Resultats de la cerca

Deportat a França durant la guerra del Francès, posteriorment seguí fins el 1823 la carrera militar El 1824 ja exercia com a mestre de primeres lletres a Russafa, on demostrà un cert rousseaunianisme i tingué una gran popularitat Acusat de no portar a missa els infants, fou detingut per la junta de fe de València i, després d’estar tancat dos anys, fou penjat el 1826 La seva execució fou la darrera a l’Estat espanyol per qüestions religioses

La seva obra denota una certa relació amb l’art flamenc i una gran predilecció pel retrat i la temàtica mitològica, tractats ambdós gèneres amb una certa ampullositat arquitectònica retrat d' Anna Rorup Foren també pintors el seu germà Ludger Tom Ring , el Jove Münster 1522 — Brunsvic 1584, d’una gran sensibilitat en el tractament del retrat Mette von Munchhausen , i el seu fill Hermann Tom Ring Münster 1512 — 1596, que seguí la línia de Hans Holbein

Defensà l’art teatral dels atacs dels jesuïtes en Teatro de los teatros de los pasados y presentes siglos, treball publicat fragmentàriament el 1901 El 1722 li foren editades les Obras Líricas, influïdes per Góngora, i les obres dramàtiques, en les quals seguí l’escola de Calderón i entre les quals destaquen La piedra filosofal, derivada de La vida es sueño, El esclavo en grillos de oro i l’acte sacramental El gran químico del mundo

Deixeble de Gamillscheg, seguí les inclinacions del seu mestre per la geografia lingüística Professor a Erlangen La seva especialització fou el retoromànic de les Dolomites Dedicà, a la llengua catalana, una important monografia sobre l’Alguer publicada incompletament, en traducció castellana, a l' Anuari de l’Oficina Romànica en 1932-34 i dos articles sobre la debatuda qüestió de la seva pertinença a la Galloromània o a la Iberoromània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1948

Fou campió d’Espanya de pentatló i de 4 × 400 m llisos Entrà en el periodisme com a fotògraf de la revista Barça i passà a El Correo Catalán , diari en el qual arribà a ser redactor en cap d’esports Seguí l’actualitat del Futbol Club Barcelona, amb una sèrie de reportatges titulats «Bajo la piel del estadio» Publicà el llibre Un Barça triomfant Antologia d’una incongruència 1988, sobre la figura del president Núñez

Formada al Futbol Club Barcelona i al Club Atlètic Granollers, fou campiona catalana i estatal de curses de tanques en categories inferiors Posteriorment passà a les files de l’Agrupació Atlètica Catalunya, on seguí practicant l’especialitat de tanques i destacà en salt de llargada En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya de salt de llargada en pista coberta 2004 i a l’aire lliure 2005, 2006 Formà part de la selecció catalana d’atletisme

Militant comunista des del 1926, contribuí a la formació d’un govern d’unió nacional 1945 i fou ministre de la zona recuperada 1945-49 Acusat de nacionalisme, fou destituït 1949 i arrestat 1951 Alliberat i rehabilitat el 1956, fou nomenat secretari general del partit obrer unificat i seguí una política d’estreta aliança exterior amb l’URSS Després de les vagues del 1970 cessà com a secretari del partit i fou expulsat del comitè central 1971

Membre de la Joventut Atlètica Sabadell, l’any 1968 es proclamà campió de Catalunya de 800 m i de relleus 4 × 400 m També fou campió de Catalunya de cros per equips Juntament amb Enric Bondia i Alfons Gabernet, del FC Barcelona, i Joan Seguí, del JAS, establí el rècord d’Espanya absolut de 4 × 400 m a l’estadi Vallehermoso de Madrid També ostentà durant vuit dies el rècord d’Espanya de clubs de 4 × 400 m

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM, fou campiona de Catalunya en classe vaurien 2001 juntament amb Montserrat Monedero Posteriorment competí en la classe monotip first class 8 als Campionats de Catalunya amb el Club Nàutic El Balís Ja a les files del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB seguí competint en classe first class 8 El 2006 obtingué la segona posició en el Trofeu Tanit i l’any següent hi aconseguí la tercera posició

Anomenats també acords de Divendres Sant o de Pasqua, foren subscrits pels dos principals partits nord-irlandesos, catòlic i protestant Partit Socialdemòcrata Laborista i Partit Unionista de l’Ulster, a més del Sinn Fein, branca política de l’IRA, i pels caps de govern britànic Tony Blair i irlandès Bertie Ahern Precedits de l’alto el foc de l’IRA i l’inici de negociacions angloirlandeses 1994, els acords comportaren la renúncia irlandesa a la reivindicació dels sis comtats nord-irlandesos i, per part britànica, fou acceptada la possibilitat d’una unificació d’Irlanda per vies democràtiques…