Resultats de la cerca
Es mostren 4605 resultats
cor
Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…
dentició
Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.
En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars La segona té la cronologia següent a sis anys apareixen les primeres molars a set, les incisives centrals a vuit, les laterals entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina a dotze, la segona molar i, per últim, entre divuit…
Club Esportiu Maristes Sant Joan
Equip juvenil d’hoquei sobre patins del Club Esportiu Maristes Sant Joan
Mundo Deportivo
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1948, nasqué vinculat al collegi dels Germans Maristes La Immaculada El 1949 ja participà en el Campionat de Catalunya d’hoquei sobre patins i guanyà nombrosos Campionats d’Espanya juvenils Durant l’inici també destacà la secció de bàsquet, inscrita oficialment a la federació el 1962 Es formà un equip sènior que disputà els campionats territorials i que a partir dels anys vuitanta evolucionà cap a un club de caràcter collegial dedicat als equips de promoció De les seves files sorgí Nacho Solozábal També destacà en voleibol Els anys seixanta nasqué la secció…
Antoni Perearnau Paretó
Esport general
Dirigent esportiu.
Des del 1928 practicà atletisme, natació, ciclisme, tennis, tennis de taula i patinatge, esport en què s’inicià al principi dels anys trenta en pistes de Barcelona com les de Maricel, Turó i la Salut Entrà en el Futbol Club Barcelona 1940 com a responsable de la secció d’hoquei sobre herba i es posà al capdavant de la refundada secció d’hoquei sobre patins 1948-75, que ja havia existit la temporada 1942-43 Fou el responsable de l’hoquei sobre patins blaugrana durant vint-i-set anys, en els quals la secció anà creixent fins a convertir-se en la primera…
eix
Construcció i obres públiques
Transports
En les obres de caràcter lineal (ferrocarrils, carreteres, canals, etc), línia que defineix la posició espacial de la infraestructura, a partir de la qual hom es pot obtenir la posició geomètrica de qualsevol punt.
És una línia convencional, que hom sol situar en una posició identificable de la secció transversal En carreteres simètriques, hom sol situar-lo en els punts mitjans de la superfície de la calçada que, en els trams en recta, és l’eix de simetria de la secció
conductor
Electrònica i informàtica
Cos que presenta una resistència elèctrica petita.
Els bons conductors tenen una resistivitat inferior a 10 - 5 Ω cm, que augmenta amb la temperatura Els conductors emprats correntment en electrotècnica solen ésser fils de secció circular o barres de secció rectangular, generalment de coure i a vegades d’alumini, recoberts d’una capa o vernís aïllant
Club Excursionista de Gràcia
Escaladors del Club Excursionista de Gràcia a la serra de Mont-roig (Noguera)
© CLUB EXCURSIONISTA DE GRÀCIA
Excursionisme
Club de muntanyisme del barri de Gràcia de Barcelona.
Fundat el 1922, nasqué amb el nom de Grup Excursionista Mai Enrera Fou impulsat per Josep Buch i Parera, Jaume Martorell i Agustí Sobrevia El 1925 adoptà l’actual denominació El febrer del 1927 Eudald Canivell, un dels membres fundadors de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, promogué i fundà l’Arxiu de Gràcia Ja el 1927 començà a difondre aquestes aportacions a través del seu butlletí El 1928 la seva Secció de Neu organitzà el primer aplec d’hivern d’esquí El 1929 es creà la secció d’estudis a iniciativa d’Enric Ribas Dins d’aquesta secció…
,
Club Esportiu Huracans
Cartell dels Campionats de Catalunya de natació del 1947, organitzats pel Club Esportiu Huracans
NET EC
Esport general
Entitat cultural i esportiva de Lleida.
Fundada l’any 1941, destacà al final dels anys seixanta i principi dels setanta per la defensa de la cultura catalana En el vessant esportiu destacà la secció de bàsquet, que fou fundada com a secció de la Unió Esportiva Lleida Participà en torneigs provincials i arribà a jugar a primera divisió Es dissolgué l’any 1957 També destacaren les seccions de natació, constituïda com a continuació de la secció de natació del Club Deportivo Leridano la d’atletisme la d’hoquei sobre patins, i la de piragüisme Participà en competicions d’àmbit estatal i organitzà,…
Club Esportiu Cerecusor de Barcelona
Equip de futbol sala del 2007 del Club Esportiu Cerecusor de Barcelona
Club Esportiu Cerecusor de Barcelona
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona per a persones amb discapacitat auditiva.
Fundat el 1942, nasqué com a secció esportiva d’Acció Catòlica de Sords de Barcelona Inicialment s’hi practicà futbol, basquetbol, natació, cursa, cros, tennis de taula i escacs El 1974 Acció Catòlica passà a denominar-se Centre Recreatiu Cultural de Sords de Barcelona El 1982 la secció esportiva es constituí oficialment com a club i introduí altres esports, com el futbol sala, futbol 7, futbol 3 x 3, esquí, tennis, BTT, pàdel, petanca, bàdminton i dards Organitza diverses competicions d’àmbit català, entre les quals destaca alguna edició del Campionat Esportiu de…
Centre Excursionista Barcelonès
Excursionisme
Club excursionista de Barcelona.
Fundat el 1909 per membres de l’Agrupació Excursionista Avant, inicialment tingué secció d’excursionisme i de fotografia El primer president fou Cèsar Martinell i un dels muntanyistes més destacats, Ramon de Semir El 1916 creà la secció d’atletisme i la d’alta muntanya, i el 1918 començà a practicar esports de neu Coronà nombrosos cims dels Pirineus, difongué l’escalada a Montserrat i al Pedraforca i organitzà estades d’esquí a la Molina i a Núria Participà en competicions d’esquí, realitzà travesses i ascensions i organitzà concursos socials i cursets d’esquí per…