Resultats de la cerca

Resident a Barcelona des dels nou anys, s’inicià en gimnàstica artística En el Campionat d’Espanya absolut del 1975 fou subcampiona i aconseguí la medalla d’or en maces i en cinta, en el del 1976 aconseguí el tercer lloc en la general i guanyà l’or en cèrcol, la plata en cinta i corda i el bronze en pilota El 1977 guanyà el Campionat de Catalunya D’altra banda, participà al Campionat del Món 1975, 1977 Posteriorment fou entrenadora

El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu El waterpolo…

Competí en la categoria del pes semipesant Campió de boxa militar a França, el 1914 s’installà a Barcelona on oferí exhibicions de pilota de cops i, a partir del 1915, organitzà vetllades pugilístiques El 1922 dirigí l’Iris Boxing Club Participà en combats celebrats en sales com l’Iris Park, el Frontó Comtal, la Bohèmia, el Teatre Apolo, el Frontó Principal Palace o el Nou Món També disputà combats a Cuba i a Madrid El 1926 penjà els guants Exercí també de mànager de boxejadors

Jugador de frontennis de l’EPIC i el CD Terrassa Hockey És el jugador català de l’especialitat més guardonat, sobretot en pilota olímpica Jugant com a saguer, competí durant vint-i-tres anys al més alt nivell i aconseguí, sempre amb Ferran Velasco, cinc Campionats d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i cinc subcampionats També es proclamà campió del món 1990 i guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Amb altres parelles fou subcampió mundial 1986 i tercer classificat 1978

Format a l’Escola de Pilota de la federació catalana i membre del Club Casa de los Navarros, guanyà el Campionat de Catalunya de trinquet amb el seu germà Ignasi entre el 1999 i el 2005 Des del 1996 i durant quinze anys ha guanyat el Campio-nat de Catalunya de mà amb diferents parelles Iván Cabrero, Juan B Asensio, Alberto Ayuso i José Lozano També aconseguí el Campionat monomanista de Catalunya 1994 i el Torneig San Fermín Chiquito de Casa de los Navarros 1996, 1998

Arribà al Futbol Club Barcelona a l’estiu del 1979 procedent del Borussia Mönchengladbach 1972-79 Vestí la samarreta del Barça tres temporades 1979-82, i jugà 71 partits oficials, en els quals marcà 53 gols Fou campió de la Copa 1981 i de la Recopa 1982 Abandonà el club i fitxà pel Charlton Athletic 1982-83 Fou 54 vegades internacional pel seu país i mundialista a la Copa del Món de Mèxic 1986 Fou guardonat amb la Pilota d’Or com a millor jugador europeu 1977

Habiten en llocs secs i entren en letargia per sota dels 12°C S'alimenten de fruits, petits invertebrats i àdhuc algun rèptil, com les serps Llur sistema de defensa és molt particular, car es fan una pilota exposant les punxes a l’enemic L' eriçó clar E algirus es diferencia de l' eriçó fosc E europœligus pel fet de tenir les orelles més grosses i les punxes de damunt del cap dividides en dues porcions per un solc Aquestes dues espècies habiten als Països Catalans

Era germà de Francesc Palanca i Roca Fou soci actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus Jocs Florals D’entre la seva producció poètica cal destacar Amor filial 1894, Ceptre i llorer , L’entrada de la murta , La festa de sant Dionís , La caritat , La festa de la patrona i La partida de pilota Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i les comèdies La rodada , Lo que és de Déu , De la mort a la vida 1894 i Noblesa obliga 1899

Pertanyia a la plantilla del Futbol Club Barcelona quan l’equip blaugrana s’adjudicà la primera Lliga en l’edició 1928-29 Jugava de davanter centre, però en aquell torneig només fou alineat en quatre partits Arribà al Barça procedent del Gimnàstic de Tarragona i en fou jugador durant dues temporades, en les quals disputà un total de 13 partits i marcà 11 gols Una lesió de lligaments el retirà prematurament del futbol Més tard es dedicà a la pilota basca, esport en què fou campió d’Espanya amateur Posteriorment esdevingué un destacat periodista esportiu

Soci de l’EPIC de Terrassa, s’especialitzà en frontennis en pilota olímpica Juntament amb Pere Fité, és el jugador català de l’especialitat més guardonat Fou campió d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i del món 1990 amb Pere Fité Assolí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb P Fité, Ricard Fontdemora i Josep Lluís Roig, i la de bronze en el Campionat del Món 1994 amb R Fontdemora Retirat el 1997, entrenà al Frontó Colón el planter català en collaboració amb Jordi Albanell fins el 2009