Resultats de la cerca

Creada l’any 1931, té el seu antecedent en el Club Velocipedista William Tarin, que desaparegué l’any 1906 quan es creà el Club Ciclista El Pedal En morir, el 1926, William Tarin es creà la penya ciclista en record d’aquest promotor esportiu suís El club perllongà la seva activitat fins l’any 1941 i en aquest període organitzà diverses edicions de la Tarragona-Madrid i les arribades de la Vuelta a Espanya a Tarragona

Armat cavaller 1345, acompanyà Pere III a Sardenya 1354, on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV 1369 alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei 1381, fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots

Molt jove, acabada la Guerra Civil Espanyola, el 1939, passà amb la seva família a França, on restà alguns mesos, i des d’on es traslladà el mateix any a Mèxic En aquest país, després d’acabar els estudis de primària, inicià la seva formació artística en dibuix i pintura a l’Instituto Nacional de Bellas Artes INBA i a l’Escuela de Cursos Temporales de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM Després de certa experiència en pintura, exposà algunes obres en la II Biennal Interamericana de Mèxic 1960 Més tard, intervingué en exposicions a Los Angeles i San Antonio, als EUA, i també a…

Dependent del departament de presidència, fou designat per la UNESCO com a promotor i responsable de la xarxa de centres culturals de la Mediterrània Del 1989 al 1999 atorgà anualment el Premi Internacional Catalunya a una personalitat destacades en els camps de la ciència, la cultura o els valors humans En fou el primer director l’escriptor Baltasar Porcel, fins el 2000, que el succeí en el càrrec Andreu Claret Fou refundat el 2002 amb el nom d' Institut Europeu de la Mediterrània

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch

Actiu a Catalunya, treballà de picapedrer 1381-83 a les obres de Sant Feliu de Girona i, més endavant, a les de la catedral, de les quals esdevingué mestre major el 1404 Partidari de la continuació de la nau única, fou, amb el bisbe Dalmau de Mur, el promotor de la segona i definitiva junta d’arquitectes 1416, davant la qual defensà decisivament la seva idea 1417, que fou aprovada La nau única fou continuada sota la seva direcció fins el 1427

Germà de l’escriptora Zenòbia Camprubí , emigrà, probablement en plena joventut, a Amèrica i s’establí als Estats Units d’Amèrica, on feu estudis a la Universitat de Harvard Entre altres activitats, a Nova York, es destacà com a promotor periodístic, amb la fundació del diari La Prensa , editat en castellà, que dirigí personalment fins a la seva mort després passà a la seva filla Inés, que també el dirigí fins a retirar-se'n i que es continua publicant

Competí representant el Club Boxa Experimental de Sants, el Club Boxa l’Hospitalet i el Club Boxa Gallego Prada Es proclamà campió de Catalunya del pes wèlter 1980 i campió de Catalunya de boxa amateur en pes superwèlter 1987 Fou finalista en els campionats estatals de boxa amateur 1981 Penjà els guants i es dedicà a formar nous boxejadors al gimnàs que obrí el 1978 juntament amb el seu germà Compaginà aquesta activitat amb la de mànager i promotor de vetllades pugilístiques

Llicenciat en filosofia i lletres, fou directiu del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i de la Federació Catalana d’Entitats Corals Membre de l’equip directiu de l’Escola de Pedagogia Musical Mètode Ireneu Segarra i de la Fundació Pau Casals, estigué molt vinculat al Palau de la Música Catalana , del qual fou assessor cultural Fou secretari de la junta de l’ Orfeó Català , societat amb què també tingué una estreta relació i de la qual fou cantaire Formà part de Forum Musical, una iniciativa creada per l’Orfeó Català —en temps del president Joan Antoni Maragall— que es feu càrrec de la…

Competí pel Club Esportiu Mediterrani i el Club Natació Barcelona Fou set vegades campió de Catalunya de trampolí de 3 m 1942-48, les tres primeres amb el Mediterrani, i quatre vegades de palanca de 10 m 1944, 1945, 1946, 1948 En l’àmbit estatal, assolí cinc títols des del trampolí 1942, 1944, 1945, 1946, 1948 i sis des de la palanca 1942, 1944-48 El 1953 introduí la natació sincronitzada a Barcelona amb el nom de ballet aquàtic , amb motiu de la inauguració de les piscines que la seva empresa Olimpia construí Més endavant fundà la Societat Atlètica Barcelona, amb les seccions de natació i…