Resultats de la cerca
Es mostren 2504 resultats
Llofriu
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), al sector NW del terme, al peu de les Gavarres.
L’església parroquial Sant Fructuós havia depès de la de Palafrugell Tenia estació del ferrocarril de via estreta del Baix Empordà Com Palafrugell, fou de la senyoria de la canonja de Santa Anna de Barcelona Dins el terme hi ha el mas Pla, que fou residència de l’escriptor Josep Pla
Karlsruhe
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, situada a la dreta del Rin.
És un centre industrial maquinària, bicicletes, electricitat, cervesa, etc Hi ha una refineria i un reactor nuclear És una ciutat d’estructura radial, fundada el 1715, amb el centre a la residència del marcgravi Carles Guillem de Baden-Durlach La seva escola politècnica és la més antiga d’Alemanya 1825
Baies
Localitat
Localitat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, situada al golf de Pozzuoli.
A l’època romana fou un dels ports de Cumes, famosa per les aigües termals i residència imperial Posseeix ruïnes de diverses construccions, que van del s I aC al IV dC i que constitueixen un dels més grans conjunts de termes romanes coneguts Una part de la ciutat es troba sota mar
Rurik
Història
Príncep vareg.
Possiblement identificable amb el normand Roerek, després d’haver assolat amb les seves hosts l’Europa occidental s’establí, vers el 860, a la ciutat de Novgorod Malgrat la tradició que el fa fundador de Kíev, no fou sinó el seu successor Oleg el qui, en morir Rurik, hi traslladà la seva residència
Can Mates
Aspecte de la masia de Can Mates
© Alberto González Rovira
Masia
Masia situada al NE del nucli de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme).
És un edifici amb coberta de dues aigües i portal adovellat, amb ornamentació heràldica a la façana principal Té una capella del segle XVIII a la part sud La masia, documentada des del segle X, fou antiga residència del marquès de Monsolís, i Can Goita era la porta d'entrada del recinte de Can Mates
parc de Samà
Palau que forma part del conjunt del Parc de Samà, a Cambrils
© Fototeca.cat
Gran parc del municipi de Cambrils (Baix Camp), al N del terme, al límit amb el Mont-roig del Camp.
Fou construït l’any 1882 per J Fontserè i Mestre , per a residència de Salvador de Samà i de Torrents , marquès de Marianao Ocupa 20 ha, amb jardins, un estany artificial i un sumptuós edifici En destaquen el mobiliari colonial i la collecció de pintura Cusachs, Hayez, Fortuny, Madrazo, Urgell La biblioteca conté 4000 volums
son Saura
Antic llogaret
Antic lloc o possessió del municipi de Ciutadella (Menorca), situat prop de la costa de Migjorn.
Dins el seu territori hi ha l’antiga torre Saura , de defensa contra les incursions corsàries, prop de la qual fou construïda una notable residència d’estiu amb jardí, que donà nom al comtat de Torre Saura A la costa, vora la llacuna de Prat, hi ha la cala i els arenals de son Saura , de sorra fina
la Floresta
Vista de la zona residencial de la Floresta a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), dins la zona muntanyosa, al vessant W de la serra de Collserola.
Sorgí al segon decenni del s XX fou una de les zones residencials projectades per FS Pearson, a tocar de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya SA, seguint el tipus d’urbanització anglesa Inicialment lloc d’estiueig i esbarjo, els anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona
Baguio
Detall de la creu i verge de la façana de la catedral de Baguio (Filipines)
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de l’illa de Luzon, a les Filipines.
La ciutat fou contruïda el 1904 per l’urbanista nord-americà Burnham en un planell cobert de pinedes a 1500 m d’altitud És la residència d’estiu del govern La seva rodalia produeix el 60% de l’or del país, i hi ha la hidrocentral d’Ambuklao És centre d’ensenyament superior té dues universitats
Col·legi de la Sapiència
Col·legi eclesiàstic fundat a Palma (Mallorca) pel canonge lul·lista Bartomeu Llull l’any 1633, amb una renda anual de 500 lliures, capaç per a dotze col·legials aspirants al sacerdoci, dos familiars i un cuiner.
Els collegials tenien obligació de tenir lliçó diària de l’art general lulliana els dos últims anys de llur residència Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilullista, tornà a reprendre la seva vida normal el 1783 El bisbe de Mallorca i l’ajuntament de Palma són els seus patrons