Resultats de la cerca

Usà els pseudònims de Jan de Lis, Ali-Bufa, XRei, Bo i Net , però es féu popular amb el de Bon Collaborà en moltes revistes catalanes Comercialitzà la seva gran habilitat per la caricatura personal Exposà amb èxit a Nova York, i a Barcelona guanyà la medalla d’or del concurs de cartells de l’Exposició Internacional del 1929, on fou una atracció el seu estudi motoritzat

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 en el seu net —fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina — i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós Continua en la mateixa família

Al fill i successor de Robert I, el duc Roger I, el succeïren el seu net Guillem I, el seu nebot, Roger II i el fill d’aquest, Roger III, a la mort del qual restà integrada al regne de Sicília i més tard al de Nàpols Filla del duc Robert I fou Mafalda de Pulla-Calàbria , comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona

Net d’Antígon Monòftalmos i fill de Demetri I Fundà una dinastia que es mantingué durant un segle en el domini de Macedònia Vencé Pirros de l’Epir quan tornava d’Itàlia També s’hagué de defensar d’una guerra organitzada per Ptolemeu II, que tenia por del poder que havia aconseguit Morí molt vell, després de portar a terme una gran obra cultural a Macedònia

La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat

El més destacat d’ells, Nicolas Derôme el Jove París 1731 — 1788, abandonà l’antiestètica barreja d’estils que alguns relligadors feien i creà un nou estil Els relligats dels Derôme es distingeixen pel guarniment dels llibres amb florons que formaven grups com si fossin orles i deixaven net el centre, on de vegades estampaven un monograma o un escut i per un ocell amb les ales obertes

Pertany a l’escola veneciana Autor de nombrosos madrigals, com el cèlebre Io mi son giovinetta , sobre una balada de Boccaccio El seu fill Alfonso Ferrabosco Bolonya 1543 — 1588, dit Alfonso I , deixà madrigals, cançons i obres per a llaüt, i el seu net, Alfonso Ferrabosco Londres ~1575 — Greenwich 1628, dit Alfonso II , fou professor de música del futur Carles I d’Anglaterra i autor d’obres per a viola

El seu net i tercer comte, Richard Fitzalan mort el 1376, fou regent d’Anglaterra 1355 El dotzè comte Henry Fitzalan mort el 1580 fou el cap de la noblesa catòlica durant el regnat d’Elisabet I i només tingué una filla, Mary, muller 1556 de Thomas Howard, quart duc de Norfolk El títol, que és el primer títol comtal d’Anglaterra, passà als seus descendents, que encara el detenen

Noble, fill de pares catalans i net de castellans Escriví Misceláneos históricos y políticos sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639 , publicats parcialment el 1889 És una relació de la guerra dels Segadors vista amb poca simpatia envers els catalans bé que inicialment participà en la revolta i que dedicà a Felip IV de Castella La prosa és contundent i sentenciosa i molt enfarfegada, però aporta alguna informació útil

De família noble, començà a escriure per al cercle dels afeccionats a la caça i a la pesca Gran coneixedor de la llengua i serè observador de la natura russa, deixà el classicisme, sota la influència de Gogol’, i es passà al realisme Basades en records autobiogràfics, escriví Semejnaja Khronika ‘Crònica familiar’, 1856 i Detskije gody Bagrova-vnuka ‘La infantesa del net Bagrov’, 1858 És pare de  Konstantin i  Ivan Aksakov