Resultats de la cerca
Es mostren 1251 resultats
arbequina
Olives arbequines
© Fototeca.cat
Agronomia
Olivera d’una varietat petita, molt conreada a Catalunya (Camp de Tarragona, l’Urgell, les Garrigues), productora d’olis de qualitat excel·lent.
Les oliveres arbequines són arbres vigorosos, de producció abundant, adequats per a ésser conreats en climes relativament freds Fan olives de mida molt petita, de forma oval i simètrica, pell molt fina, d’un negre brillant una vegada madura, el rendiment en oli de les quals és del 17,2 al 19,5%
la Vinyanova
Antiga granja de Montserrat, als termes del Bruc (Anoia) i de Collbató (Baix Llobregat), el nucli inicial de la qual (mas Bernarda) fou adquirit el 1566.
Els monjos hi anaven periòdicament a descansar, i per això hi havia una gran casa —restaurada parcialment i adaptada com a restaurant— i una capella Segons l’anunci de subhasta fet per l’estat el 1821, tenia 150 jornals de sembrat plantat d’oliveres, 130 jornals de vinya i 50 de bosc
Manuel Benito i Tabernero
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1814-30).
Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per l’absolutisme, i fugí a França, on signà l' Exposición dirigida a Su Santidad 1823, dels bisbes de les diòcesis d’Espanya residents a França També envià als seus diocesans una pastoral 1823 contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten
Lorquí
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, drenat pel riu Segura.
L’agricultura és una de les principals activitats econòmiques en el regadiu predominen els fruiters, les hortalisses i el cotó en secà, ametllers, cereals i oliveres Hi ha indústria conservera i fabricació de tela metàllica De la ciutat, en són característiques les sínies, de les quals en destaca la del Rapao, del s XVIII
Ponça
Illa
La més gran de les illes Poncianes, Itàlia (8 km de llargada amb una amplada màxima d’1,8 km).
La ciutat més important és Ponça 3 589 h 1980 Mines de caolí i bentonita oliveres i vinya La llegenda en féu residència de la maga Circe Fou residència dels emperadors romans Florent pel seu comerç s XV, fou sovint saquejada pels pirates Fou, sota els Borbó i sota el feixisme, lloc d’exili i de confinament
Eulàlia Cistaré i Oviedo
Literatura catalana
Narradora.
Coneguda com a Lali Cistaré Ha estat professora en diversos tallers literaris Ha publicat les narracions La burra espatllada 1981 i Ja no queden oliveres 1987, la narració breu Com els testos a les olles 1992, premi Recull 1991 representada en teatre, 1996 i les novelles Ngolo Ngolo al país dels baobabs 1992 i Bouquet imperial 1999
península Salentina
Península
Península del SE d’Itàlia que constitueix l’extrem meridional de la Pulla, i que s’estén al peu de la Murga, entre el golf de Tàrent i les mars Adriàtica i Jònica.
Comprèn la província de Lecce i part de les de Tàrent i Bríndisi, amb uns 5 800 km 2 de superfície i uns 138 km de llargària i 54 km de màxima amplària Formada per materials calcaris, ofereix un paisatge on abunden els fenòmens càrstics dolines i conques superficials La riquesa principal és l’activitat agrícola amb conreus d’oliveres, vinya i cítrics
Llerena
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat al peu de la serra de San Bernardo.
L’abundància de pastures ha afavorit la ramaderia bestiar de llana L’agricultura també s’hi ha desenvolupat cereals i oliveres, principalment, tot i que ocupa un segon terme La indústria és derivada alimentària i vinculada amb la fabricació de materials de la construcció Conserva part de les muralles Hi destaquen l’església de Nuestra Señora de Granada i la de de Santiago
Alcalá la Real
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, a la comarca de Los Montes.
El nucli s’arrecera al voltant d’un pujol al cim del qual s’aixeca el castell àrab de La Mota Centre agrícola, amb oliveres, cereals, fruiters i hortalisses, hom hi explota jaciments de guix i de calç L’activitat industrial deriva de l’agricultura farineres, fàbriques de galetes, elaboració de l’oli, conserves vegetals Hi ha també artesania de ceràmica
Andros
Illa
Illa de Grècia, al nomós de les Cíclades, a la mar Egea.
És la més septentrional de l’arxipèlag De relleu muntanyós, especialment a la costa occidental, el cim culminant és el Kubárion 1009 m A les planes i als contraforts de les muntanyes són conreats oliveres, cítrics, tabac i figueres, que constitueixen el principal recurs econòmic de la població La capital de l’illa és Andros, petit port a la costa occidental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina