Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
preciosisme
Literatura
Excés de refinament, especialment en el llenguatge.
Estigué molt en voga en la societat i la literatura franceses de mitjan s XVII Fou satiritzat per Molière Les précieuses ridicules i Boileau
Molins
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), situat a la dreta del Segura, aigua avall de la ciutat, en plena horta d’Oriola.
L’església parroquial és dedicada a l’Ecce Homo des del 1780 fins a mitjan s XIX fou sufragània de la del Salvador d’Oriola
Torreblanca
Despoblat
Despoblat del terme de Castelldans (Garrigues), a la vall del riu Set.
El lloc fou donat a poblar el 1190 a habitants del veí lloc de Preixens Noguera A mitjan s XIII pertanyia al monestir de Poblet
Santa Agnès d’Estopanyà
Art romànic
Aquesta església és documentada en l’inventari de Sant Pere d’Àger de mitjan segle XII Es localitzava a la partida homònima, vora un camí
Acília
Gens
d’origen plebeu romà que donà alguns personatges d’anomenada: Mani Acili Glabrió
, tribú de la plebs (201-191 aC), vencedor d’Antíoc III de Síria a les Termòpiles; Acili Gaius Glabrió
, filòsof que introduí (~150 aC) les idees gregues a Roma; Mani Acili Glabrió
, pretor (70 aC), cònsol (67 aC) i governador de Bitínia, que lluità contra Mitridates III, rei dels parts; Mani Acili Glabrió
, cònsol amb Trajà (91 dC), que fou condemnat a les feres per Domicià per haver-se convertit al cristianisme.
Des d’aleshores la família tingué un hipogeu al cementiri de Priscilla Fins a mitjan s III, altres familiars del mateix nom foren també cònsols
temple de Byodo-in
Temple de Byodo-in
Daniel Ramirez (CC BY 2.0)
Temple
Antiga vil·la fundada per Fujiwara Yorimichi a mitjan segle XI a Uji, prop de Kyoto (Japó), convertida després en temple d’Amida.
És l’únic edifici conservat de tota l’arquitectura de l’època de Fujiwara 897-1185
cap Cerver
Promontori de les costes del Baix Segura, al terme de Torrevella (fins a mitjan sXX pertangué al de Guardamar, al Baix Vinalopó).
plaqueta
Arts decoratives
Nom donat des de mitjan segle XIX a petits baixos relleus en metall semblants a les medalles però de forma generalment rectangular.
Hom en realitzà molts a Itàlia a partir del Renaixement
escriptura bastarda
Escriptura i paleografia
Escriptura que apareix en certes cancelleries a mitjan segle XIV, emprada també per a la redacció de còdexs, sobretot en llengua romànica.
Les característiques més remarcables són la inclinació a la dreta, l’accentuat relleu i la simplicitat dels tipus L’estil calligràfic varia segons els països A la corona catalanoaragonesa hom començà a emprar-la a l’època de Joan I 1387-96
rubā‘ī
Literatura
Quarteta característica de la literatura persa, generalment de tema místic i iniciada, sembla, a mitjan segle X per Abū Šūkur de Balkh.
Molt famoses i de tema bàquic són les Rubā'īyyat d’'Umar Ḫayyām