Resultats de la cerca

Nascut en el si d’una família burgesa fundadora de la Banca Riva i García, ingressà en la Companyia de Jesús i s’especialitzà en estudis socials Compaginà les seves tasques d’investigació i de docència amb el ministeri pastoral en una parròquia obrera de Cornellà de Llobregat i també amb una intensa activitat política i sindical Intervingué en la creació de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, milità en el Partit Socialista Unificat de Catalunya i, juntament amb Alfons Carles Comín, fundà Cristians pel Socialisme Darrerament estava dedicat a la Fundació Utopia, creada per a…

Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la…

Fill de Joan de Déu Trias i Giró Es doctorà en dret i fou catedràtic de dret internacional a les universitats de Salamanca 1916-19 i Barcelona 1919-60 Milità a la Lliga, i fou diputat a corts 1919, 1923, 1933 i 1936 i al Parlament de Catalunya 1932 Fou marmessor de FCambó i membre del consell privat del comte de Barcelona Gaudí d’un gran prestigi internacional com a jurista, i presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Publicà, entre altres obres, Nuevas orientaciones sobre la nacionalidad y la admisión de extranjeros 1913, Derecho internacional público y…

Dependent de comerç i empleat del metro barceloní milità al Partit Comunista de Catalunya i fou un dels fundadors dels setmanaris Joventut Proletària i Octubre i membre de la redacció de Treball El 1936 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya i durant la Guerra Civil Espanyola ocupà càrrecs de responsabilitat a l’exèrcit republicà En acabar el conflicte, se n’anà a l’exili i s’installà a Mèxic L’any 1941 abandonà el PSUC i s’incorporà al Moviment Social d’Emancipació Catalana Participà en la Conferència Nacional Catalana 1953 i collaborà a les revistes de l’exili…

Fou director del Diario de Sabadell , fundador de la Biblioteca Sabadellenca i president de l’Associació de Periodistes de Barcelona Essent un dels periodistes més antics i coneguts del país, el 1935 inicià la publicació d’unes memòries a La Veu de Catalunya , de la qual fou redactor en cap Milità a la Lliga Regionalista El 1936 s’exilià a Itàlia Publicà La nit del 6 d’octubre a Barcelona 1935, en collaboració amb Modest Sabater, Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna 1937, en collaboració amb el caputxí Antoni Maria de Barcelona, i Barcelona sotto l’incubo del…

Exercí de metge a Girona Participà en diversos Jocs Florals i collaborà a Harmonia , L’Escena Catalana , Revista Catalana , Ofrena  i Vibració Milità en el catalanisme i fundà el setmanari Catalanitat  1910 i del Centre Nacionalista Republicà de Girona El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Els seus poemes, d’estètica classicista, es publicaren en revistes i antologies El 1908 “La Novella Catalana” li edità la narració Cercant la fossa i el 1918 estrenà el quadre dramàtic Sacrilegi “Lectura Popular”s d Exiliat a França el 1939, retornà el 1948 i s’establí a Palamós Deixà…

Obrer que durant els anys trenta milità al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d’Unificació Marxista Es donà a conèixer en el món de les lletres al final dels anys vint amb collaboracions als diaris “L’Opinió” i El Dia , i al setmanari “Terrassa” 1929-30 Durant la guerra civil, dirigí el diari “Front”, òrgan del POUM, i lluità al front d’Aragó Després visqué exiliat a França, on el 1948 guanyà un premi als Jocs Florals de l’exili Més endavant edità a Terrassa els assaigs Catalunya/Socialisme 1983 i Assaig sobre literatura catalana 1985, el recull Metamorfosi 1984, i l’…

Fundat el 1960 amb el nom de Club Natació Piera, començà a jugar a la pista descoberta del Prat, convertida en pavelló el 1982 L’equip sènior masculí milità catorze temporades a la divisió d’honor espanyola en dues etapes 1983-92, 1994-2000 Durant la primera, tingué un equip amb diversos jugadors internacionals que lluità en la part alta de la classificació i disputà unes semifinals del play-off pel títol de Lliga 1991, fou subcampió de la Lliga Catalana 1990 i jugà tres vegades la Copa de la CERS L’any 2000 formà un equip femení, que la temporada 2010-11 assolí l’ascens a la…

Fundat l’any 1900, és dels més antics de Catalunya Fou impulsat per mossèn Josep Augé Pujol i el 25 de juliol de 1900 els joves de la localitat s’enfrontaren a un equip d’enginyers anglesos que havien de construir la planta de ciment Asland Aquesta data és considerada com la del naixement del club, malgrat que no es registrà a la federació catalana fins el 1906 Durant la dècada dels noranta milità a segona territorial, la categoria més alta que ha assolit En acabar la temporada 2006-07, quan militava a tercera, deixà de competir Des del 1986 jugava al camp municipal de…

Milità a la Unió Gracienca d’Escacs i es proclamà campió de Catalunya el 1982 Guanyà el Campionat d’Espanya 1989 i en quatre ocasions en fou subcampió 1977, 1978, 1985, 1995 Té el títol de Gran Mestre i ha aconseguit nombrosos èxits internacionals, com els primers llocs compartits a l’Havana 1990, amb M Gurevich i Buenos Aires 1990, amb Smislov També ha participat, representant Espanya, en sis Olimpíades d’escacs entre els anys 1982 i 1992 amb un total de 37 punts de 63 partides, un 58,7% A la llista d’Elo de la FIDE, arribà a un màxim de 2500 punts al juliol del 1990, de manera…