Resultats de la cerca

La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera mort el 1290 a Mateu de Balsareny dit de Vilallonga i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver El darrer d’aquesta família, Miquel d’Oliver i de Sarriera, fou succeït 1622 per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria 1633 a Lluís de Corbera i de Castellet Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín Concepció de Martín i de Magarola morta el 1862, pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d…

Esmentat per primer cop en un capbreu de n'Elisenda de Riudeperes el 1278, la primera persona de qui es té coneixença que en detení el domini útil fou Barchinona Calis, que féu testament el 26 d’abril de 1317 Des d’ella és possible seguir la nissaga Calis/Callís ininterrompudament fins a l’actualitat, per bé que el darrer membre de la família que l’habità fou Concepció Callís i Bofill, morta el 1938 En aquest mas, gairebé amb tota seguretat i no a Vic com s’ha dit tradicionalment, nasqué el jurisconsult Jaume Callís 1364-1434, tal com ho deixa entendre el testament del seu germà…

Síndic general de les Valls d’Andorra Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana morta el 1846 en la baronia de Senaller i Gramenet El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra 1866, que obrí la porta a la modernització o actualització de les…

Format a l’estudi del seu pare i a l’Acadèmia de Sant Carles de València Guanyà menció honorífica a la Exposición Nacional del 1895 i diversos premis a València i Barcelona A l’Exposition Universelle de París obtingué medalla de plata, i el seu Floreal li valgué la d’or a Madrid 1895 Altres obres importants seves són Manola, Natura morta, Tipus de l’Horta, Florista valenciana totes al Museu de Belles Arts de València i el retrat de la seva família Nosaltres Hispanic Society de Nova York El seu estil es caracteritza pel color fastuós i la sensibilitat elegant, aplicats a allegories costumistes…

Succeí la seva mare morta després del 1190 sota la tutela d’Alfons I de Catalunya-Aragó, que la prometé 1192 i la casà 1196 amb Gastó VI, vescomte de Bearn Havent mort Gastó, Peronella es casà amb el comte Nunó I de Rosselló 1215, però el papa declarà nul aquest matrimoni i Simó de Montfort pressionà Peronella perquè es casés amb el seu segon fill, Guiu de Montfort, la qual cosa s’esdevingué a Tarba el 1216 D’aquest matrimoni nasqueren Alícia i Peronella Mort Guiu el 1220, Peronella es casà amb Aïmar de Rançon, i mort aquest, amb Bosó de Matha, senyor de Cognac, que igualment la…

Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona Fou el capdavanter del grup Nou Ambient, creat el 1919 seguint el model del grup dels evolucionistes, amb els quals exposà a Madrid el 1932 Havia fet la primera exposició individual a les Galeries Dalmau 1925 La seva pintura paisatge, natura morta, figura, realista, és de traç nonellià amb derivacions vers el surrealisme i l’expressionisme Els collages de caràcter matèric també són molt representatius d’una determinada etapa de la seva producció Exiliat, residí a Mèxic des del 1939 fins al 1980 Integrat plenament a la vida artística…

En les primeres eleccions locals des del 2005, celebrades al febrer després de diversos ajornaments per la manca de fons per a organitzar-les, l’Agrupament del Poble de Guinea RPC, del president, Alpha Condé, va obtenir 3284 regidors, mentre que la Unió de Forces Democràtiques de Guinea UFDG, del principal dirigent opositor, Cellou Dalein Diallo, va aconseguir-ne 2156 La també opositora Unió de les Forces Republicanes UFR es va quedar amb només 447 regidors Els resultats van ser contestats per l’oposició, que va mobilitzar els seus partidaris amb protestes i jornades de vaga general a Conakry…

A tretze anys anà a Buenos Aires, on féu diverses feines i començà a pintar autodidàcticament No tornà a Mallorca fins el 1921 Es presentà en una exposició collectiva a la sala La Veda de Palma el 1928, any en què participà en la també collectiva Missió d’Art de Mallorca a l’Argentina Exposà sol, alentat per Hermen Anglada, el 1930 a les Galeries Costa Exposà després sol a Londres, Barcelona i París Després de la guerra tornà uns quants mesos a l’Argentina i exposà a La Plata i Buenos Aires Conreà el paisatge, la pintura de flors i la natura morta, gènere que ell reintroduí a…

Hom el creu deixeble de Blas del Prado Actiu a Toledo fins l’any 1603 Ingressà a la cartoixa, no se sap si a la d’El Paular o a la de Granada, però és cert que treballà en ambdues Hom creu que des de l’any 1620 residí a Granada, on pintà una sèrie de quadres de la Història de Sant Bru i una altra sèrie de religiosos Hom pot parlar de dos moments el primer com a pintor de natures mortes, on el seu art assolí el més alt grau inserint-se al corrent naturalista, i el segon de temàtica religiosa, on l’ofici predominà per damunt de la inspiració creativa Hom destaca la Natura Morta…

Fou llibreter de vell Feu versos per encàrrec, collaborà en revistes tan diverses com La Gramalla , La Tomasa , La Campana de Gràcia , La Tramuntana  i L’Avenç i publicà un volum de poemes Escardots , 1881 i, sovint en plecs solts, nombrosos sonets i dècimes cal destacar les de La imatge de Déu a trossos , aplegades el 1918, que obtingueren un cert èxit popular Escriví també peces còmiques curtes per al teatre, entre les quals hi ha Les ventalles de la porta 1881, paròdia de Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, Lo bram del ruc 1882, paròdia de Lo timbal del Bruc de…