Resultats de la cerca
Es mostren 2020 resultats
contuberni
Història
A l’antiga Roma, unió entre un esclau i una esclava, entre una esclava i un home lliure o entre un esclau i una dona lliure.
El dret romà no reconeixia el drets dels esclaus al matrimoni i aquests no podien entrar en el contuberni sense el permís de llurs amos Aquest permís no fou concedit gaire sovint durant la República El contuberni fou molt més tolerat durant l’Imperi per tal d’augmentar el nombre d’esclaus
escreix
Dret català
Donació de caràcter voluntari, que el marit fa a la muller, que compensa en certa manera el dot aportat per ella, per tal d’ajudar al sosteniment de les despeses familiars, d’acord amb el règim econòmic de separació de béns de la família catalana.
La muller només pot exigir-lo si el marit ha rebut el dot A manca de pacte, dissolt el matrimoni per mort del marit, la muller passa a usufructuar l’escreix Ha tingut una gran importància mentre el dot fou una institució viva, i apareix profusament regulat en les fonts del dret català
Domènec de Solà
Cristianisme
Bisbe d’Osca.
El 1254 afavorí la creació del convent dominicà d’Osca El 1258 pronuncià, per designació del papa Alexandre IV, la nullitat del pretès matrimoni d’Àlvar, comte d’Urgell, amb Cecília de Foix, i la legitimitat del primer que contragué amb Constança de Montcada Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi
Caterina de Portugal
Història
Infanta de Portugal, filla d’Eduard I.
Joan II de Catalunya-Aragó obtingué que fos promesa al príncep Carles de Viana 1460 Mort aquest 1461 es retirà al convent de Santa Clara, de Lisboa Morí quan hom preparava el seu matrimoni amb Eduard IV d’Anglaterra Escriví diverses obres pietoses i traduí Disciplina monastica de sant Lorenzo Giustiniani al portuguès
Jordi IV d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda i de Hannover (1820-30).
Regent des del 1811, arran de l’alienació del seu pare, contra el govern tory d’aquest, s’alià amb els whigs , amb els quals renyí durant la regència 1812 Home ben dotat, els escàndols i la impopularitat provocats pel seu matrimoni desafortunat i la seva dimissió política en frustraren les possibilitats
Pere Desbac
Història
Castlà de Rocabruna (Garrotxa).
Lluità a favor de Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil catalana El 1478 bescanvià unes violentes lletres de batalla, des del castell de Rocabruna, amb Pere Galceran de Cruïlles, des del de Calonge Pel seu matrimoni amb Margarida d’Avellaneda esdevingué senyor d’Orriols i del Vilar de Terradelles
Castell de Serradui (la Pobla de Roda)
Art romànic
La notícia més reculada del lloc de Serradui és de vers l’any 958, en què l’abat Quint concedí al monestir de Lavaix unes vinyes que tenia per compra a Serradui L’any 1086 és documentat ja el territorio i poc després el chastro Safarrue 1093 Tal vegada la senyoria de Serradui fóra una de les tinences més antigues, perquè ja a la segona meitat del segle XI apareix força fragmentada Un instrument del 1070 reporta una convinença entre els homes de Serradui i els homes de Sant Esteve del Mall feta en presència dels senyors Sango Garcés, Sango i Ximeno Fortunyons, Guillem Servideu, Sango Sanç i el…
baronia de Vallmoll
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Vallmoll i que comprenia també Bràfim i Nulles (Alt Camp).
Pertangué als Burguès Fou comprada per Gregori de Burguès i de Safortesa mort vers el 1425, i passà per enllaç 1441 als Mataplana, però retornà als Burguès vers el 1502, dels quals passà per matrimoni 1556 als Pacs, barons de Bunyolí, als Boixadors 1576, comtes de Savallà, i als Dameto 1801, marquesos de Bellpuig
Margarida de França
Història
Reina de Navarra.
Filla d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Casada amb Enric III de Navarra 1572, el matrimoni se separarà 1589, i posteriorment fou anullat 1599 pel papa Climent VII Enric, el seu marit, la feu tancar al castell d’Usson 1586-1605 El 1605 reaparegué a la cort Deixà escrites unes Mémoires 1628
Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando
Història
Aristòcrata castellà.
Duc d’Híxar per matrimoni 1622 amb Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar Híxar Desitjós de substituir el comte duc d’Olivares, quan aquest fou destituït s’enfrontà amb Luis Menéndez de Haro i fou desterrat de la cort El 1648 fou empresonat a perpetuïtat, arran d’una conjura adreçada a fer-lo rei d’Aragó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina