Resultats de la cerca

Amb aquest club fou vint-i-dues vegades campiona de Catalunya un cop en 400 m lliure 1999, quatre cops en 100 m papallona 2001, 2003, 2004, 2005, set cops en 200 m papallona 1996, 1997, 1998, 2000, 2004, 2005, 2006, un cop en 400 m estils individual 2001, tres cops en relleus 4 × 100 m estils 2003, 2004, 2005, tres cops en relleus 4 × 100 m lliure 2003, 2004, 2005 i tres cops en relleus 4 × 200 m lliure 2003, 2004, 2005 En l’àmbit estatal, els deu títols que assolí foren tots en proves de relleus a l’estiu en 4 × 50 m i 4 × 100 m lliure 2002, 4 × 200 m lliure 2004 i 4 × 100 m estils 2002,…

Redactor de la Revista de Sabadell , publicà més de vint llibres, d’estil popular Cal destacar-ne les obres de teatre El promès de la malalta 1917, El cop de riu 1926, La suprema lluita 1936 els poemes Del meu romiatge 1930, El llibre de les sardanes 1953, a part de versos castellans, i Proses viscudes 1926-29 i A la joventut de la Faràndula 1957

Aprengué esperanto el 1950, i poc després fou un dels fundadors del grup d’esperanto de Sabadell, el primer fundat a Catalunya després del 1939 En fou membre de la junta durant dècades, com a vocal, secretari, president o redactor del butlletí, i ensenyà esperanto a centenars d’alumnes L’any 1980 fou un dels fundadors de l’ Associació Catalana d’Esperanto  ACE, successora de la Federació Esperantista Catalana

S’inicià al Club d’Escacs Sabadell 1940, passà pel Club d’Escacs Terrassa 1952 i l’any següent continuà al Club d’Escacs Barcelona Fou vuit vegades campió de Catalunya 1943, 1945, 1954, 1957, 1958, 1959, 1962, 1963 i subcampió d’Espanya 1945 Competí en diversos torneigs internacionals i participà en la XIII Olimpíada d’Escacs 1958 Obtingué el títol de Mestre Nacional d’Escacs 1963 d’àmbit estatal

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i estrenà diverses sarsueles a Madrid Residí a Manila del 1903 al 1913 aquest darrer any fou nomenat director de l’Escola de Música i de la Banda Municipal de Sabadell Escriví, entre altres obres, el drama líric El Pirata 1911, el poema simfònic L’aparegut i obres religioses, corals També escriví sardanes, entre les quals destaca El pla de l’amor

Fou director del Diari de Sabadell i fundador de Teatralia Publicà poesia d’influència entre verdagueriana i maragalliana Rebroll 1906, Del meu camí 1914, Ègloga 1915 i Poemes i llegendes 1916 També escriví obres teatrals com Lluites rurals 1914, La festa major de Vilaflorida 1922, La mare 1926 —basada en la peça de Santiago Rusiñol— i Muntanyes imaginàries 1933, i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes

D’origen menestral, adquirí una formació autodidacta, sobretot durant els anys d’exili Fundà Òmnium Cultural a Sabadell i promogué iniciatives culturals catalanes Especialitzat en biografies locals, publicà 100 sabadellencs en els nostres carrers 1984 i Sabadellencs morts en l’exili 1986 Escriví també un Diccionari biogràfic de sabadellencs i Dones sabadellenques dignes de recordar , ambdós en curs de publicació El 1986 li fou concedit el premi a la Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt

Fundada el 1896, en el seu inici era una societat bàsicament lírica, però amb el pas dels anys introduí el vessant esportiu A la dècada de 1940 es creà la secció d’escacs, que guanyà diversos campionats locals, i el 1954 la de tennis de taula En aquella època, al seu teatre també es feren vetllades de boxa, organitzades pel Club de Boxa Sabadell de Educación y Descanso, el secretari del qual, Enric Ramoneda, rebé la medalla d’or al mèrit pugilístic 1954 L’any 1952, la secció d’escacs començà a organitzar anualment la Copa Pedro Balsach El 1963 s’introduí el billar El 1976 absorbí…

El 1879 s’inicià amb Tomàs Moragas, a Barcelona, i el 1880 fundà, amb Joan Vila i Ramon Quer, l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell En 1880-83 participà en les exposicions del Cercle Artístic d’Olot i rebé de ple la influència de Vayreda Malgrat el seu talent, el 1888 hagué d’abandonar la pintura per a fer-se càrrec de la fàbrica familiar, cosa que no li impedí, però, d’aconsellar i encoratjar pintors sabadellencs de renom AVila Arrufat, AEstruch i MBurguès, entre d’altres

Membre del Club Natació Sabadell, el 1934 passà al Club Natació Terrassa Fou campió de Catalunya en 200 m 1929, 1930, 1931 i 400 m 1929, 1931 En l’àmbit estatal fou vuit anys consecutius campió d’Espanya de 200 m 1928-35 i dos anys de 400 m 1934, 1935 En el període 1929-35 establí catorze rècords de Catalunya dos en 100 m, quatre en 200 m, cinc en 400 m i tres en 3 × 100 m estils dels quals dotze ho foren d’Espanya Sobresortí del domini que aleshores exercia el Club Natació Barcelona a Catalunya i a Espanya