Resultats de la cerca
Es mostren 810 resultats
Dionís
Música
Divinitat grega d’origen frigi o traci el culte a la qual s’introduí a Grècia entre els segles IX i VIII aC.
La seva llegenda és complexa perquè pren elements de Grècia però també de regions veïnes, com ara l’Àsia Menor És fill de Zeus i de Sèmele, fet que el situa dins de la segona generació dels déus de l’Olimp, igual que Àrtemis, Apollo, Hermes i altres Se’l coneix com el déu que nasqué dues vegades Segons la llegenda, Sèmele morí quan l’estava esperant i llavors Zeus agafà l’infant del ventre de la seva mare i se’l cosí a la cuixa A l’època clàssica fou el déu del vi i de la vinya, i era honorat amb celebracions tumultuoses i orgiàstiques, les anomenades festes Dionísies, que foren l’origen del…
Il Parmigianino
Perfil de dona , dibuix d’Il Parmigianino
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Francesc Mazzola, pintor italià.
Format amb Il Corregio, mostrà un formalisme elegant i d’acurada sensualitat frescs de l’església de San Giovanni a Parma 1522 El 1524 es traslladà a Roma, on, influït per Rafael, es convertí aviat en un dels principals seguidors del corrent manierista Autoretrat en un mirall convex 1523-24, Kunsthistorisches Museum, Viena, Sagrada Família 1524, Museo del Prado, Madrid i la Visió de sant Jeroni 1526, National Gallery, Londres revelen ja la seva inquietud espiritual, que es tradueix en el cànon allargat i l’ondulació de les figures Després del saqueig de Roma 1527 es refugià a…
Ferdinando Galli
Arquitectura
Pintura
Teatre
Pintor, arquitecte i escenògraf, conegut, com tota la seva família Galli), amb el sobrenom de Bibiena.
Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la seva darrera…
,
Joan II de Lorena
Història
Duc de Lorena (1453-70) i titular de Calàbria (1434-70) i príncep de Girona (1466-70), fill de Renat I, rei titular de Nàpols, i d’Isabel de Lorena.
En un intent d’assolir la corona de Nàpols, sostingué, sense èxit, la causa dels barons napolitans revoltats contra el rei Ferran I 1462 Proclamat el seu pare rei dels catalans juliol del 1466, fou nomenat lloctinent al Principat Per l’abril del 1467 emprengué una ambiciosa campanya a l’Empordà i assetjà, sense èxit, la Força Vella de Girona Poc temps després d’arribar a Barcelona agost del 1467 començaren les seves diferències amb la generalitat, sobretot per motius econòmics, jurídics i militars Cridat per Lluís XI, se n'anà a França 1468 Retornà al Principat maig del 1469 amb reforços…
hašīšī
Islamisme
sabel·lianisme
Cristianisme
Denominació donada a la doctrina modalista (modalisme) en la seva forma monarquiana (monarquianisme) sostinguda pels seguidors de Sabel·li.
col·laboracionisme
Història
Política
Actitud ideològica i pràctica de qui, en un país sotmès a un règim d’ocupació, propugna i segueix una política d’entesa i col·laboració amb l’invasor.
Aquest terme es refereix sobretot a la conducta dels partidaris de cooperar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial A Dinamarca, Noruega, Bèlgica, França, etc, ja abans de l’ocupació nazi alguns grups polítics seguidors de Clausen i Quisling, rexistes de Léon Degrelle, antics militants d’Action Française, etc havien demostrat llurs simpaties pels règims totalitaris d’Itàlia i Alemanya Després de l’ocupació se sumaren a aquest grup nombrosos oportunistes convençuts de la victòria final de l’Eix i d’altres que temien les reformes socials que pretenien d’imposar els…
pelagianisme
Cristianisme
Doctrina de Pelagi, que parteix d’un optimisme natural quant a la capacitat absoluta de la voluntat per a evitar el mal i fer el bé meritori.
La gràcia té una eficàcia només exemplar i pedagògica, és a dir, és un ajut extrínsec per a obrar més fàcilment el bé, però de cap manera no és necessària en ordre a la salvació i al mèrit sobrenatural D’aquí ve la concepció peculiar del pecat original tothom peca en el mal exemple d’Adam nega, doncs, la necessitat del baptisme dels infants Nega igualment l’eficàcia de la penitència, de la pregària, etc Celestí, a Cartago, i altres deixebles ajudaren a la difusió de la doctrina arreu de l’imperi Romà i a la formació de grups de seguidors Pelagi sabé defensar-se dels atacs de…
Monty Python

Monty Python (1969)
© BBC
Cinematografia
Grup humorístic britànic.
John Cleese, Graham Chapman mort el 1989, Eric Idle, Michael Palin, Terry Jones i el nord-americà Terry Gilliam, procedents de diversos programes humorístics o infantils en qualitat de guionistes, s’uniren el 1969 per protagonitzar un innovador espai televisiu, Monty Python's Flying Circus , en el qual ja posaren les bases del seu sentit de l’humor corrosiu, satíric, esbojarrat i iconoclasta Emès fins el 1974, aconseguí un èxit extraordinari Els seus esquetxos es recopilaren al llargmetratge And Now for Something Completely Different 1971 i també foren adaptats al format teatral, en…
Peña Ibérica
Partit polític
Entitat política ultradretana fundada el 1925 a Barcelona per carlins que dissentien de la política d’oposició a la Dictadura de Primo de Rivera i d’entesa amb els regionalistes practicada pel carlisme, coincidint amb la desaparició de la Federación Cívico-Somatenista (impulsada pel col·lectiu La Traza).
Durant la Segona República desenvolupà una intensa activitat conspirativa, participà en l’aixecament del 19 de juliol i el 1939 els supervivents s’integraren a Falange Española Tradicionalista y de las JONS Sorgí per transformació de la Peña Deportiva Ibérica fundada el 1923 per seguidors del Real Club Deportivo Español, oposats al catalanisme del FC Barcelona en entitat política, per iniciativa de l’enginyer Francesc Palau Rabassó, que n’esdevingué el president Completaven la direcció Enrique Ponz vicepresident, capità retirat Pedro Navarro secretari Domingo Batet vicesecretari…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina