Resultats de la cerca

Reconstrucció hipotètica del barri catedralici de Girona al segle XV, mentre encara es bastia la seu gòtica que havia de substituir la romànica, aleshores en part dempeus ECSA - JS Les catedrals gòtiques són un món Una realitat complexa, carregada de significats, que es projecta en l’imaginari collectiu amb una extraordinària força simbòlica L’estudi de les catedrals gòtiques i de les seves moltes implicacions gaudeix d’una llarga tradició a nivell general Recentment Xavier Barral i Altet ha recordat la necessitat d’enfocar també l’estudi de les catedrals catalanes d’una manera…

Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí, contactà, mitjançant Jaume Ramon i Vidales, amb les tertúlies que originaren La Jove Catalunya, de la…

Vida El 1580 marxà a París per servir l’ambaixador anglès davant la casa reial francesa Durant la seva estada a França, que es prolongà fins el 1584, es convertí al catolicisme El 1588 obtingué un títol de batxiller en música al Christ Church College d’Oxford i el 1592 tocà davant la reina Elisabet, tot i que les seves composicions eren conegudes a la cort des del 1590 A partir del 1594 intentà en diverses ocasions, sense èxit, obtenir un lloc de llaütista a la cort Viatjà per Alemanya i Itàlia i retornà a Anglaterra el 1597 A Alemanya gaudí del patronatge del duc de Braunschweig i del…

Vida No és possible desvincular la personalitat i l’obra d’Anselm Viola de la mateixa història de Montserrat i, ben particularment, de la famosa escola de música que durant segles convertí el monestir català en un focus universal de cultura A deu anys, Pere Viola ingressà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres Benet Esteve 1702 - 1772 i Josep Martí 1719 - 1763 Després de més de set anys com a escolà, al març del 1756 prengué l’hàbit benedictí i li fou imposat el nom d’Anselm, amb el qual ha passat a la història de la música El 1758 es traslladà al monestir de Nuestra Señora de…

En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a aquest fi, el concili II…

Situació Els escassos vestigis d’aquest castell foren reaprofitats en bastir-se el gran casal senyorial renaixentista que centra la població ECSA - JI Rodríguez Els vestigis d’aquest castell medieval, consistents en les ruïnes d’una torre, són al costat nord-oest del gran casal senyorial renaixentista que centra el poble de Baells, situat a 610 m d’altitud, en una petita plana entre Montdevalls i el Volterol, drenada per la riera de la Coma Mapa 31-13 326 Situació 31TBG895479 S’arriba a Baells per un brancal que surt a mà esquerra de la carretera N-230, que comunica Lleida amb Benavarri JBP…

Situació Angle nord-est del recinte murat que conté, al nivell superior, les restes de l’església de Sant Martí ECSA - JA Adell Les restes de l’església de Sant Martí es troben dins el conjunt, totalment en ruïnes, del castell de Castelló de Meià, situat al cim d’un esperó rocallós que domina el coll del serrat que separa la vall d’Ariet de la vall de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG329502 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior JAA Història Encara que hi ha notícies contradictòries, aquesta església degué ser la parroquial del terme del castell…

Situació Façana nord de l’església, després de treure-li un cos afegit, amb el campanar que mostra a la base lesenes angulars que indiquen una primitiva decoració de tipus llombard ECSA-E Pablo L’església parroquial de Santa Maria, avui sense culte, és situada a la part alta de la població de Rubinat, al sud-oest dels Hostalets de Cervera Mapa 34-15 390 Situació 31TCG602096 S’hi arriba per la carretera L-203, que surt de la N-II, entre la Panadella i el trencall de Sant Pere dels Arquells JAA Història El lloc de Rubinat és documentat des del 1059, any en què el termine de Rabinad apareix…

Situació Vista del sector nord-est d’aquesta església, en avançat estat de ruïna, on s’aprecia l’aparell de pedra ben tallada i l’absis ornamentat amb dues mitges columnes, una a cada costat de la finestra ECSA-E Pablo L’església de Sant Miquel és situada prop de les ruïnes del castell de Tudela Mapa 34-14 361 Situació 31TCG593212 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Una de les primeres referències del lloc de Tudela data de l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, canònica a la qual l’església de…

Situació Vista, vers llevant, dels vestigis que encara queden d’aquesta antiga església ECSA – JA Adell Les restes de l’església de Sant Andreu de Cornellana es troben en el cementiri d’aquesta població, situada sobre la carretera de Tuixén a la Seu d’Urgell per Fórnols JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG795800 Història El lloc de Corneliano apareix esmentat d’ençà del 835 en el precepte atorgat a Sant Serni de Tavèrnoles, on figura entre les possessions del monestir de Sant Salvador de la Vedella però el castell de Cornellana no apareix fins a l’any 1023, quan la vila i torre de Cornellana…