Resultats de la cerca
Es mostren 1183 resultats
Josep Lluís Martínez i Picanyol

Josep Lluís Martínez i Picanyol (2010)
© Norma Editorial
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i guionista, conegut pel nom de Picanyol.
Autodidacte, els anys seixanta s’inicià en la professió treballant en estudis d’altres dibuixants Feu humor gràfic i entreteniments El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines que publicà a Cavall Fort des del 1971 fins al 2014, que es jubilà, anys durant els quals en publicà més de 1500 historietes Collaborà en nombroses revistes, com ara L’Infantil , Oriflama , En Patufet segona etapa, Matarratos , Penthouse , i diaris, l’ Avui , el Diari de Barcelona i el Punt Diari , entre d’altres L’any 2012 publicà el llibre de memòries Històries d…
Richard Fleischer
Richard Fleischer
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Fill del director i productor Max Fleischer, s’inicià el 1944 amb documentals i curt-metratges als estudis RKO El 1946 estrenà el seu primer llarg-metratge, Child of Divorce i continuà amb una filmografia de prop d’una seixantena de títols on mostra una clara inclinació envers l’aventura i l’acció, cosa que el decantà sovint cap als gèneres políciac, de ciència ficció, l’èpica i la llegenda, els quals recreà amb una gran meticulositat Destaquen The Narrow Margin 1952, 20 000 Leagues under the Sea 1954, primera producció de Disney amb personatges reals i The Vikings 1958, ambdós amb Kirk…
Josep Selva i Vives
Art
Literatura catalana
Historiador de l’art i novel·lista.
Fou especialista en història de l’art El 1931 ingressà a la Junta de Museus i des del 1947 fou conservador adjunt del Museu d’Art Modern de Barcelona, del qual esdevingué director de serveis especials 1968 Redactà diversos volums de la collecció “Speculum Artis”, com ara els de l’art espanyol en època dels Reis Catòlics, i durant els Àustria i els Borbons 1943 Publicà els capítols de pintura de la segona meitat del segle XIX i del Modernisme a L’art català 1958 És autor de les novelles La llum i l’ombra 1931, que incorpora una llarga transcripció de la novella Memòries d’un home que va ésser…
,
Eduardo Noriega Gómez
Cinematografia
Actor cinematogràfic cantàbric.
La seva primera interpretació en cinema fou al curtmetratge d’Alejandro Amenábar Luna 1995, i també fou aquest director qui li donà un paper important en la seva primera pellícula, Tesis 1996, i, més endavant, el paper protagonista de la pellícula Abre los ojos 1997 També ha interpretat Cha-cha-chá 1998, d’Adel Real Nadie conoce a nadie 1999, de MGil Plata quemada 2000, de MPiñeyro El espinazo del diablo 2001, de Gdel Toro Visionarios 2001, de MGutiérrez Aragón Guerreros 2002, de DCalparsoro Novo 2002, de JPLimosin Les mans buides 2003, de MRecha El Lobo 2004, de MCourtois, El…
Bona Sforza
Història
Reina de Polònia (1518-48).
Filla de Joan Galeàs Sforza, duc de Milà, i d’Isabel d’Aragó germana de Ferran II de Nàpols, visqué en la seva joventut a Nàpols i a Bari i fou educada per Crisostomo Colonna Juntament amb la seva mare, fou el centre de la vida cortesana napolitana durant el virregnat de Ramon de Cardona Amb el nom de Belisana quedà reflectida en la protagonista principal de l’anònima novella en castellà, probablement d’autor valencià, Qüestión de amor 1513 Casada amb Segimon I de Polònia, introduí en aquella cort el luxe de la societat catalanonapolitana El rei morí el 1548, i el 1555 Bona…
Ainhoa Arteta Ibarrolaburu
Música
Soprano basca.
Nascuda en una família amb tradició musical, inicià estudis de cant al Conservatori de Sant Sebastià, que més tard continuà a Itàlia amb Ettore Campogalliani Perfeccionà la tècnica vocal als Estats Units, i guanyà un premi de l’Opera Music Theater Competition, i després un altre a Nova York a través de les Metropolitan Opera National Council Auditions 1993 El mateix any debutà a la Quincena Musical Donostiarra al costat de Plácido Domingo, i de seguida inicià una destacada carrera per Europa i els Estats Units Al Metropolitan de Nova York interpretà el paper protagonista de La…
Neil Shicoff
Música
Tenor nord-americà.
Estudià música i cant a la Juilliard School El 1975 debutà professionalment a l’Òpera de Washington i un any després es presentà al Metropolitan de Nova York com a Rinuccio Gianni Schicchi A partir d’aleshores aparegué freqüentment en aquest teatre interpretant els principals papers de la seva tessitura, amb els quals assolí èxits indiscutibles, en òperes de G Puccini, J Offenbach, G Verdi, Ch Gounod o J Massenet També ha cantat al Covent Garden de Londres on debutà el 1978, i el 1992 ho feu al Gran Teatre del Liceu i a l’Opéra de la Bastille de París Considerat un dels millors tenors de la…
Jan Peerce
Música
Tenor nord-americà.
Després d’haver estudiat cant amb G Boghetti, fou contractat per A Toscanini per a intervenir en els enregistraments fonogràfics de La bohème i La Traviata Debutà escènicament el 1938 a Filadèlfia amb Rigoletto i tres anys més tard ho feu al Metropolitan de Nova York amb La Traviata Romangué a la companyia d’aquest teatre fins el 1968, tot especialitzant-se en papers per a tenor líric spinto d’òperes italianes i franceses El 1956 cantà al Teatre Bol’šoj de Moscou, cosa que el convertí en el primer cantant nord-americà que hi actuava després de la Segona Guerra Mundial També feu incursions…
Célestine Laurence Galli-Marié
Música
Mezzosoprano francesa.
Aprengué a cantar amb el seu pare, l’instrumentista, tenor i director Félix Mécène Marié de l’Isle Debutà l’any 1859 a Estrasburg i, després de cantar en diverses ciutats de França, el 1862 es presentà per primera vegada a París, als escenaris del Teatre de l’Òpera Còmica, amb el personatge de Serpina de La serva padrona A partir de llavors dugué una carrera d’èxit com una de les millors mezzosopranos del seu temps Fou intèrpret també dels papers de protagonista en l’estrena d’òperes com Carmen o Mignon Tot i que la seva veu no es distingia per ésser d’una gran potència, en…
Linde Consort
Música
Conjunt instrumental fundat el 1972 pel flautista Hans-Martin Linde a l’empara de la discogràfica Emi Electrola, que n’auspicià les primeres gravacions.
És constituït per cinc instruments de corda, un clavicèmbal i una flauta, travessera o de bec, en funció del repertori La formació ha augmentat ocasionalment el nombre dels seus integrants amb la incorporació d’altres instrumentistes, a més de cantants -tant de conjunts vocals com solistes- Ha desenvolupat una tasca important en la revisió de la interpretació de l’obra per a conjunt instrumental de JS Bach i n’ha enregistrat peces com L’ofrena musical o els Sis Concerts de Brandenburg o les suites orquestrals Més endavant, amplià el repertori amb obres renaixentistes i barroques dels segles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina