Resultats de la cerca

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres, s’inicià el 1966 en categoria territorial Després de tres temporades a segona divisió, assolí la màxima categoria estatal el 1977 i la internacional el 1980 Durant deu temporades dirigí 102 partits de Lliga de primera divisió, i la final de la Copa del Rei del 1985 Fou designat millor àrbitre de la Lliga 1980 El 1987 es retirà

Desenvolupà la seva carrera al Club Tennis Mataró Fou campió d’Espanya cadet 1981 i júnior 1983 Debutà com a professional el 1984 Destacà sobretot en dobles, i arribà a ser el número 68 del rànquing mundial el 1986, any que guanyà el torneig de Bordeus fent parella amb Jordi Arrese La seva millor classificació individual en l’ATP fou el lloc 81è 1987 Es retirà el 1993, tot i que el 2002 tornà a jugar diversos torneigs challenge arreu de l’Estat espanyol

Després de jugar al juvenil i al primer equip del CE Granollers, desenvolupà la seva carrera al RCD Espanyol, des de la temporada 1967-68 fins a l’edició 1976-77, en què es retirà Jugava de lateral en ambdós costats i disputà 156 partits de Lliga Disputà un partit amb la selecció espanyola absoluta i deu amb l’olímpica Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Jugà, en una ocasió, amb la selecció catalana

Format al club Encinas de Boadilla i a l’escola de waterpolo de Madrid, el 1987 vingué a Catalunya i s’hi estigué deu anys Jugà amb el CN Terrassa 1987-90, el CN Barcelona 1990-92, 1993-97 i el CN Catalunya 1992-93 Fou cinc cops campió de la Lliga 1991, 1993, 1995, 1996, 1997, tres cops de la Copa del Rei 1991, 1995, 1996 i, en l’àmbit europeu, guanyà un LEN Trophy 1995 Amb la selecció estatal, disputà 269 partits i participà en cinc Campionats d’Europa 1989, 1991 –medalla d’argent–, 1993 –medalla de bronze–, 1995, 1997, quatre Copes del Món 1989, 1991 –medalla de bronze–, 1995, 1997, dos…

Germà de Enrique i Samuel Morris, fou defensa i mig de l’Hispània Athletic Club des de la seva fundació, al novembre del 1900, fins a la seva dissolució, al novembre del 1903 Fou campió de la primera edició de la Copa Macaya 1901 Reforçà el Futbol Club Barcelona en la primera edició del Campionat d’Espanya 1902 i, posterioment, hi jugà en dues etapes 1904-05, 1908-10 Amb l’equip blaugrana disputà 31 partits i guanyà tres Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910

S’inicià al Club Natació Banyoles com a cadet i el 1983 passà al Club Nàutic Amposta En categories inferiors fou tres cops campió d’Espanya i tres més campió del món sub-21 en vuit amb timoner 1978, dos sense timoner 1979 i quatre scull 1981 Com a absolut fou onze cops campió d’Espanya en quatre amb timoner 1981, en vuit amb timoner 1979, 1981, 1982, 1983, en dos sense 1979, en quatre sense timoner 1984 i en doble scull 1982, 1983, 1984, 1986 Disputà sis Campionats del Món 1978, 1979, 1981, 1982, 1983, 1985 i els Jocs Olímpics de Moscou 1980, en dos sense timoner, i de Los Angeles 1984, on…

Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol S'exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana 1835-36 i Compendio de la vida del apóstol san Pablo 1849

Llicenciat en dret a València, exercí a Barcelona i, des del 1842, a Madrid, on fou diputat a corts Autor d’una desapassionada Vida militar y política de Cabrera 1844 i d’una Noticia histórico-literaria del Dr Jaime Balmes 1848 En morir era magistrat de l’audiència de València

Fou el primer catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona després de la seva restauració, el 1846 Anà després a Sevilla i a Madrid 1847, on fou també nomenat director del Jardín Botánico 1868 i membre de la Real Academia Española És autor del primer catàleg de plantes de Catalunya que ha estat publicat 1846, que Antoni Cebrià Costa esmenà i amplià uns quants anys després, i també d’altres obres, més bibliogràfiques que científiques, on reuní, però, moltes informacions abans disperses entorn de les plantes de la península Ibèrica i també moltes referències biogràfiques de botànics…

Valorà negativament l’entrada de metalls d’Amèrica per la inflació que comportava, i proposà com a remei de tornar a la pràctica antiga tot reduint l’agricultura a benefici de la ramaderia El seu Discurso sobre la principal causa y reparo de la necesidad común, carestía general y despoblación de estos reinos 1627 fou desenvolupat en Restauración de la abundancia antigua de España o Prestantísimo, único y fácil remedio de su carestía presente 1631