Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Petrus Alamire
Música
Copista, probablement d’origen alemany.
Quan s’installà a Flandes utilitzà el pseudònim amb què és conegut Fou el responsable de la realització de molts dels principals manuscrits de la polifonia francoflamenca que s’han conservat al llarg dels segles En copià un gran nombre per encàrrec de la regent dels Països Baixos Margarida d’Àustria, i per a l’emperador Carles V Moltes altres institucions, tant civils com eclesiàstiques, li feren encàrrecs També es dedicà a la venda d’instruments musicals Parallelament, treballà com a correu i espia, per exemple per al rei Enric VIII d’Anglaterra
Juan de Lienas
Música
Compositor mexicà, probablement d’origen hispà, actiu a Mèxic entre el 1620 i el 1650.
L’única font d’informació sobre el seu nom i activitat prové dels manuscrits de les seves composicions, conservats a Ciutat de Mèxic i a Chicago La seva producció musical és exclusivament religiosa Compongué misses, magníficats, lamentacions, salms i antífones d’entre quatre i vuit veus, que destaquen pel seu estil fluid i s’inclouen entre les millors i més inspirades de l’extens repertori colonial La seva adscripció estilística a la prima prattica és evident i l’única concessió a les tendències del principi del segle XVII és l’ús esporàdic dels dobles cors
Guillem de Dijon
Música
Monjo i compositor d’origen italià, fou nomenat abat de Saint-Bénigne de Dijon l’any 990.
Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica
Étienne Baluze
Historiografia catalana
Historiador francès.
Esdevingué secretari de Pèire de Marca després que aquest fou nomenat bisbe de Tolosa el 1652 Abans de morir 1662, Marca li encarregà de publicar els seus manuscrits, entre els quals hi havia la Marca hispanica , obra a la qual Baluze afegí un prefaci i completà el llibre IV, i que edità el 1688 Fou bibliotecari de JB Colbert Publicà un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de Pèire de Marca 1663 i els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, entre altres obres
Vicent Josep Miquel
Historiografia catalana
Doctor en ambdós drets per la Universitat de València.
Feu oposicions a diverses càtedres d’aquesta universitat, i interessat en la història, sembla que treballà durant molts anys uns Anales de Ungría que quedaren manuscrits Completà les Tablas chronológicas compuestas por el MRP Claudio Clemente, natural de Ornans, en el condado de Borgoña, religioso jesuita, catedrático de erudición en los Estudios Reales de Madrid ilustradas y añadidas desde el año 1642 hasta 1689, con un apéndice en que se ventilan algunas questiones historiales 1689, on afegí la part entre el 1642 i el 1689 i l’apèndix
Unió Acadèmica Internacional
Federació d’acadèmies de més d’una trentena de països, que duu a terme obres col·lectives referents a les ciències filològiques, arqueològiques i històriques, i a les ciències morals, polítiques i socials.
Fou creada el 1919 i té la seu a Brusselles Entre les seves empreses, que voregen la quarantena, cal esmentar el Corpus Vasorum Antiquorum , el Diccionari del llatí medieval, la Tabula Imperii Romani , el Corpus Philosophorum Medii Aevi , els Monumenta Musicae Byzantinae , el Corpus Vitrearum Medii Aevi , el Corpus dels Trobadors, les Antiguitats precolombines, les Fontes Historiae Africanae , el Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae , el Corpus de manuscrits literaris coptes, etc, en algunes de les quals participa l’Institut d’Estudis Catalans, membre de la Unió des dels…
Bartomeu Garriga
Cristianisme
Abat de Montserrat.
Monjo el 1520, fou elegit abat per al trienni 1559-62 i reelegit el 1566 i 1568-70 es retirà, poc abans del termini d’aquest segon període de govern, a l’ermita de Sant Dimes, en la qual morí Construí l’actual basílica del santuari sobre els fonaments del nou monestir aixecats en temps dels Reis Catòlics i deixà manuscrits un tractat sobre la retribució de la vida eterna i diverses biografies de monjos, entre les quals la de Joan Chanon, confés i primer director espiritual d’Ignasi de Loiola
Pere Antoni Jofreu
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en dret, compongué poesies satíriques i burlesques que es conserven en diversos manuscrits ms 9 de l’Ateneu Barcelonès, ms 116 de la Biblioteca Menéndez y Pelayo de Santander, ms 1183 i 1358 BC, entre d’altres Fou premiat al certamen en honor de sant Ramon de Penyafort celebrat a Barcelona el 1626, al qual es presentà amb una composició sota el pseudònim missèr Blanc i Ros També publicà alguns discursos jurídics i redactà unes addicions al Tratado en el cual se representan todas las supersticiones y hechicerías de Pedro Ciruelo Barcelona 1628
rúbrica
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
En els manuscrits i impresos antics, la part que era escrita en lletres vermelles: els títols, els índexs, etc.
El mot prové de la terra roja utilitzada primerament per a pintar la tija central umbilicus d’un rotlle, l’estoig i la membrana penjant index després, per a escriure les primeres lletres, els títols dels capítols, les signatures, les referències i els índexs Aquest ús actualment és limitat als llibres litúrgics rúbrica 2
calderó
Disseny i arts gràfiques
En els manuscrits medievals i en els primers temps de la impremta, signe [¶] que indicava el començament dels paràgrafs.
És emprat encara en alguns llibres, especialment de text
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina