Resultats de la cerca
Es mostren 2021 resultats
Galí III d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~893 ~922).
Fill d’Asnar II i d’Ènnega de Pamplona, casat primerament amb Acibella de Gascunya i després amb Sança Garcés La filla del segon matrimoni, Andregot, es casà amb el rei de Pamplona Garcia III i ambdós obtingueren, així, el comtat d’Aragó per a llur fill Sanç I Abarca
Isabel Cornell i de Luna
Història
Filla de Lluís Cornell i de Cardona, iniciadora, amb la seva germana Brianda, de la branca valenciana dels Cornell.
Es casà amb el senyor de Moixent, Pere Maça de Liçana i, vídua vers el 1369, fou sollicitada en matrimoni per diversos pretendents, un dels quals, cosí seu, demanà dispensa al papa Gregori XI, fet exposat en la Dispensació de la senyora de Moixent 1371, opuscle en 146 hexasíllabs apariats
Isabel de Portugal
Història
Reina de Castella.
Filla de l’infant Joan i néta de Joan I de Portugal, es casà amb Joan II de Castella 1447, matrimoni concertat per Álvaro de Luna per obtenir l’ajut portuguès en la lluita contra la corona d’Aragó Fou mare d’Isabel la Catòlica i de l’infant Alfons
Isabel de França
Història
Reina de Castella, de Catalunya-Aragó i de Portugal, filla d’Enric IV de França i de Maria de Mèdici.
El 1615 es casà amb el futur Felip IV de Castella, el matrimoni amb el qual fou consumat el 1619 Quan el rei anà a Catalunya 1642 actuà com a regent a Madrid S'oposà a la influència del comte duc d’Olivares, fins que n'aconseguí la destitució 1643
Justa Grata Honòria
Història
Princesa romana.
Filla de l’emperador d’Occident Constanci III i de Galla Placídia Fou nomenada augusta i regnà juntament amb el seu germà Valentinià III, però fou expulsada de Constantinoble 434 Fracassat el projecte de matrimoni amb Àtila, per tal com aquest exigia la meitat de l’imperi, fou reclosa a Ravenna
escreix
Dret català
Donació de caràcter voluntari, que el marit fa a la muller, que compensa en certa manera el dot aportat per ella, per tal d’ajudar al sosteniment de les despeses familiars, d’acord amb el règim econòmic de separació de béns de la família catalana.
La muller només pot exigir-lo si el marit ha rebut el dot A manca de pacte, dissolt el matrimoni per mort del marit, la muller passa a usufructuar l’escreix Ha tingut una gran importància mentre el dot fou una institució viva, i apareix profusament regulat en les fonts del dret català
contuberni
Història
A l’antiga Roma, unió entre un esclau i una esclava, entre una esclava i un home lliure o entre un esclau i una dona lliure.
El dret romà no reconeixia el drets dels esclaus al matrimoni i aquests no podien entrar en el contuberni sense el permís de llurs amos Aquest permís no fou concedit gaire sovint durant la República El contuberni fou molt més tolerat durant l’Imperi per tal d’augmentar el nombre d’esclaus
Cècrops
Mitologia
Llegendari primer rei de l’Àtica.
Era representat amb la part superior del cos humana, i la inferior, d’ofidi Actuà com a àrbitre quan Atena i Posidó es disputaren el patronatge d' Atenes Hom li atribuí la institució de les lleis del matrimoni i de la propietat i l’establiment de noves formes de culte sense sacrificis humans
Caterina de Portugal
Història
Infanta de Portugal, filla d’Eduard I.
Joan II de Catalunya-Aragó obtingué que fos promesa al príncep Carles de Viana 1460 Mort aquest 1461 es retirà al convent de Santa Clara, de Lisboa Morí quan hom preparava el seu matrimoni amb Eduard IV d’Anglaterra Escriví diverses obres pietoses i traduí Disciplina monastica de sant Lorenzo Giustiniani al portuguès
Pere Desbac
Història
Castlà de Rocabruna (Garrotxa).
Lluità a favor de Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil catalana El 1478 bescanvià unes violentes lletres de batalla, des del castell de Rocabruna, amb Pere Galceran de Cruïlles, des del de Calonge Pel seu matrimoni amb Margarida d’Avellaneda esdevingué senyor d’Orriols i del Vilar de Terradelles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina