Resultats de la cerca

Es mostren 4621 resultats

cetacis

A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena

©

Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d' espiracle La…
Gran enciclopèdia catalana

cerebel

A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa…
Gran enciclopèdia catalana

cor

Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries

© Fototeca.cat

Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…
Gran enciclopèdia catalana

dentició

Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.
En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars La segona té la cronologia següent a sis anys apareixen les primeres molars a set, les incisives centrals a vuit, les laterals entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina a dotze, la segona molar i, per últim, entre divuit…
Gran enciclopèdia catalana

eix

Construcció i obres públiques
Transports
En les obres de caràcter lineal (ferrocarrils, carreteres, canals, etc), línia que defineix la posició espacial de la infraestructura, a partir de la qual hom es pot obtenir la posició geomètrica de qualsevol punt.
És una línia convencional, que hom sol situar en una posició identificable de la secció transversal En carreteres simètriques, hom sol situar-lo en els punts mitjans de la superfície de la calçada que, en els trams en recta, és l’eix de simetria de la secció
Gran enciclopèdia catalana

Club Excursionista de Gràcia

Escaladors del Club Excursionista de Gràcia a la serra de Mont-roig (Noguera)

© CLUB EXCURSIONISTA DE GRÀCIA

Excursionisme
Club de muntanyisme del barri de Gràcia de Barcelona.
Fundat el 1922, nasqué amb el nom de Grup Excursionista Mai Enrera Fou impulsat per Josep Buch i Parera, Jaume Martorell i Agustí Sobrevia El 1925 adoptà l’actual denominació El febrer del 1927 Eudald Canivell, un dels membres fundadors de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, promogué i fundà l’Arxiu de Gràcia Ja el 1927 començà a difondre aquestes aportacions a través del seu butlletí El 1928 la seva Secció de Neu organitzà el primer aplec d’hivern d’esquí El 1929 es creà la secció d’estudis a iniciativa d’Enric Ribas Dins d’aquesta secció…
Gran enciclopèdia catalana
,
Esportpèdia

conductor

Electrònica i informàtica
Cos que presenta una resistència elèctrica petita.
Els bons conductors tenen una resistivitat inferior a 10 - 5 Ω cm, que augmenta amb la temperatura Els conductors emprats correntment en electrotècnica solen ésser fils de secció circular o barres de secció rectangular, generalment de coure i a vegades d’alumini, recoberts d’una capa o vernís aïllant
Gran enciclopèdia catalana

Club Esportiu Huracans

Cartell dels Campionats de Catalunya de natació del 1947, organitzats pel Club Esportiu Huracans

NET EC

Esport general
Entitat cultural i esportiva de Lleida.
Fundada l’any 1941, destacà al final dels anys seixanta i principi dels setanta per la defensa de la cultura catalana En el vessant esportiu destacà la secció de bàsquet, que fou fundada com a secció de la Unió Esportiva Lleida Participà en torneigs provincials i arribà a jugar a primera divisió Es dissolgué l’any 1957 També destacaren les seccions de natació, constituïda com a continuació de la secció de natació del Club Deportivo Leridano la d’atletisme la d’hoquei sobre patins, i la de piragüisme Participà en competicions d’àmbit estatal i organitzà,…
Esportpèdia

Club Esportiu Cerecusor de Barcelona

Equip de futbol sala del 2007 del Club Esportiu Cerecusor de Barcelona

Club Esportiu Cerecusor de Barcelona

Esport general
Club poliesportiu de Barcelona per a persones amb discapacitat auditiva.
Fundat el 1942, nasqué com a secció esportiva d’Acció Catòlica de Sords de Barcelona Inicialment s’hi practicà futbol, basquetbol, natació, cursa, cros, tennis de taula i escacs El 1974 Acció Catòlica passà a denominar-se Centre Recreatiu Cultural de Sords de Barcelona El 1982 la secció esportiva es constituí oficialment com a club i introduí altres esports, com el futbol sala, futbol 7, futbol 3 x 3, esquí, tennis, BTT, pàdel, petanca, bàdminton i dards Organitza diverses competicions d’àmbit català, entre les quals destaca alguna edició del Campionat Esportiu de…
Esportpèdia

Centre Excursionista Barcelonès

Excursionisme
Club excursionista de Barcelona.
Fundat el 1909 per membres de l’Agrupació Excursionista Avant, inicialment tingué secció d’excursionisme i de fotografia El primer president fou Cèsar Martinell i un dels muntanyistes més destacats, Ramon de Semir El 1916 creà la secció d’atletisme i la d’alta muntanya, i el 1918 començà a practicar esports de neu Coronà nombrosos cims dels Pirineus, difongué l’escalada a Montserrat i al Pedraforca i organitzà estades d’esquí a la Molina i a Núria Participà en competicions d’esquí, realitzà travesses i ascensions i organitzà concursos socials i cursets d’esquí per…
Esportpèdia