Resultats de la cerca
Es mostren 1763 resultats
Juan Ramírez de Arellano y Manrique de Lara
Història
Militar
Militar castellà.
Comte d’Aguilar, marquès consort d’Hinojosa i comanador de l’orde de Sant Jaume a Aledo i Torana El 1640 formà part de l’exèrcit castellà que entrà a Catalunya Lluità contra els catalans en esclatar la guerra dels Segadors, i en 1641-42 fou lloctinent de Felip IV de Castella a la zona ocupada de Catalunya Installat a Tarragona, féu incursions i s’apoderà d’Alcover desembre del 1641 i de Reus gener del 1642 assaltà el Vendrell i el 1643 formà part de l’expedició contra Miravet Ribera d’Ebre, on fou completament derrotat
Mukačiv
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Transcarpàcia, Ucraïna.
Situada a l’extrem nord-oriental de la plana hongaresa, prop dels Carpats i a les vores del riu Latorica, subafluent del Tisza, fabrica màquines, eines i aparells de precisió i té indústria alimentària Fortalesa important dels reis d’Hongria, fou incorporada a la república txecoslovaca el 1918 i fou novament hongaresa del 1938 al 1945, en què fou ocupada pels soviètics i incorporada a la RSS d’Ucraïna Conserva el castell dels segles XIV-XV, reconstruït al segle XVII, i un monestir del segle XIV Fou seu episcopal de l’església rutena, suprimida el 1949 pel govern soviètic
Pisídia
Història
Antiga regió d’Àsia Menor, situada entre la Pamfília al S, la Frígia al NW, la Licaònia al NE, la Cilícia al SE i la Lícia al SW.
Habitada pels pisidis, poble d’origen incert, el segon millenni aC fou sotmesa pels hitites Focus de contínues rebellions contra totes les potències que governaven l’Anatòlia, fou ocupada el 322 aC pels perses Amb els selèucides foren hellenitzades les ciutats d’Antioquia i de Selèucia Sídera Amb la pau d’Apamea passà al regne de Pèrgam i sembla que el 102 aC fou agregada a la província romana d’Àsia, més tard 64-63 aC a la de Cilícia i finalment 25 aC a la de Galàcia Dioclecià la constituí província independent Cristianitzada, tingué vint-i-cinc seus episcopals
Biella
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia, vora el riu Cervo.
És el principal centre italià de la indústria tèxtil de llana, i també fabrica maquinària i teixits de cotó Coneguda amb el nom de Bugella, les primeres notícies daten de l’any 826, quan era feu del comte Bosonidi de Provença Des del segle X fins al 1377 la ciutat restà pràcticament sota el domini dels bisbes de Vercelli, i el 1379 passà als comtes de Savoia Al segle XVI fou ocupada per francesos i espanyols, i per la pau de Cateau-Cambrésis retornà a Savoia El 1622 Biella fou elevada a la categoria de capital de província
Sevilla

La plaça d’Espanya
(CC0 1.0)
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, capital de la comunitat autònoma andalusa.
La geografia Situada a la vall baixa del Guadalquivir, que la delimita al NW i al S en un ampli meandre, a 10 m d’altitud, és una ciutat d’estuari i port fluvial on arriben les marees i és el terme de la navegació fluvial Aquesta situació privilegiada la convertí en un port important ja en època romana i musulmana evacuava tota la producció agrària de la conca del Guadalquivir i l’explotació minera de Sierra Morena i li procurà la màxima esplendor entre el 1503 i el 1717 amb el monopoli del comerç americà el 1588 era la primera ciutat peninsular, amb 150000 h Amb la canalització…
Verona
Verona El pont Scaligero, sobre l’Adige, amb la torre del Castelvecchio
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
És situada a la vora de l’Adige, al peu del Lessini, en un meandre del riu, a l’entrada a la plana d’una de les més importants vies transalpines, la del Brenner La ciutat, que conserva en el seu nucli antic, limitat pel meandre del riu, l’aspecte medieval, s’ha desenvolupat com a centre de comercialització i de transformació dels productes agrícoles És també un important nus de comunicacions Població d’origen celta, fou colònia romana 89 aC i municipi 49 aC Capital del regne ostrogot de Teodoric, fou ocupada pels longobards 568 i pels francs 774, que la convertiren en capital d’…
Coburg
Ciutat
Ciutat del land
de Baviera, Alemanya.
Citada per primera vegada el 1056 El 1248 passà en poder dels ducs de Henneburg, i, posteriorment 1343, dels marcgravis de Meissen, branca de la família Wettin, els quals des del 1826 es titularen ducs de Saxònia-Coburg-Gotha Durant els s XV i XVI gaudí d’una gran importància, gràcies a la seva situació en la ruta comercial d’Hamburg a Augsburg El seu castell, que durant la dieta d’Augsburg 1530 esdevingué residència de Luter, fou assetjat per Wallenstein en el transcurs de la guerra dels Trenta Anys 1632 Annexada a Baviera el 1920 fou ocupada pels aliats a l’abril del 1945
Guadeloupe

Illa de Turks i Caicos
Nicolas Loison (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de les Petites Antilles, 600 km al N de la costa d’Amèrica del Sud, que constitueix un departament francès d’ultramar.
La capital és Basse-Terre L’illa de Guadeloupe és dividida en dues parts per un braç de mar Rivière Salée la Basse-Terre, de formació volcànica, i la Grande-Terre, de terrenys calcaris Hi ha conreus de canya de sucre i bananes i indústries sucreres i de destillació de rom El principal centre de comunicacions és Pointe-à-Pitre Descoberta per Cristòfor Colom 1493, fou ocupada pels francesos 1635 i explotada especialment per la Companyia de les Índies Occidentals, que implantà una economia sucrera, del cafè i cotonera, basada en l’esclavitud El 1946 es convertí en un departament d’Ultramar de la…
Sos del Rey Católico

Aspecte del poble de Sos del Rey Católico, amb l'església i el palau Sada al fons
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Sangüesa.
Capital històrica de la Valdonsella, a la frontera amb Navarra, el 970 Alfons el Bataller hi construí el castell El 1362 fou ocupada per Carles el Dolent de Navarra, que el 1364 s’hi entrevistà amb Pere el Cerimoniós Amb motiu del naixement de Ferran el Catòlic 1452, Joan II li concedí el privilegi d' hidalguía Partidària, en la guerra de Successió, de Felip V, aquest la feu capital de les Cinco Villas i li donà el títol de '' muy leal y vencedora villa ' Conserva una gran part de les muralles, l’església de San Esteban segles XI-XIII, el palau Sada, avui museu, i uns carrerons molt…
Les forces governamentals recuperen Aden
El govern iemenita presidit per Abd Rabbuh Mansur Hadi, que rep el suport de l’Aràbia Saudita, anuncia que torna a controlar la ciutat d’Aden Des de l’11 d’agost la ciutat estava ocupada per un grup liderat per l’anomenat Consell de Transició del Sud que, amb el suport de la Unió dels Emirats Àrabs, aspira a un estat independent en aquesta part del Iemen El president Hadi i el Consell mantenen una fràgil aliança contra els xiïtes houthis, als quals dona suport l’Iran, i controlen la capital, Sanà, des del 2014 Aleshores, el govern iemenita va traslladar la seu a Aden
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina