Resultats de la cerca

Creació de la Societat Patriòtica Barcelonesa d’Amics del País

Es funda a Perpinyà la Societat d’Estudis Catalans, primera entitat catalanista

Constitució de la societat Navegació i Indústria, dedicada al transport marítim amb vapors

Giuseppe Mazzini funda la societat secreta Jove Itàlia, partidària de la unificació del país

Es funda a Barcelona la Societat X, precedent de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques

Es funda, com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans i sota els auspicis d’Eduard Fontserè, la Societat Catalana de Geografia El primer president n’és Pau Vila

Fundada el 1875, des de l’any 1940 té el local a l’avinguda Meridiana, on anteriorment hi havia la Societat Coral La Lira Martinense Durant la dècada de 1970 tingué uns 1700 socis, que el 2013 s’han convertit en uns 450 Molts dels seus socis han sigut campions de Catalunya

És gestionat per la Direcció General de la Societat de la Informació de la UE, i inclou diversos subprogrames Els darrers anys ha promogut les activitats de recerca en els anomenats programes marc fixats per a períodes de quatre anys, en el darrer dels quals, el sisè, que correspon al període 2003-06, es pretén afavorir la internacionalització de la recerca i impulsar els mecanismes d’innovació en l’àmbit empresarial i de la recerca

Dona alimentant un nadó, pica de Xàtiva, segle XI MAX / GC El corrent historiogràfic anomenat tradicionalista o continuista ha intentat evidenciar la permanència de les estructures profundes de la civilització hispànica a través dels canvis polítics i religiosos que van afectar la Península de l’època romano-visigòtica en endavant Aquest corrent insisteix en la llibertat singular, difícil de relacionar amb els costums islàmics, de què gaudien les dones a la societat andalusina Segons Claudio Sánchez Albornoz, la dona andalusina va gaudir “d’una consideració i d’un respecte propis de la…

Es dedicà a defensar l’ortodòxia catòlica en tots els actes relacionats amb la medicina A partir del 1898 publicà una revista titulada El Criterio Católico en las Ciencias Médicas , que era una continuació d' El Sentido Católico en las Ciencias Médicas , que havia aparegut del 1879 al 1888 El primer president de la societat fou Joan Samada i Auger, si bé l’inspirador era Jordi Anguera i Caylà, que fou també el censor de la revista El secretari de redacció i un dels autors més constants fou Blanc i Benet Altres presidents foren Anguera, ABassols i Prim, Cirera i Salse, Corominas i…