Resultats de la cerca
Es mostren 10046 resultats
veral
Extensió de sembrat que es distingeix dels altres trossos perquè és més alt o més ben espigat.
saó
Agronomia
Grau d’humitat d’una terra, abundant o suficient perquè produeixi fruit, especialment després d’una ploguda.
col·legi de consultors
Cristianisme
Òrgan consultiu format per alguns sacerdots membres del consell presbiteral elegits lliurement pel bisbe perquè l’assessorin.
Les funcions d’aquest organisme, creat pel Codi Canònic del 1983, poden ésser encomanades al capítol catedral
desencadellar
Tecnologia
En un mecanisme de cadell i roda dentada, aixecar el cadell perquè la roda pugui girar lliurement.
cua de rata
Transports
Teixit i entrefilat que hom fa amb la punta d’un cap gruixut perquè no es desfili.
hivernacle
Vista de l’hivernacle de l’estació d’Atocha (Madrid)
© Lluís Prats
Agronomia
Construcció amb coberta i parets on hom conrea plantes en les condicions més favorables perquè es facin.
La temperatura i la humitat són regulables, el sostre és fet generalment amb material plàstic transparent, a fi d’aprofitar al màxim la radiació solar, i la secció més llarga de la construcció és orientada cap al sud Al segle XVII aparegueren els primers hivernacles, els quals en un principi eren construïts de totxos i vidres, però anaren evolucionant cap a estructures més lleugeres i translúcides Cap a la meitat del segle XIX, els hivernacles passaren d’ésser un refugi contra el clima hostil a ésser una estructura on hom controla l’ambient de manera molt eficaç El…
despalmar
Transports
Netejar el fons (d’una embarcació) i enseuar-lo perquè navegui més lleugera i més de pressa.
estadal
Candela prima i molt llarga que hom sol tenir enrotllada amb algunes voltes perquè ocupi poc lloc.
panel
Matemàtiques
Mostra permanent de persones que són interrogades periòdicament perquè informin sobre l’evolució d’actituds i opinions.
Pere Riu
Cristianisme
Teòleg carmelità, conegut també amb el nom de Pere de Perpinyà perquè fou conventual d’aquesta vila.
Professà a la Universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358 Mantigué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català