Resultats de la cerca

Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a La Publicitat , La Ciutat , L’Opinió  i L’Esport Català El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau , on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà els Cicles de Teatre Llatí 1958-69   Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres…

Format al collegi dels Maristes de Sants de Barcelona, destacà com a golejador i fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona Com a sènior, jugà a la UE Horta 1982-83, el Cerdanyola HC 1983-86, el CE Noia 1986-89, el CH Liceo 1989-93 i el CP Vilafranca 1993-98, equip amb el qual es retirà En el seu palmarès figuren dues Copes d’Europa 1989, 1992, dues Recopes d’Europa 1988, 1990, una Copa Intercontinental 1989, quatre Lligues 1988, 1990, 1991, 1993, dues Copes del Rei 1989, 1991 i tres Supercopes d’Europa 1989, 1991, 1993 Entre el 1986 i el 1993 jugà 77 partits amb la selecció espanyola absoluta…

Fou component de les cobles Caravana, de la qual fou fundador, Els Montgrins 1956-64, Baix Empordà i Foment de la Sardana És autor de més de setanta sardanes de talla popular i desimbolta, com Benvinguda , El padrí de Barcelona ,  Petó i natjada , L’Hereu i la Gracieta ,  Ofrena a Calonge , Encís guixolenc , La noia és gran , L’oncle Virtut  i L’aplec de l’Escala , i les obligades de dos fiscorns Cap d’Estopa 1953 i Estimat amic , de notori èxit entre els sardanistes Les seves collaboracions literàries en la premsa local i en la revista SOM  a partir de les seves vivències l’han convertit en…

Membre de grups teatrals com La Pipironda i El Camaleó, del 1963 al 1983 treballà per a l'Editorial Bruguera com a redactor i redactor en cap de revistes de còmics Ven y Ven , Suplemento de Historietas del DDT , El Campeón de las Historietas , Bravo i Mortadelo Fou també traductor al castellà de tires còmiques de Pilote , com Achille Talon i Blueberry , i amb material d’aquesta revista francesa fou editor, també per a Bruguera, de Gran Pulgarcito 1969-70 Fou enviat a Mèxic per l’editorial 1978 perquè hi introduís edicions de Mortadelo o Los Cuates Zipi y Zape Posteriorment produí sèries…

Començà pintant escenes d’interior i de teatre, com la Beggar’s Opera 1728, Tate Gallery, Londres Influït pel teatre i la literatura de l’època, satírica i moralitzadora, realitzà el que ell anomenà “moderns temes morals”, sèries que proven el seu afany d’escenificació en la pintura La carrera d’una cortesana 1732, La carrera d’un llibertí 1733-35, Soane’s Museum, Londres, El matrimoni a la moda 1745, National Gallery, Londres, L’aprenent treballador i el mandrós 1747, Les quatre edats de la crueltat , El carrer de la ginebra i el carreró de la cervesa 1751 i Les eleccions 1755, Soane’s…

Estudià música i alhora assistí a l’Escola de Marina El 1861 passà a formar part del Grup dels Cinc Abandonà l’exèrcit després d’escriure la primera simfonia 1865 i esdevingué catedràtic de composició del conservatori de Peterburg 1871, càrrec que l’allunyà de Mussorgskij Dirigí 1874-81 els concerts de l’Escola Lliure de Música i des del 1883 fou sotsdirector de la capella imperial Actuà per Europa com a director d’orquestra i alhora estrenà a Rússia òperes com La nit de maig 1880, Sneguročka ‘La noia de neu’, 1882, Sadko 1898, Mozart i Salieri 1898, Tsar Saltan 1900, La ciutat invisible de…

Tècnic d’hoquei base des del 1981, fou entrenador del Club Patí Vilafranca 2001-03 i segon tècnic del Noia Freixenet 1998-01 i 2003-05 L’any 2005 arribà a la secció d’hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona, on fou entrenador de l’equip júnior fins a la temporada 2011-12, excepte la 2010-11, que fou segon tècnic del primer equip Amb l’equip júnior guanyà cinc campionats de Catalunya i un d’Espanya Des del 2013 exercí de nou com a segon tècnic del primer equip i la temporada 2017-18 fou nomenat primer entrenador En finalitzar la temporada 2023-24 no fou renovat en el càrrec En les set…

Vida S’inicià en la música a vuit anys, i aviat s’incorporà a la cobla Santjoanina com a intèrpret Posteriorment fou membre d’altres cors i cobles a Ribes de Freser, Olot, Granollers i Caçà de la Selva, vila on el 1913 fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana Entre el 1915 i el 1925 visqué a Ripoll, on fundà la Cobla L’Aliança i l’Orfeó de Ripoll, i dirigí els cors Flors de Maig i la Sempreviva, de Campdevànol En aquest període mantingué una relació epistolar amb E Morera, que l’ajudà en els seus estudis El 1925 entrà a l’Escola Municipal de Terrassa, de la qual fou també director En…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cóndor Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1896 d’Àngel Guimerà GUIÓ Jde Togores FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Mercedes Ramos, Lola Arquimbau, Emili Armengol i la intervenció d’una comparseria de dues mil persones ESTRENA Barcelona, 02071914 Sinopsi Jaume, un jove operari, fuig a la muntanya per no ésser detingut El dia de la celebració de la Festa del Blat, els promesos Oriola, una rica hereva, i Vicentó recullen Jaume extenuat al mig del camí Aquest entra a treballar a la masia de l’oncle de la noia Vicentó,…

Defensa que s’inicià a la Unió Esportiva Horta i el 1981 passà al Club Hoquei Mollet, amb el qual debutà a la màxima categoria Després jugà al Cerdanyola Hoquei Club 1983-84, el Club Esportiu Noia 1984-86, el Hoquei Club Liceo 1986-93, el Futbol Club Barcelona 1993-96 i el Club Patí Vilafranca 1996-98, on es retirà Conquerí tres Copes d’Europa 1987, 1988, 1992, tres Copes Intercontinentals 1989, 1990, 1993, quatre Supercopes d’Europa 1988, 1989, 1990, 1993, una Recopa d’Europa 1989, cinc Lligues 1987, 1990, 1991, 1993, 1996, quatre Copes del Rei 1988, 1989, 1991, 1994 i una Copa de les…