Resultats de la cerca

Exercí de metge a Girona Participà en diversos Jocs Florals i collaborà a Harmonia , L’Escena Catalana , Revista Catalana , Ofrena  i Vibració Milità en el catalanisme i fundà el setmanari Catalanitat  1910 i del Centre Nacionalista Republicà de Girona El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Els seus poemes, d’estètica classicista, es publicaren en revistes i antologies El 1908 “La Novella Catalana” li edità la narració Cercant la fossa i el 1918 estrenà el quadre dramàtic Sacrilegi “Lectura Popular”s d Exiliat a França el 1939, retornà el 1948 i s’establí a Palamós…

Fou director del Diario de Sabadell , fundador de la Biblioteca Sabadellenca i president de l’Associació de Periodistes de Barcelona Essent un dels periodistes més antics i coneguts del país, el 1935 inicià la publicació d’unes memòries a La Veu de Catalunya , de la qual fou redactor en cap Milità a la Lliga Regionalista El 1936 s’exilià a Itàlia Publicà La nit del 6 d’octubre a Barcelona 1935, en collaboració amb Modest Sabater, Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna 1937, en collaboració amb el caputxí Antoni Maria de Barcelona, i Barcelona sotto l’incubo del…

Obrer que durant els anys trenta milità al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d’Unificació Marxista Es donà a conèixer en el món de les lletres al final dels anys vint amb collaboracions als diaris “L’Opinió” i El Dia , i al setmanari “Terrassa” 1929-30 Durant la guerra civil, dirigí el diari “Front”, òrgan del POUM, i lluità al front d’Aragó Després visqué exiliat a França, on el 1948 guanyà un premi als Jocs Florals de l’exili Més endavant edità a Terrassa els assaigs Catalunya/Socialisme 1983 i Assaig sobre literatura catalana 1985, el recull Metamorfosi 1984, i l’autobiografia Un món…

Fundat el 1960 amb el nom de Club Natació Piera, començà a jugar a la pista descoberta del Prat, convertida en pavelló el 1982 L’equip sènior masculí milità catorze temporades a la divisió d’honor espanyola en dues etapes 1983-92, 1994-2000 Durant la primera, tingué un equip amb diversos jugadors internacionals que lluità en la part alta de la classificació i disputà unes semifinals del play-off pel títol de Lliga 1991, fou subcampió de la Lliga Catalana 1990 i jugà tres vegades la Copa de la CERS L’any 2000 formà un equip femení, que la temporada 2010-11 assolí l’ascens a la…

Fundat l’any 1900, és dels més antics de Catalunya Fou impulsat per mossèn Josep Augé Pujol i el 25 de juliol de 1900 els joves de la localitat s’enfrontaren a un equip d’enginyers anglesos que havien de construir la planta de ciment Asland Aquesta data és considerada com la del naixement del club, malgrat que no es registrà a la federació catalana fins el 1906 Durant la dècada dels noranta milità a segona territorial, la categoria més alta que ha assolit En acabar la temporada 2006-07, quan militava a tercera, deixà de competir Des del 1986 jugava al camp municipal de…

Milità a la Unió Gracienca d’Escacs i es proclamà campió de Catalunya el 1982 Guanyà el Campionat d’Espanya 1989 i en quatre ocasions en fou subcampió 1977, 1978, 1985, 1995 Té el títol de Gran Mestre i ha aconseguit nombrosos èxits internacionals, com els primers llocs compartits a l’Havana 1990, amb M Gurevich i Buenos Aires 1990, amb Smislov També ha participat, representant Espanya, en sis Olimpíades d’escacs entre els anys 1982 i 1992 amb un total de 37 punts de 63 partides, un 58,7% A la llista d’Elo de la FIDE, arribà a un màxim de 2500 punts al juliol del 1990, de manera…

Fundat el 1921 amb el nom de Centre d’Esports de Roses, el primer president fou Primitiu Salamó i Dunjó El 1940 fou refundat per Pere Guitart i Sallés, que, sota el seu mandat, canvià la denominació del club per l’actual, i el 1978 es catalanitzà Els anys quaranta fou campió provincial d’afeccionats dos anys seguits A partir del 1961 passà a jugar al camp municipal Díaz Pacheco, i algunes temporades milità a la divisió preferent Des del 1985 juga a l’estadi municipal de Roses Té escola de futbol base i set equips en categories inferiors El 2010 el primer equip militava a primera…

Mestre de la FIDE, s’inicià al Club d’Escacs Tres Peons, d’on passà a la Unió Gracienca d’Escacs Subcampió de Catalunya juvenil 1981, amb la UGE, es proclamà campió de Catalunya per equips 1981 i subcampions d’Espanya 1981, 1982 El 1991 i el 1992 milità a l’Hortenc, i amb aquest club fou subcampió de Catalunya 1992, jugant de primer tauler Després passà al Club d’Escacs de Piera, al qual ascendí a la divisió d’honor, i posteriorment jugà també al CE de Cerdanyola del Vallès, al CE Sant Andreu i al CE Vallromanes També destacà com a monitor i com a collaborador del Butlletí d’…

Milità dins l’ala dreta del partit liberal i fou diputat, representant els interessos proteccionistes de la Liga Agraria castellana Fou ministre de foment 1883 i d’ultramar 1885 amb Sagasta i maldà per concedir una certa autonomia a les colònies En 1887-88 començà a distanciar-se de Sagasta, però encara en 1892-94 participà en el govern de notables, juntament amb el seu cunyat Antoni Maura, com a ministre de finances El 1898 fou un altre cop ministre de foment, però després s’apartà dels liberals i arrossegà vuitanta-quatre diputats, i fundà el diari “El Español” El seu hereu…

Actuà a la Federación Sindical de Saragossa El 1911 s’hagué d’exiliar a França, on conegué Lenin i Enrico Malatesta L’any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí Milità a la CNT, i collaborà activament a la seva reorganització Organitzà la vaga general de Saragossa com a protesta per l’assassinat de Francesc Layret a Barcelona, i fou condemnat Dirigí “Cultura y Acción” 1921, òrgan regional del sindicalisme aragonès, “Solidaridad Obrera” de Gijón 1922 i “El Productor de Blanes” 1925 El 1939 s’exilià a França, on morí Publicà un…