Resultats de la cerca

Joan Generes Manresa — 1864 és documentat des del 1620 féu diversos retaules al Carme i a la seu de Manresa Fills seus foren Francesc Generes , autor d’un retaule a Gavà 1678, i Lluís Generes Manresa — Perpinyà 1710, el qual, establert a Perpinyà, a la mort de Llàtzer Tremulles 1656 n'acabà el retaule de Sant Francesc de Paula al convent de la Victòria de Perpinyà —avui a la catedral— i esdevingué l’escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents treballà en retaules de Serdinyà 1661, Vinçà 1663, Espirà de Conflent 1663 i Estoer 1665, i la seva obra principal fou el gran…

Publicà a Manresa el conte «de la muntanya» La font de l’amargura ~ 1862 i el 1881, a “La Tramuntana”, una sèrie de quadres costumistes sota el títol de Lo camp i la ciutat Collaborà a la “Biblioteca de l’Arc de Sant Martí” amb textos de contingut catalanista És autor també d’una novella, De Catalunya a París Memòries d’un emigrat 1892, també a Manresa, ambientada en els temps de la primera guerra Carlina

Residí a les Filipines 1865-70 i a França, i des del 1885 a Manresa Publicà nombroses obres de caràcter religiós i biografies de sants Dels seus treballs gramaticals cal destacar Anàlisis morfològic de la llengua catalana antiga comparada amb la moderna 1895, Anàlisis fonològic ortogràfic de la llengua catalana antiga i moderna 1896, Estudis gramaticals sobre la llengua catalana 1898, Gramàtica de la llengua catalana 1898 i 1906 i Primers rudiments de gramàtica catalana 1903

Començà a competir l’any 1986 i ha finalitzat 289 triatlons, entre els quals hi ha l’Ironman de Hawaii 2005 Com a veterà, ha estat campió d’Espanya 2001, 2002, 2003 i membre de les seleccions catalana i espanyola de grups d’edat Llicenciat en educació física, fou director tècnic de la Federació Catalana de Triatló 1995-96 i fundador del Club Triatló Manresa 2004 Ha organitzat el duatló i el triatló Ciutat de Manresa Ha fet d’entrenador d’esportistes de fons

Orador en llatí i en castellà, jesuïta del 1763 al 1773 i del 1814 al 1825 Exiliat a Itàlia el 1767, visqué normalment a Ferrara Retornat a Tarragona 1798-1801, fou novament exiliat Des del 1815 ensenyà les humanitats a València i a Barcelona Durant el trienni liberal 1820-23 residí al palau dels marquesos de Moja El 1823 fou nomenat rector del collegi de Manresa A València publicà sis peces oratòries Deixà inèdit un comentari de la inscripció de Rosetta

Aler pivot format a La Salle Manresa, jugà dos anys a la primera divisió B amb l’equip de La Salle Barcelona Fitxà pel Cotonifici de Badalona 1980-83 i el seu continuador, el Licor 43 de Santa Coloma de Gramenet 1983-86 Posteriorment jugà al RCD Espanyol 1986-89, el Caja Canarias 1989-91, el CB Cáceres 1991-93 i el Bàsquet Manresa 1993-94, on es retirà i s’incorporà a l’organigrama tècnic Disputà més de tres-cents partits a l’ACB i fou internacional absolut en deu ocasions

Ha dirigit el Manresa 1993-96, el CB Montcada 1996, el CB Tarragona 1998-2000 i altre cop el Manresa 2001-05, al qual pujà a l’ACB i el dirigí durant tres temporades a la màxima categoria, el València 2005-06 i el Menorca 2006-09 Dirigí també la selecció espanyola sub-20, amb la qual es proclamà subcampió d’Europa 2000 Posteriorment fitxà pel Sant Josep de Girona 2010-11, el Lleida Bàsquet 2011-12, el CB Valladolid 2013-14, Toros de Aragua de Veneçuela 2015 i, des del 2015, el Clube Desportivo Primeiro de Agosto Angola, amb el qual guanyà la Lliga d'aquell país 2016

Format a l’escola d’arts i oficis de Manresa i a Llotja Barcelona, freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc Artista polifacètic i inquiet, a setze anys es traslladà a París, i sojornà successivament a Suïssa, Itàlia, la Costa d’Or, Olot i Barcelona Exposà a la Galeria d’Art Modern i al saló d’humoristes de París i al Saló del Nu de Barcelona 1933, i hi obtingué premis Excellí també com a caricaturista i dibuixant festiu —signava Sutram —, com a illustrador i en treballs de joieria Té obres en museus i colleccions de Manresa, Barcelona, París, Londres, els EUA i el Japó

Els primers Padró documentats són els germans Jaume Padró i Cots i Miquel Padró i Cots Viladecavalls de Calders, Moianès 1731 — Manresa, Bages 1802, fuster i arquitecte, que el 1781 féu els plans d’un pont sobre el Cardener Fill de Jaume fou Tomàs Padró i Marot Manresa, Bages 1778 — 1827, escultor, autor d’un retaule per al santuari de Joncadella 1807 i de diverses imatges de la capella del Sant Misteri 1810, de Sant Pere Gros de Cervera i de Sant Joan d’En Coll, a Manresa Aquest fou pare de Ramon Padró i Pijoan , fills del qual foren Tomàs Padró i Pedret i Ramon Padró i Pedret Jaume Padró i…

Per encàrrec del duc de Cardona treballà, amb el seu fill Francesc, al monestir de Poblet 1660-74, on feren una cripta i alguns sepulcres, entre els quals el d’Alfons el Magnànim El 1670 intervingué en l’obra del retaule major d’Esparreguera destruït el 1936, on se li atribuïren les estàtues del basament També amb el seu fill construí la Casa de la Ciutat de Manresa 1671, on realitzar diverses obres, i el 1678 ambdós feren la façana de la Santa Cova És representant d’un barroc contingut, d’un cert regust encara plateresc