Resultats de la cerca

Donat a conèixer amb un recull poètic, Poesie grigioverdi 1915, escriví, entre altres obres, Gente in Aspromonte 1930, Vent’anni 1930, L’età breve 1946 i el dietari Quasi una vita 1951 En les seves novelles, narracions i articles periodístics, descriví amb un pessimisme combatiu, proper al de Giovanni Verga i estilísticament molt reeixit, el paisatge i els problemes de la terra calabresa, així com les tensions socials plantejades a les ciutats

Influït, entre d’altres, per Leopardi, Espronceda i Lord Byron, d’aquest darrer imità sovint el sarcasme i l’escepticisme, alhora que aplicava una tendresa ingènua als poemes amorosos Malgrat haver mort prematurament, influí de manera considerable sobre el Romanticisme brasiler La seva obra lírica és aplegada a Lira dos vinte anos 1853 Escriví narracions a la manera de Hoffmann Noite na Taverna 1873, i un drama Macário

Procedent del periodisme, escriví narracions breus Przygoda Stasia , ‘L’aventura de Stasia’, 1879 Anielka , 1880 i es convertí en el retratista fidel de la societat polonesa i de la burgesia naixent en les novelles Placówka ‘Lloc de guàrdia’, 1885, Emancypantki ‘Les emancipades’, 1891-93 i Faraon ‘El faraó’, 1895-96, on el problema del contrast entre l’individu i la collectivitat és projectat a l’antiga civilització egípcia

Fou enginyer de la foneria dels Girona i, després, de la companyia de ferrocarrils MSA Fou un actiu excursionista de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Exercí la crítica musical a La Renaixença i La Veu de Catalunya , des d’on impulsà el wagnerisme i hi publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries 1903 Altres narracions seves foren recollides a Lectura Popular

Llicenciat en Educació Física, és autor de les novelles L’home que torna 2005, premi Nou Talent FNAC i Les llàgrimes de la senyoreta Marta 2007, i de les narracions L’amor de la meva vida de moment 2015 El 2015 guanyà el premi Sant Jordi de novella per La vida sense Sara Amat Posteriorment publicà les novelles  Els metecs  2018 i Caminant junts per la lluna 2020

La seva narració s’ha decantat fins ara cap a la novella juvenil Amb l’obra L’amulet egipci 1997 guanyà el premi de narrativa juvenil Ciutat d’Alzira 1996, a la qual seguí el volum de narracions Relats de la creença 1998 i la novella L’art de Raimon 1998, premi Enric Valor de narrativa juvenil Amb L’hereu 2003 obtingué el premi de novella Ciutat d’Alzira 2002

Fou corredor de banca i borsa Escriví diverses peces teatrals, entre les quals els drames Impremeditació 1904, Encegament 1980 i Obcecació 1980, les comèdies Tutti contenti 1887, Les tauletes de torrat 1889 i Cor d’àngel 1906, i els monòlegs Boira i sol 1904 i El coixet de “Cura de Moro” 1908 Publicà el recull de narracions infantils De cada color 1910 i participà amb èxit en nombrosos certàmens poètics

Professor de matemàtiques a Oxford, publicà moltes obres científiques Escriví narracions pseudoinfantils que, tot i que la matèria narrativa sembla abocada a l’absurd, són susceptibles d’interpretació La seva obra més coneguda és Alícia al país de les meravelles 1865 Altres contes seus són Through the looking-glass ‘A través del mirall’, 1872, Sylvie and Bruno 1889, The Hunting of the Snark ‘La cacera del Snark’, 1876

Format en el moviment valencianista, publicà poesia Verd i blau , 1949 Baladre, 1959, narracions Joaquim i els seus amics, 1953 De la vall al cim, 1957 i el recull Amics de muntanya 1961 El 1991 se’n publicà la narració Romeu, un camarada , que el 1950 va ser prohibida per la censura tot i haver guanyat un dels premis dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1949

Perseguit pels nazis, no pogué publicar res fins després de la Segona Guerra Mundial El seu estil narratiu, amb domini de les tècniques surrealistes, duu dels fets a l’irreal, com en Interview mit dem Tode ‘Interviu amb la mort’, 1948, sèrie d’onze narracions crispants transcorregudes a Hamburg el 1943 En Spirale ‘Espirals’, 1956 domina l’horror davant el passat propi També escriví Der jüngere Bruder ‘El germà més jove’, 1958