Resultats de la cerca
Es mostren 2399 resultats
diglòssia
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Situació sociolingüística en què un idioma o parlar alt (A) és usat per a funcions formals (educació, literatura, religió, etc.) i en la majoria dels usos escrits, enfront d’un idioma o parlar baix (B), d’ús informal (comunicació íntima, familiar o espontània, etc.) i generalment oral.
Exemples de diglòssia són algunes aristocràcies europees abans de la Primera Guerra Mundial llengua A el francès llengua B la del país corresponent, la comunitat suïssa alemanya llengua A alemany comú llengua B suís alemany i la societat catalana en el seu conjunt, bé que amb diferències regionals històriques situació més atenuada a Catalunya que al País Valencià o al Rosselló Alguns autors distingeixen entre diglòssia em> parcial i diglòssia total segons que l’alternança dels parlars A i B es produeixi amb pressions de caràcter polític externes ocupació militar, opressió nacional o no…
Aiguaviva de Bergantes
Municipi
Municipi del Matarranya, Franja de Ponent, situat a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes, al límit històric dels regnes d’Aragó i de València.
La població, estable fins el 1930, ha disminuït en més de la meitat des d’aleshores El conreu de regadiu 400 ha aprofita les aigües del Guadalop a través de séquies administrades per una comunitat de regants El secà vinya, cereals i oliverar ocupa unes 820 ha, i a les terres no conreades 2800 ha, cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum Al segle XVIII tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda Les terres de conreu estan força repartides i…
El Toro i altres turons de Menorca
Vista del costat de ponent del Toro, sobre Es Mercadal Amb els seus 350 metres d’altitud, aquest turó esdevé la màxima elevació de Menorca Yves Hennechart El Toro i altres turons de Menorca 29, entre els principals espais naturals de Menorca Es fa difícil parlar, sense exagerar, de muntanyes a Menorca, ja que les màximes elevacions de l’illa culminen al Toro, als 350 m d’altitud Però el naturalista hi trobarà molts trets de «muntanya» biològica el relleu ha impedit la transformació completa de la vegetació forestal, existeix contrast marcat entre l’obaga i el solell, i s’hi…
Calassanç
Castell de Calassanç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera).
És aturonat al voltant de l’antic castell de Calassanç Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins el 1098, amb l’ajuda de Pere I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça L’antiga església del castell Sant Bartomeu fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII A migdia hi ha el santuari de la Gansa El parlar de Calassanç, localment anomenat…
Babel
Nom bíblic de la ciutat de Babilònia.
Segons el Gènesi, la torre de Babel , que fou construïda pels homes emigrats cap a l’Orient després del diluvi, havia de tocar el cel Déu confongué el parlar d’aquella gent i els dispersà per tota la terra, i així impedí que portessin a terme llur obra Els exegetes creuen veure en el fons d’aquesta tradició popular l’intent de realitzar una gran unitat política La narració fou inspirada per la famosa torre del temple babilònic d’Etemenanki, identificada per Hilprecht en unes excavacions efectuades el 1913 La idea de confusió lingüística fou suggerida potser pel gran nombre de…
Xipre 2014
Estat
Després de dos anys d’interrupció, a mitjan febrer es van reprendre les converses de pau entre els xipriotes grecs i els xipriotes turcs amb vista a una reunificació i per parlar de la futura explotació de les reserves energètiques a l’illa El president de la República de Xipre, Nikos Anastassiadis xipriota-grec, i el dirigent de la República Turca del Nord de Xipre, Dervis¸ Erog˘lu, van avalar el full de ruta preparat per l’ONU Al març, els parlamentaris xipriotes van aprovar, per 30 vots a favor i 26 en contra, una llei que permet la privatització dels principals serveis…
Sanui i Alins
Sanui i Alins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, al qual s’uní el 1969 el d’Alins de Llitera (i que prengué el nom de Sanui i Alins), al límit septentrional de la Depressió Central Catalana, drenat per la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui.
Un terç del territori és ocupat per la brolla la resta és dedicada a conreus de secà cereals 1500 ha, ametllers 400 ha i oliveres 350 ha Uns dos terços de la terra agrícola són constituïts per explotacions inferiors a 50 ha amb una mitjana de 25,4, en gran part de conreu directe La ramaderia és complementària Des del 1900 ha sofert un despoblament del 47% La vila de Sanui 281 h agl 1981 456 m alt a mitjan segle XIX era encara assenyalat dins el terme la caseria d' Herbera , és al límit actual del domini lingüístic català El seu parlar manté, dintre el dialecte ribagorçà, trets característics…
la Torre de Vilella
la Torre de Vilella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, a l’esquerra del riu de Mesquí, límit oriental del terme.
El territori és drenat, a més, per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop El sector meridional és accidentat per la serra de la Ginebrosa 890 m alt, contrafort nord-oriental del Sistema Ibèric la resta del municipi és relativament plana L’agricultura és l’activitat econòmica predominant 987 ha cereals, arbres fruiters, ametllers i, sobretot, oliveres la resta són boscs de pins i alzines i matollars Hi ha bestiar oví i porcí La vila 217 h agl 1981, torredans 611 m alt és al peu de la serra de la Ginebrosa, a l’extrem meridional del sector més pla del terme, al…
sostenidors
Indumentària
Peça interior femenina utilitzada per a sostenir els pits, que volta tot el bust i generalment va cordada per l’esquena.
La part principal dels sostenidors són les dues copes o cassoletes destinades a cobrir els pits i a sostenir-los En funció de com són aquestes copes, i amb quins materials estan fetes, es pot parlar de sostenidors enconxats , amb copes folrades d’escuma que arrodoneixen i modelen els pits, de sostenidors d’augment , que enconxats amb un folre més gruixut a la part inferior de la copa realcen els pits i fan que n'augmenti aparentment el volum, i de sostenidors preformats , les copes dels quals són tallades en una sola peça i, per tant, no tenen costures Generalment, els…
Nit de Cultura de l’OCB
L’Obra Cultural Balear celebra la 31 Nit de Cultura, en la qual es concedeixen els premis 31 de desembre Per tercer any consecutiu l’entitat reivindica la llibertat de Jordi Cuixart, esmentada en el discurs del president Josep de Luis Els premis es concedeixen a Joan Francesc López Casasnovas i Bernat Joan premi Josep Maria Llompart, al Film Club premi Emili Darder, al Circ Bover premi Bartomeu Oliver, a Bàrbara Sagrera Antich premi Miquel dels Sants Oliver, a Pere Pascual premi Gabriel Alomar, a Clara Fiol premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a Gori Negre premi Aina Moll i a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina