciutat dels àngels , d’Albert Mas-Griera 2000 Contracorrent , de Jordi Font-Agustí 2001 Disseccions , de Jordi de Manuel 2002 La pregària del diable , de Jordi Cabré 2003 Com és que el cel no cau , de Vidal Vidal 2004 Ànima de llop , de Llorenç Capdevila 2005 L’engany de Casp , de Xavier Renau 2006 L’alé del búfal a l’hivern , de Neus Canyelles 2007 desert 2008 El cos deshabitat , d’Esperança Camps 2009 El noi de Sarajevo , de Jordi Cussà 2010 Breu tractat sobre les illusions òptiques , de Carles Zafón 2011 Olives picants , d’Anna…
el Pontarró
Barri
Barri de Martorell (Baix Llobregat), a l’esquerra de l’Anoia, entre aquest riu i el torrent del Llop.
rapinyant
Heràldica
Dit de l’animal salvatge, especialment el llop i la guineu, quan en porta un altre a la boca.
licantropia
Tipus de deliri en què la persona afectada creu ésser un llop i es comporta com si ho fos.
diesi
Música
Desviació de la quinta del llop respecte de les altres quintes en el sistema mesotònic de quart de coma.
Aquesta quinta és la que correspon al sol♯-mi♭ en realitat una 6a dis, interval enharmònic de la 5a J, i resulta 42 cents més llarga que les altres, o 36,5 cents més llarga que la 5a És una desviació superior a un terç de semitò del temprament regular
la Serrella
Massís muntanyós, de materials nummulítics, que fa de partió entre la Marina i el Comtat.
És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern a la carena…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina